Quercus chapmanii
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 72420232 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fagales |
Família | Fagaceae |
Gènere | Quercus |
Espècie | Quercus chapmanii Sarg., 1895 |
Distribució | |
Quercus chapmanii, és una espècie de roure de la família de les fagàcies (Fagaceae) i està dins de la secció dels roures blancs.,[1] i creix en hàbitats del matollar de muntanya dels estats del sud-est dels Estats Units.[2]
Descripció
[modifica]Quercus chapmanii són arbustos o arbres petits de fins a 13,7 m d'alçada,[3] perennifolis dicotiledònies.[4] L'escorça és de color cafè grisenc, de gruix irregular i es trenca en plaques planes. Les seves fulles són simples, alternes, i poden persistir en l'arbre fins a finals de l'hivern. Fan entre 3,81 cm a 10,16 cm de llarg i 1,905 cm a 5,715 cm d'ample, obovades, és a dir, el·líptiques, més ample cap al cim que a la base, i les seves bases són curtes i peludes. Les fulles solen tenir lòbuls poc profunds a prop de la punta arrodonida. L'anvers de la fulla és llisa i de color verd fosc, mentre que el revers és de color verd opac. Les fulles es tornen de color groc o vermell abans de caure a l'hivern a principis de primavera. Les glans són d'1,27 cm a 2,54 cm de llarg. La tapa en forma de cassoleta cobreix entre 1/2 a 3/4 de la gla. Maduren al final de la primera temporada i en general neixen per separat, encara que de vegades en parelles.
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquest tipus de roure es troba en els sòls sorrencs de la plana costanera de l'Atlàntic dels Estats Units d'Amèrica, des de l'extrem sud-est de Carolina del Sud, sud-est de Geòrgia, sud i nord-oest d'Alabama i Florida.[4]
Altres espècies associades amb l'hàbitat del Quercus chapmanii són Pinus clausa, Quercus myrtifolia i Quercus geminata.
Els arbres tenen poca importància econòmica, però sí que contribueixen a la diversitat d'espècies de les zones forestals i a la fauna li proporcionen un aliment valuós i llocs de nidificació. El cérvol de Virgínia, els galls dindis, els ossos rentadors i els esquirols que s'alimenten de les seves glans.
Taxonomia
[modifica]Quercus chapmanii va ser descrita per Charles Sprague Sargent i publicat a Garden & Forest 8(367): 93, a l'any 1895.[5]
- Etimologia
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
chapmanii: epítet atorgat en honor del metge i botànic de Florida, Alvin Chapman (1809-1899), qui va ser el primer en descriure aquesta espècie.[6]
- Sinonímia
Referències
[modifica]- ↑ Nixon, Kevin C.; Muller, Cornelius H. «5c. Quercus Sect. Quercus Linneaus» (en anglès). Flora of North America. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ Duncan, Wilbur H.; Marion B. Duncan. Trees of the Southeastern United States. ATHENS, GEORGIA: The University of Georgia Press, 1988, p. 229. ISBN 0-8203-1469-2.
- ↑ «NPIN: Quercus chapmanii (Chapman oak)» (en (anglès)). Native Plant Database. University of Texas at Austin. [Consulta: 2 gener 2010].
- ↑ 4,0 4,1 «Mapa de distribució Quercus chapmanii» (en (anglès)). efloras.org database. efloras.org. [Consulta: 5 juny 2012].
- ↑ «Quercus chapmanii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Quercus chapmanii». University of Florida IFAS Extension. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Quercus chapmanii». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families.
- ↑ «Quercus chapmanii». The Plant List. [Consulta: 30 maig 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Efloras.com
- Distribució d'emissió (mapa de Florida (amb parts d'Alabama i Georgia)