Quermesita
 Quermesita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Sb₂S₂O |
| Epònim | Kermes |
| Localitat tipus | mina Neue Hoffnung Gottes, Bräunsdorf, Freiberg, Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, (Alemanya} |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.FD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.02 – Anhang |
| Dana | 2.13.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,84Å; b = 4,07Å; c = 10,25Å; α = 90°; β = 101,53°; γ = 90° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | vermell |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Duresa (Mohs) | 1 a 1,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | vermell marronosa |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 4,5 a 4,6 g/cm³ (mesurada); 4,85 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,720 nβ = 2,740 nγ = 2,740 |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1737 |
| Símbol | Kem |
| Referències | [1] |
La quermesita (del persa qurmizg, vermell fosc) és un mineral d'antimoni escàs i que s'acostuma a confondre amb el cinabri o el realgar, però que es pot diferenciar d'aquests pel color de la ratlla i la densitat. És molt fràgil i es pot trencar amb molta facilitat.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la quermesita pertany a «02.FD - Sulfurs d'arsènic amb O, OH, H₂O» juntament amb els següents minerals: viaeneïta, erdita, coyoteïta, haapalaïta, val·leriïta, yushkinita, tochilinita, wilhelmramsayita, vyalsovita i bazhenovita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Collada Verda (Pardines, Ripollès) i a Mas de la Guardia (Oms, Rosselló).[2]
Referències
[modifica]- Quermesita, webmineral.com.
- Manual de quermesita, Mineral Data Publishing.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quermesita