Vés al contingut

Querubí Joan de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaQuerubí Joan de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea
Biografia
Mort1522 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFrancesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia Modifica el valor a Wikidata
PareFrancesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt Modifica el valor a Wikidata
GermansSerafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea Modifica el valor a Wikidata

Querubí Joan de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea (? - 1522), senyor d'Aiora, fou un noble i militar del Regne de València.

Ascendència i descendència

[modifica]

Fill de Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt, i germà de Serafí, es casà amb Joana d'Heredia. L'any 1499 tingueren un fill al qual anomenaren Francesc Gilabert (futur comte d'Oliva, ja que el seu oncle no tingué descendència), i probablement un altre, Pere, que seria el pare de Francesc i Cristòfor, cosins i litigants de Magdalena de Centelles, i que finalment heretaran Nules i la vall d'Aiora segregant-les del comtat d'Oliva.[1]

Biografia

[modifica]

Querubí Joan de Centelles fou senyor d'Aiora. Va estar promès breument amb Lucrècia Borja, quan aquesta tenia 11 anys (16 de febrer de 1491).[2] Aquest compromís es trencà quan el pare de Lucrècia va signar amb Gaspar de Pròixida altres capitulacions de matrimoni, que tampoc acabaren en matrimoni, ja que en assolir Roderic de Borja el pontificat, va buscar altres aliances més profitoses. A la família Borja li interessava Aiora per assegurar l'abastiment de combustible als enginys i trapigs sucrers de les seues terres, les fustes de Cofrents podien aplegar pel Xúquer fins a Cullera i des d'ací a la Safor pel mar.[2]

Va intervindre en la lluita contra les Germanies junt al seu germà Serafí, i sembla que va morir el 1522 lluitant contra els moros granadins sublevats.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Diversos Autors, El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 64, ISBN 84-6056972-1
  2. 2,0 2,1 Diversos Autors, El Palau dels Centelles d'Oliva: recull gràfic i documental Associació Cultural Centelles i Riu-sech, 1997, p. 63, ISBN 84-6056972-1