Quint Minuci Terme (cònsol)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 228 aC  antiga Roma |
| Mort | c. 187 aC (40/41 anys) Tràcia |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Tribú militar | |
| 202 aC – 202 aC | |
| Tribú de la plebs | |
| 201 aC – 201 aC | |
| Edil curul | |
| 198 aC – 198 aC | |
| Triumvir coloniae deducendae | |
| 197 aC – 197 aC | |
| Pretor | |
| 196 aC – 196 aC | |
| Promagistrat | |
| 195 aC – 195 aC | |
| Triumvir coloniae deducendae | |
| 194 aC – 194 aC | |
 Cònsol romà | |
| 193 aC – 193 aC Juntament amb: Luci Corneli Mèrula | |
| Promagistrat | |
| 192 aC – 190 aC | |
| Legat | |
| 189 aC – 188 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Minucii Thermi (en)  |
| Fills | Quintus Minucius (presumiblement), Luci Minuci Terme (presumiblement) |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
| Premis | |
| |
Quint Minuci Terme (en llatí: Quintus Minucius Q. f. L. n. Thermus) va ser un magistrat romà del segle iii aC. Formava part de la branca plebea de la gens Minúcia.
Va servir com a tribú militar amb Publi Corneli Escipió Africà Major en la guerra contra Hanníbal l'any 202 aC. El 201 aC va ser tribú de la plebs, desenvolupant la lex Acília Minúcia, que autoritzava Escipió a fer la pau amb Hanníbal. L'any 197 aC era edil curul, i aquest mateix any va ser nomenat un dels Triumviri coloniae deducendae per la fundació de sis colònies a la costa d'Itàlia. L'any 196 aC va ser nomenat pretor i va rebre la província d'Hispània Citerior on va fer la guerra per acabar amb la Revolta ibera de 197 aC i va combatre amb èxit contra els nadius a la ciutat de Turda[1] i va rebre en conseqüència els honors del triomf quan va tornar a Roma el 195 aC.
L'any 193 aC va ser elegit cònsol amb Luci Corneli Mèrula i va obtenir com a província Ligúria, on havia esclatat una revolta. Va establir els seus quarters a Pisae i va fer la guerra decididament, però a causa de la inferioritat numèrica es va quedar a la defensiva i va estar dues vegades en greu perill. El 192 aC el seu imperium va ser prorrogat i va rebre reforços amb els quals va poder prendre la iniciativa i guanyar una victòria decisiva quan els lígurs van fer un atac sobtat de nit al seu campament. L'any 190 aC va tornar a Roma i va demanar un triomf que el senat va refusar, a petició de Marc Porci Cató Censorí que l'acusava d'haver matat a deu homes lliures i haver inventat batalles falses i exagerat el nombre d'enemics morts per poder demanar el triomf.
Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell el va enviar a rebre el jurament d'Antíoc III el Gran després de l'acord preliminar de pau l'any 189 aC, i el mateix any va ser nomenat pel senat com un dels comissionats que havien d'arranjar els afers d'Àsia. Va morir l'any 188 aC mentre combatia a les ordes de Gneu Manli Vulsó contra els tracis.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Brennan, Corey Loog. The praetorship in the Roman Republic Vol. I (en anglès). 1a ed.. Oxford University Press, 2000, p.166. ISBN 0-19-511459-0.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1097.