Quatre Sants Màrtirs de Girona
 Relleu de la segona meitat del s. XV a la Plaça del Vi de Girona, amb els Quatre Sants Màrtirs  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III la Pera (Empordà) |
| Mort | Al final segle III Gerunda |
| Sepultura | Catedral de Girona, a la capella dels Sants Màrtirs |
| Màrtirs | |
| Celebració | Església Catòlica Romana (culte local); no figura al Martirologi romà |
| Pelegrinatge | Església de la Pera; Catedral de Girona |
| Festivitat | 2 de juny |
| Iconografia | Tots quatre junts, amb corona i palma de martiri; eines de picapedrer |
| Patró de | Picapedrers i escultors en pedra (a Girona) |
Els Quatre Sants Màrtirs de Girona, és a dir, els germans: Germà, Just, Paulí i Sici eren sants llegendaris que, segons la tradició gironina, havien nascut a la vila de la Pera,[1] a l'església de la qual són venerats, i varen ser martiritzats a la ciutat de Girona durant la persecució de Dioclecià, al final del segle iii.
-
Capella dels Sants Màrtirs, a la Catedral (retaule de ca. 1690) -
Arqueta dels Sants, a la Capella de la Catedral (primera meitat del segle xiv)
A partir del treball dels bol·landistes, com el pare Daniel Papenbroch, es considera que es tracta d'una llegenda apòcrifa i es dubta de la historicitat d'aquests quatre sants: és més probable que la llegenda s'hagi creat a partir de la història dels Quatre Sants Coronats de Pannònia (i els Quatre Sants Coronats de Roma, creats, al seu torn a partir d'ells), barrejant-ne elements (els sants pannonis eren, justament, els patrons tradicionals dels escultors a molts llocs d'Europa i també a Catalunya).[2]
Veneració
[modifica]En la mateixa línia, la tradició i els historiadors antics, com Jeroni Pujades, atribuïen a Carlemany el trasllat de les relíquies, el 778, a la catedral que ell mateix hauria fundat. Aquesta versió, sense fonament històric, ha quedat rebatuda.[3] Des de l'Edat Mitjana, però, es veneren les relíquies atribuïdes a aquests sants a la Capella dels Sants Màrtirs de la Catedral de Girona, on hi ha un sepulcre gòtic coronat per quatre caps de fusta del segle xvii.[2]
Eren els patrons de pedraires, escultors en pedra i picapedrers, ja que tots quatre es dedicaven a aquest ofici. La seva festa és el 2 de juny. A Girona, aquest dia, els picapedrers ballaven sardanes a la Plaça del Vi, davant el relleu dels quatre sants col·locat a la façana de la Casa Barceló.
Bibliografia
[modifica]- Ángel Rodríguez Vilagran. "Els quatre sants màrtirs de Girona". http://www.angelrodriguez.info/quatremartirs.pdf Arxivat 2020-07-27 a Wayback Machine.
- Gabriel Roure. "El culte als quatre sants màrtirs de Girona". En: Miscel·lània Àngel Fàbrega. 1998, p. 711-719.
Referències
[modifica]- ↑ «Goigs dels Quatre Sants Màrtirs de Girona». [Consulta: 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Gabriel Roure. "El culte als quatre sants màrtirs de Girona". En: Miscel·lània Àngel Fàbrega. 1998, p. 711-719.
- ↑ Marc Sureda i Jubany. "La Catedral de Girona, matèria històrica: historiografia a l'entorn de la Seu (ss. XVII-XXI)". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins v. XLV (2004), p. 69-109.