Quinta de Sant Isidre
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici i edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Joaquim Lloret i Homs | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sarrià - Sant Gervasi (Barcelonès), Sarrià (Barcelonès) i Barcelona | |||
| Localització | Reina Elisenda de Montcada, 17 / Av. J.V. Foix, 71-77 | |||
| ||||
| Bé amb elements d'interès | ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2371 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Clínica Creu Blanca | |||
.jpg)
La Quinta de Sant Isidre, o casa Baltasar Garriga, és un edifici situat al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, 15-17, al barri de Sarrià de Barcelona. Actualment és la seu de la Clínica Creu Blanca. Està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]Projectada el 1920 per l'arquitecte Joaquim Lloret i Homs, la va fer construir Isidre Pons de Pascual, com a residència familiar,[2] quan es va urbanitzar i obrir l'avinguda Foix, sobre l’antic torrent de can Mora que baixava de la serra de Collserola. La casa va estar ocupada per la família de Baltasar Garriga, que no va tenir descendència, fins a la Guerra Civil, que s’hi va instal·lar el 'Tribunal de Alta Traición y Espionaje' constituït pel govern republicà del president Juan Negrín, amb l’objectiu de perseguir els franquistes. A la postguerra, es va jutjar el Comitè executiu del POUM al soterrani de la casa. Anys després s'hi muntà un prostíbul (The Queens). En les dècades de 1980 i 1990 s'hi instal·là l'empresa de disseny Associate Designers, que va participar a l'Expo de Sevilla i als Jocs Olímpics de Barcelona, així com en el disseny de l'interior del tren d'alta velocitat.[3]
El 2005, la Clínica Creu Blanca, amplia l'edificació fins als carrer de Domínguez i Miralles. El nou edifici, projectat pels arquitectes Jaume de Oleza i Roncal i Fina Alomar Serrallach, perllonga el sòcol existent a l'avinguda de J. V. Foix, i s'integra en la topografia per mediació d'una coberta enjardinada.[2]
Descripció
[modifica]L'edifici té un caràcter marcadament noucentista. Té una superfície de 1.500 m², consta de planta baixa i dues plantes superiors, així com dues plantes inferiors en semisoterrani.[2] Té gran importància com a fita visual especialment després de l'obertura de l'avinguda de Josep Vicenç Foix,[1] a una cota molt inferior a la de l'avinguda de la Reina Elisenda de Montcada (9 metres de desnivell),[4] des d'on s'aprecia l'impressionant mur de contenció de maó vist i maçoneria coronat per una balustrada contínua. Destaca la torratxa de la cantonada, amb finestrals en forma d'arc a la part superior, que articula la simetria de les dues façanes, només trencada pel porxo d'accés a l'edifici. La potència del ràfec i la forta inclinació de les teulades ajuden a augmentar el volum aparent de l'edifici.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Quinta San Isidro». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 128. ISBN 978-84-09-55644-1.
- ↑ Tort, M. Josep «Els jardins de la Clínica Creu Blanca: una ruta de petits paisatges». El Jardí, 17-10-2022.
- ↑ «Mapa topogràfic de Catalunya». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
