Vés al contingut

Quart

(S'ha redirigit des de: Quart d'Onyar)
Per a altres significats, vegeu «Quart (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaQuart
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 56′ 24″ N, 2° 50′ 24″ E / 41.939894°N,2.83987°E / 41.939894; 2.83987
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGironès Modifica el valor a Wikidata
CapitalQuart Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.026 (2023) Modifica el valor a Wikidata (105,67 hab./km²)
Llars61 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciQuartenc, quartenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície38,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perOnyar Modifica el valor a Wikidata
Altitud91 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFerran Rodero Tomas (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17242 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17142 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171426 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webquart.cat Modifica el valor a Wikidata

Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. És un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis. Durant força anys hi tingué lloc la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart molt reconeguda per la seva importància en el sector de la terrissa i de la ceràmica però que en aquests moments ja no es porta a terme. Hi ha documentats dos poblats ibèrics, el de la Creueta, situat al Puig d'en Rovira, i el de Castellar de la Selva.[1]

Fills il·lustres

[modifica]

Geografia

[modifica]

El nom de Quart és d'origen romà i significa que hi havia el quart mil·liari, és a dir, que es trobava a quatre milles de la ciutat de Girona.[2]

  • Llista de topònims de Quart (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2023)
Quart2.914
Palol d'Onyar808
la Creueta536
Sant Mateu de Montnegre39
Castellar de la Selva12
Montnegre10
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
65 64 61 307 473 1.139 950 1.003 755 672

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
896 921 1.089 990 1.043 1.185 1.272 1.969 2.094 2.094

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.123 2.183 2.402 2.545 2.609 2.637 2.762 2.983 3.255
3.441

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.478
3.640
3.798
3.906 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart

[modifica]

La història de la terrissa de Quart té el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.

Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi visqueren entre els segles XVI i XIX una època d'esplendor econòmica, fins que l'aparició de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi. A partir d'aquest moment Quart s'especialitza progressivament en la ceràmica decorativa i artística, i durant aquesta nova etapa el municipi viurà un període clau en la història de la ceràmica catalana, emparat en l'estètica modernista i noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Masó o Fidel Aguilar.[3]

Referències

[modifica]
  1. MALUQUER DE MOTES I NICOLAU, J., 1987. Història de Catalunya. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle III
  2. Puigjaner, Josep-Maria. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2003. ISBN 978-84-393-6189-3. 
  3. Saliné i Perich, Marta; Vilardell i Parruella, Roser. Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 351. ISBN 8447530884. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]