Vés al contingut

Queixal de la Bruixa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Queixal de la Bruixa
Queixal de la Bruixa

El Queixal de la Bruixa és un monòlit ubicat a Santa Coloma de Queralt, al peu del camí vell d'Aguiló.

Descripció i ressenya històrica[modifica]

De forma rectangular, mesura 360 centímetres d'alçada, 70 centímetres de llargada i 40 centímetres d'amplada.  Pesa aproximadament uns 3.500 quilos. Hi ha gravada la data “1778”, s'ignora per quin motiu hi fou inscrita.[1]

Josep Maria Carreras apunta que “tradicionalment s'ha associat al límit medieval de separació entre els municipis d'Aguiló i Santa Coloma, puix que el llibre fundacional del benefici del Corpus Christi (1338) en fa menció com a pedra fita”. Quedà enclavada a l'Hostal de la Banya, actualment desaparegut.[1]

El 13 de juliol de 1974 va traslladar-se a la plaça de l'Església, on va romandre fins a 2008, quan es va retornar al seu emplaçament original.[2]  

Llegenda[modifica]

Segons una llegenda popular, el dimoni es disposava a fer el “Pont del Diable” de Martorell en una sola nit. En passar per Santa Coloma, va cansar-se de portar el pes d'una pedra i va haver d'abandonar-la.[3] Segons una altra versió, una bruixa ajudava el diable a fer el Pont del Martorell.[4]

Jordi Sender considera que aquesta llegenda es remunta als viatges en carro de la gent de Guimerà a Barcelona. En parar-se al pont del diable del Martorell, van comprovar que hi mancava una pedra que tenia les mides exactes de la que havien vist prèviament a l'Hostal de la Banya.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Carreras, Josep Maria. Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i Associació Cultural Baixa Segarra, 1997, p. 46. ISBN 84-922675-0-X. 
  2. Carreras, Josep Maria «Conservar i mantenir el patrimoni». Revista La Segarra, n.347-48, 07-2008, pàg. 9.
  3. Carreras Pon, Josep. Estones aprofitades. Santa Coloma de Queralt: Autoedició, 1976, p. 16 i 17. 
  4. 4,0 4,1 «El Queixal de la Bruixa». Jordi Sender i Beleta, 01-04-2016. [Consulta: 24 setembre 2022].