Quien a hierro mata
,_XII_Premis_Gaud%C3%AD_(2020).jpg) Enric Auquer, Maika Makovski, Oriol Maymó i Vinyet Escobar (XII Premis Gaudí - 2020)  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Paco Plaza |
| Protagonistes | |
| Guió | Jorge Guerricaechevarría |
| Música | Maika Makovski |
| Fotografia | Pablo Rosso |
| Productora | Atresmedia Cine |
| Distribuïdor | Sony Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 2019 |
| Durada | 107 min |
| Idioma original | castellà |
| Recaptació | 2.446.947,33 € |
| Descripció | |
| Gènere | thriller |
| Lloc de la narració | Galícia |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
     
| |
Quien a hierro mata és un thriller cinematogràfic espanyol dirigit per Paco Plaza i estrenat l'any 2019. El repartiment principal de la pel·lícula està format per Luis Tosar, Xan Cejudo i Ismael Martínez.[1]
Sinopsi
[modifica]Mario exerceix d'infermer en una residència d'un poble de la costa gallega, on és estimat i apreciat per tothom. De sobte ingressa a la residència el conegut narcotraficant gallec Antonio Padín. Mario, compromès amb la seva professió, el fa sentir com a casa.
Després de la retirada del seu pare, Kike i Toño Padín, els seus fills, es posen al capdavant del clan familiar. Una de les seves operacions de contraban no surt bé i, a més d'entrar Kike a la presó, contrauran un deute quantiós amb un proveïdor colombià. El germà lliure, Toño, intentarà per tots els mitjans que Antonio Padín es faci càrrec del deute, comptant amb Mario com a mediador. No obstant això, Mario tindrà els seus propis plans.[1]
Producció
[modifica]La pel·lícula va ser produïda en un 90 % per empreses espanyoles. D'aquest percentatge, la productora Vaca Films va contribuir en un 95 % i Atresmedia Cinema va aportar un 5 %. El 10 % restant de la producció total la va portar l'empresa francesa Playtime Production.
El rodatge va durar poc més d'un mes, del 27 de març al 31 d'abril de 2018. Les localitzacions triades per a la pel·lícula van ser principalment Betanzos i, en menor mesura, Cambados; tots dos municipis de Galícia.[1]
Curiositats
[modifica]La pel·lícula acaba amb una dedicatòria a Xan Cejudo, que va morir gairebé un any abans de l'estrena de la pel·lícula en cinemes.[2]
Recepció i crítica
[modifica]El línies generals, la crítica especialitzada va reconèixer la pel·lícula com una bona obra. El País va elogiar la labor de Paco Plaza en la direcció: "La seva vocació és el gènere de terror, les tenebres, els monstres que aguaiten. I ho fa molt bé, està molt dotat per provocar l'esgarrifança en el receptor". El Mundo va titllar la pel·lícula d'"addictiva" i va assenyalar la seva capacitat de "convertir la magistral posada en escena en un ritu il·luminat i rigorós en el qual tot queda a la vista. Fins al més fosc dels abismes."[3] Des de Fotogrames van escriure: "La vida segueix igual en aquest fenomen (agraït en la seva majoria) del thriller nacional, però no a partir del film de Paco Plaza, destinat a volar-ho per l'aire o a convertir-se en una illa de referència".[4]
Premis
[modifica]| Any | Premi | Categoria | Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 2020 | Premis José María Forqué[5] | Intepretación masculina | Enric Auquer | Nominat |
| Premis Feroç[6] | Millor actor de repartiment | Enric Auquer | Guanyador | |
| Millor actor protagonista | Luis Tosar | Nominat | ||
| Millor pel·lícula dramàtica | Nominat | |||
| Premis Goya[7] | Millor actor protagonista | Luis Tosar | Nominat | |
| Millor actor revelació | Enric Auquer | Guanyador | ||
| Millor so | David Machado, Gabriel Gutiérrez, Yasmina Prades | Nominat | ||
| Premis Mestre Mateo[8][9] | Millor llargmetratge | Nominat | ||
| Millor direcció | Paco Plaza | Nominat | ||
| Millor direcció artística | Javier Alvariño | Nominat | ||
| Millor direcció de fotografia | Pablo Rosso | Nominat | ||
| Millor direcció de producció | Oriol Maymó | Nominat | ||
| Millor guió | Juan Galiñanes i Jorge Gerricaechevarría | Nominat | ||
| Millor interpretació femenina de repartiment | María Vázquez | Guanyador | ||
| Millor interpretació masculina de repartiment | Enric Auquer | Nominat | ||
| Millor interpretació masculina de repartiment | Xan Cejudo | Guanyador | ||
| Millor interpretació masculina protagonista | Luis Tosar | Nominat | ||
| Millor maquillatge i perruqueria | Susana Veira i Beatriz Antelo | Guanyador | ||
| Millor muntatge | David Gallart | Nominat | ||
| Millor música original | Maika Makovski | Nominat | ||
| Millor cançó | David Machado, Gabriel Gutiérrez i Yasmina Prades | Nominat | ||
| Millor vestuari | Vinyet Escobar | Nominat | ||
| Premis Gaudí[10] | Millor direcció de producció | Oriol Maymó | Guanyador | |
| Millor actor secundari | Enric Auquer | Guanyador | ||
| Millor música original | Maika Makovski | Nominat | ||
| Millor so | David Machado, Gabriel Gutiérrez, Yasmina Prades | Nominat | ||
| Millor vestuari | Vinyet Escobar | Nominat |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Datos de Pelicula ICAA - Catalogo de Películas ICAA». infoicaa.mecd.es. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ Vigo, Faro de. «Fallece el actor y director Xan Cejudo» (en castellà). www.farodevigo.es. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Quien a hierro mata: El rigor del abismo» (en castellà). ELMUNDO, 29-08-2019. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Fernández, Por Fausto. «Crítica de 'Quien a hierro mata'» (en castellà). Fotogramas, 30-08-2019. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Finalistas. 25 Edición. Premio Cinematográfico José María Forqué25Edición». www.premiojosemariaforque.com. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Atresmedia Cine se lleva 3 nominaciones para los Premios Feroz 2020 con 'Quien a Hierro Mata'» (en castellà). AtresMediaCine, 29-11-2019. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Quien a hierro mata » Premios Goya 2020». www.premiosgoya.com. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «FINALISTAS | XVIII Premios Mestre Mateo». Premios Mestre Mateo.
- ↑ «‘O que arde’ vence en los XVIII Mestre Mateo con seis galardones, entre ellos Mejor Largometraje y Mejor Dirección para Oliver Laxe | Academia Galega do Audiovisual» (en castellà). [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «FilmAffinity» (en castellà). FilmAffinity. [Consulta: 23 març 2020].