Queitita
 Queitita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₄Zn₂(SO₄)(SiO₄)(Si₂O₇) |
| Epònim | Clive S. Queit (en)  |
| Localitat tipus | mina Tsumeb, Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BF.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BF.20 |
| Dana | 58.1.3.1 |
| Heys | 17.10.24 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,36Å; b = 5,26Å; c = 12,65Å; β = 108,16° |
| Grup espacial | grup espacial 4 |
| Color | groc clar, incolor |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Densitat | 6,07 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,899 nβ = 1,901 nγ = 1,903 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | r > v extrema |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-029 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Que |
| Referències | [1] |
La queitita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de Clive S. Queit, distribuïdor de minerals de Tsumeb.
Característiques
[modifica]La queitita és un sorosilicat de fórmula química Pb₄Zn₂(SO₄)(SiO₄)(Si₂O₇), que va ser aprovat per l'IMA l'any 1978. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls tabulars en {001} i allargats en [010].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la queitita pertany a «09.BF - Sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si2O₇; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: harstigita, samfowlerita i davreuxita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en sulfurs corroïts en minerals de plom parcialment oxidats, o amb altres minerals de plom i coure oxidats en filons de quars.[2] Va ser descoberta l'any 1978 a la mina Tsumeb, a la regió d'Otjikoto (Namíbia). També se n'ha trobat en altres indrets dels Estats Units i del Regne Unit.
Referències
[modifica]