Vés al contingut

Gustau Violet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGustau Violet

Violet vist per Ramon Casas (MNAC).
Biografia
Naixement18 juliol 1873 Modifica el valor a Wikidata
Tuïr (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1952 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPrada Modifica el valor a Wikidata
CiutadaniaFrancesa
Activitat
Ocupacióescultor, arquitecte, il·lustrador Modifica el valor a Wikidata
ArtEscultura

Gustau Violet (Tuïr, 18 de juliol del 1873 - Perpinyà, 14 d'agost del 1952[1]) fou[2] un escultor i escriptor nord-català.

Biografia

[modifica]

Es formà a les classes d'arquitectura de l'Académie des Beaux-Arts de París, però aviat preferí l'escultura. S'abocà a un art antiacadèmic, basat en l'expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom ha detectat l'influx de Constantin Meunier.

Als morts per França a la Primera Guerra Mundial (1925), al Cementiri de Montjuïc

Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, sovint amb una pàtina amb aspecte de bronze. Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l'estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l'Escola Normal de Perpinyà. Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français, preferí l'arrelament a Catalunya, sense fer distincions entre l'un o l'altre costat: aprofità la tradició ceramista de Quart d'Onyar per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingué un quant temps per ajudant Miquel Oslé. Realitzà[3] estatuetes de marbre i bronze de delicats contorns i d'un sabor clàssic i primitiu, inspirades en temes de la vida quotidiana en les quals va intentar reflectir l'esperit català i també feu nombroses figuretes de terra cuita seriades. Creà un taller de forja artística segons la tradició catalana.

El maig del 1905[3] va fer una estada a Barcelona amb motiu de l'exposició d'artistes del Rosselló que va tenir lloc a la Sala Parés. Poc després va unir-se a la Societat d'Estudis Catalans i fou un dels col·laboradors de la Revue Catalane.

El 1924 es va inaugurar a Perpinyà el monument als morts de la Primera Guerra Mundial, una ambiciosa obra seva que integra escultura, mosaic i ferro forjat.[4]

Descobrí i revalorà a Prada el Crucifix d'El Greco actualment al Museu del Louvre de París. Hom el considera, després d'Aristides Maillol, el principal escultor modern del Rosselló. La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. És representat al Museu d'art Jacint Rigau de Perpinyà i al MNAC de Barcelona, així com a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer[5] de Vilanova i la Geltrú.

En el terreny literari, va escriure amb Josep Sebastià Pons La font de l'Albera, que fou estrenada a Ceret amb música d'Enric Morera.

Bibliografia

[modifica]
  • Baron i Borràs, Ester. Gustau Violet, escultor català de França, a Revista de Catalunya, núm.271, Abril 2011, pp. 91–119.
  • Baron i Borràs, Ester. Gustau Violet, un escultor català de França (II), a Revista de Catalunya, núm.272, Maig 2011, pp. 69–95.
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Referències

[modifica]
  1. Autoritat BnF
  2. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 232. ISBN 84-95554-27-5. 
  3. 3,0 3,1 Mendoza 1995: 126
  4. «Le monument aux morts de 14-18 | Perpignan la Catalane, Perpinyà la Catalana» (en francès). Arxivat de l'original el 2017-09-09. [Consulta: 9 setembre 2017].
  5. Catàleg online a museusenlinia.gencat.cat

Vegeu també

[modifica]