Vés al contingut

Quermesita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralQuermesita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSb₂S₂O
EpònimKermes Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Neue Hoffnung Gottes, Bräunsdorf, Freiberg, Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, (Alemanya}
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.FD.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.FD.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.02 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana2.13.1.1
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 10,84Å; b = 4,07Å; c = 10,25Å; α = 90°; β = 101,53°; γ = 90°
Grup puntual1 - pinacoide
Colorvermell
Exfoliacióperfecta en {100}
Duresa (Mohs)1 a 1,5
Lluïssoradamantina
Color de la ratllavermell marronosa
Diafanitattranslúcida, opaca
Densitat4,5 a 4,6 g/cm³ (mesurada); 4,85 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 2,720 nβ = 2,740 nγ = 2,740
Birefringènciaδ = 0,020
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1737
SímbolKem Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La quermesita (del persa qurmizg, vermell fosc) és un mineral d'antimoni escàs i que s'acostuma a confondre amb el cinabri o el realgar, però que es pot diferenciar d'aquests pel color de la ratlla i la densitat. És molt fràgil i es pot trencar amb molta facilitat.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la quermesita pertany a «02.FD - Sulfurs d'arsènic amb O, OH, H₂O» juntament amb els següents minerals: viaeneïta, erdita, coyoteïta, haapalaïta, val·leriïta, yushkinita, tochilinita, wilhelmramsayita, vyalsovita i bazhenovita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Collada Verda (Pardines, Ripollès) i a Mas de la Guardia (Oms, Rosselló).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Kermesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 desembre 2015].
  2. Pigetvieux, G. «Etude géologique et métallogénique des Aspres (Pyrénées-Orientales)». Thèse Faculté des Sciences Université de Franche-Comté, Besançon, 1981, pàg. 279 [Consulta: 25 gener 2024].