Quatre animals harmoniosos
La faula dels quatre animals harmoniosos, quatre amics harmoniosos o quatre germans harmoniosos (tibetà: མཐུན་པ་སྤུན་བཞི།བཞི།, mthun pa spun bzhi[1] o mthun pa rnam bzhi[2]) és una de les històries Jātaka, que formen part de la mitologia budista, i un tema habitual en les obres d'art bhutanès i tibetà. Possiblement l'escena més recurrent en l'art popular bhutanès, apareix en nombrosos murals de temples, stupes i com a patró decoratiu en molts utensilis del dia a dia.[3][4][5] A més de ser la rondalla més coneguda de Bhutan, gaudeix de gran popularitat a Mongòlia i el Tibet,[6][7] on s'hi poden trobar incomptables referències.[8][9][10]
Resum
[modifica]
Una escena popular, habitual en les pintures murals dels edificis religiosos tibetans, consisteix en un elefant que es troba sota un arbre fruiter i porta un mico, una llebre i un ocell (generalment, una perdiu, però de vegades un gall salvatge o, a Bhutan, un calau) l'un damunt de l'altre.[11] L'escena al·ludeix a una llegenda que narra com els quatre animals proven d'esbrinar quin d'ells era el més vell. L'elefant diu que l'arbre ja era alt i formós durant la seva joventut, mentre que el mico explica que l'arbre encara era petit quan ell era jove, la llebre diu que veié l'arbre quan encara era un plançó i l'ocell afirma que excretà la llavor de la qual germinà l'arbre. Així doncs, els altres reconeixen que l'ocell és el més vell i els quatre animals continuen vivint en una situació de cooperació i codependència, ajudant-se els uns als altres a gaudir dels fruits de l'arbre. Al final, es revela que la perdiu és una encarnació anterior de Buda.[12][13] Aquest últim contà la faula, que pretenia inculcar el valor de la cooperació i la deferència pels superiors, després de veure que alguns dels seus seguidors no mostraven el degut respecte a Śāriputra, un dels seus principals deixebles.[8][14]
Referències
[modifica]- ↑ Gega, 1983, p. 241.
- ↑ Sagaster, 1978.
- ↑ Carpenter i Carpenter, 2002, p. 89.
- ↑ Dagyab, 2016, p. 108.
- ↑ Beer, 2003, p. 53.
- ↑ Dagyab, 2016, p. 107.
- ↑ Evans, 2009, p. 12.
- ↑ 8,0 8,1 Whitecross, 2010, p. 77.
- ↑ Bischoff i Mullard, 2016, p. 114.
- ↑ McGranahan, 2005, p. 265.
- ↑ Gruschke, 2001, p. 243.
- ↑ Chalmers, 1895.
- ↑ Beer, 2003, p. 51.
- ↑ Malalasekera, 1938, «Tittira Jātaka (No.37)».
Bibliografia
[modifica]- Beer, R. The Handbook of Tibetan Buddhist Symbols (en anglès). Serindia, 2003. ISBN 978-1-932476-03-3.
- Bischoff, J.; Mullard, S. Social Regulation: Case Studies from Tibetan History (en anglès). Brill, 2016. ISBN 9789004331259.
- Carpenter, R. B.; Carpenter, B. C. The Blessings of Bhutan (en anglès). University of Hawaiʻi Press, 2002. ISBN 978-0-8248-2679-6.
- Chalmers, R. «Tittira Jātaka». A: The Jataka (en anglès). Volum I, 1895.
- Dagyab, L. S. Buddhist Symbols in Tibetan Culture: An Investigation of the Nine Best-Known Groups of Symbols (en anglès). Simon and Schuster, 2016. ISBN 978-0-86171-810-8.
- Evans, S. «The impact of cultural folklore on national values: A preliminary study with a focus on Bhutan» (en anglès). Storytelling, Self, Society, 6, 1, 2009.
- Gega, L. Principles of Tibetan Art (en anglès). Volum I, 1983.
- Gruschke, A. The Cultural Monuments of Tibet's Outer Provinces: The Qinghai part of Amdo (en anglès). Volum 1. White Lotus Press, 2001. ISBN 978-9747534597.
- Malalasekera, G. P. Dictionary of Pāli Proper Names (en anglès). Volum 2. Societat de Textos en Pali, 1938.
- McGranahan, C. «In Rapga's Library: the Texts and Times of a Rebel Tibetan Intellectual» (en anglès). Cahiers d'Extrême-Asie, 15, 1, 2005. DOI: 10.3406/asie.2005.1228.
- Sagaster, K «Der weiße Lotus des Friedens. Eine moderne Interpretation Buddhistischer Symbolik» (en alemany). Zentralasiatische Studien, 1978.
- Whitecross, R. «"Virtuous Beings": The Concept of tha damtshig and Being a Moral Person in Contemporary Bhutanese Society» (en anglès). Himalaya, the Journal of the Association for Nepal and Himalayan Studies, 28, 1, 2010.