Vés al contingut

Cheimarrichthys fosteri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Quimarríctids)
Infotaula d'ésser viuCheimarrichthys fosteri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN197330 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreUranoscopiformes
FamíliaCheimarrichthyidae
GènereCheimarrichthys
EspècieCheimarrichthys fosteri Modifica el valor a Wikidata
Haast, 1874
Distribució
Endèmic de
Cheimarrichthys fosteri

Cheimarrichthys fosteri és l'única espècie de peix de la família dels quimarríctids i del gènere Cheimarrichthys.[1]

Etimologia

[modifica]

Cheimarrichthys prové dels mots grecs cheimarros, -ous (torrent, rierol) i ichthys (peix).[2]

Descripció

[modifica]

El cos, allargat i robust, fa 15 cm de llargària màxima[3] i presenta bandes fosques als flancs i el ventre de color blanc.[4] Aleta dorsal amb 4-5 espines curtes i 19-20 radis tous. L'aleta anal comença per sota del cinquè radi de la dorsal i té 1-2 espines i 15 radis tous. Pectorals altes i amb 15 radis ramificats. Pelvianes amples, es troben sota el cap i inserides per davant del nivell de les pectorals. Caudal una mica fesa i amb 13-15 radis ramificats. Línia lateral contínua i amb 50 escates. Escates petites i ctenoides. Cap ample, deprimit, sense escates, aplanat a la part inferior, de color verd oliva fosc (més clares les galtes) i amb una longitud igual a la cinquena part de la llargada total (sense l'aleta caudal). Boca subterminal (molt eficaç per nodrir-se dels invertebrats adherits a les roques), lleugerament obliqua, petita i no protràctil. Dents vil·liformes a totes dues mandíbules i al vòmer. Ulls molt alts, quasi en posició dorsal. Espai interorbitari convex. Mandíbula superior més allargada que la inferior. Opercle i preopercle sencers. La morfologia del cap, de les aletes pectorals i de les pelvianes està adaptada a les condicions dels corrents ràpids fluvials.[5][6]

Reproducció

[modifica]

Pel que sembla, fresa a la primavera i té una etapa larval marina (tot i que l'indret on ho fa no és conegut). Els joves s'endinsen a l'aigua dolça a la primavera i la tardor i hi romanen durant la resta de llurs vides.[6][4]

Alimentació

[modifica]

És un depredador nocturn (a partir de l'ocàs i després d'haver passat el dia descansant al fons aquàtic) d'insectes aquàtics bentònics[6] (Aoteapsyche tepoka, Austrosimulium ungulatum, Deleatidium, Hydora, Hydrobiosis -com ara, Hydrobiosis frater i Hydrobiosis umbripennis-, Oxyethira albiceps, Zelandobius furcillatus, Paralimnophila skusei, quironòmids i ceratopogònids).[7][8][9][10] El seu nivell tròfic és de 3,35.[11]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; amfídrom;[12][13] demersal i de clima subtropical (34°S-47°S), el qual viu al Pacífic[14] sud-occidental: és un endemisme[15] dels rius de corrent ràpid i de substrat de grava i còdols de Nova Zelanda fins als 700 m d'altitud i 300 km terra endins.[6][16] Malgrat la seua habilitat per viure en aigües ràpides, no és un bon escalador i només penetra terra endins en els sistemes fluvials on el pendent és relativament baix.[4][17]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans[6] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100).[18]

Referències

[modifica]
  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  3. Nelson, J. S., 1984. Fishes of the world. Segona edició. John Wiley & Sons, Inc., Nova York. 523 p.
  4. 4,0 4,1 4,2 NZ Freshwater Fish Database (anglès)
  5. Lloris, D., 2007. Glosario ilustrado de Ictiología para el mundo hispanohablante. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural: 967 pp. Pàg. 553.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
  7. FishBase (anglès)
  8. Glova, G. J., P. M. Sagar i C. R. Docherty, 1987. Diel feeding periodicity of torrentfish (Cheimarrichthys fosteri) in two braided rivers of Canterbury, New Zealand. N. Z. J. Mar. Freshwat. Res. 21(4):555-561. «Enllaç».
  9. Sagar, P. M. i G. A. Eldon, 1983. Food and feeding of small fish in the Rakaia River, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 17(3):213-226. Pàgs. 216-217.
  10. Scrimgeour, G. J. i M. J. Winterbourn, 1987. Diet, food resource partitioning and feeding periodicity of two riffle-dwelling fish species in a New Zealand river. J. Fish Biol. 31:309-324. Pàgs. 312-313.
  11. Sea Around Us (anglès)
  12. McDowall, R. M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres. Pàg. 297.
  13. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  14. Species in Pacific Ocean - FishBase (anglès)
  15. New Zealand Endemic Freshwater Fish Checklist (anglès)
  16. GBIF (anglès)
  17. All fishes of New Zealand - FishBase (anglès)
  18. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Enllaços externs

[modifica]