Vés al contingut

Quirze Elias Chavara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaQuirze Elias Chavara
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ml) |കുര്യാക്കോസ് ഏലിയാസ് ചാവറ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1805 Modifica el valor a Wikidata
Kainakary (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1871 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Koonammavu (Índia) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Carmelites Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat3 de gener Modifica el valor a Wikidata

Quirze Elias Chavara, CMI (10 de febrer de 1805 - 3 de gener de 1871) fou un sacerdot i reformador social catòlic indi.[1][2] És el primer sant home catòlic canonitzat d'origen indi. Pertanyia a l'Església catòlica siro-malabar, una església catòlica oriental amb seu a l'estat de Kerala.[3][4]

Va ser cofundador i primer prior general de la primera congregació per a homes de l'Església catòlica siro-malabar, que es coneix com a Carmelites de Maria Immaculada (CMI), i d'una de similar per a dones, la Congregació de la Mare de Carmel (CMC). També va impulsar institucions educatives que acceptaven a tothom, desafiant el sistema de castes, i on s'oferia menjar, una pràctica que després es va estendre també a les escoles públiques.

Joventut

[modifica]

Va néixer el 10 de febrer de 1805 amb el nom de Kuriakose Elias Chavara a Kainakary, Kerala, en una família cristiana Nasrani, fill de Iko (Kuriakose) Chavara i Mariam Thoppil. Els nasranis són els antics cristians de Kerala batejats per l'apòstol Tomàs al segle i. El nom Kuriakose deriva del nom arameu siríac ܩܘܪܝܩܘܣ (Quriaqos).[5] Va ser batejat el 17 de febrer de 1805 a l'església catòlica de Saint Joseph Syro-Malabar, a Chennamkary. El 8 de setembre de 1805, Chavara va ser dedicada a la Santíssima Mare de Déu.[6]

Va assistir a l'escola del poble on va estudiar llenguatge i ciències elementals. Va ingressar al seminari el 1818 a Pallipuram, on Palackal Thoma Malpan era el rector. Va ser ordenat sacerdot el 29 de novembre de 1829 i va celebrar la primera missa a l'església de Sant Andreu, Arthunkal Alappuzha.[7]

Juntament amb els també sacerdots Palackal Thoma Malpan i Porukara Thoma Kathanar van decidir fer vida monàstica. El nom de la comunitat que van fundar era Servents de Maria Immaculada. Les bases del primer monestir de Mannanam van ser posades l'11 de maig de 1831 per Porukara Thomas Kathanar. Palackal Malpan i Porukara Kathanar van morir el 1841 i el 1846 respectivament. El 8 de desembre de 1855, Kuriakose Elias Chavara i deu sacerdots més van fer vots segons la tradició carmelitana. Va ser nomenat prior general del monestir de Mannanam. La congregació es va afiliar com a institut de Tercera Ordre de l'Orde dels Carmelites Descalços. A partir d'aquest moment van utilitzar les inicials postnominals de TOCD [8]

Reformador social

[modifica]
Un segell de l'Índia del 1987 amb un dibuix d'ell.

Va ser un reformador social que va iniciar reformes a la societat de Kerala molt abans que Narayana Guru (1853) Chattambi Swamikal (1853) i Vakkom Abdul Khadar Maulavi (1854).[9][10] Tot i que provenia d'una família cristiana siríaca,[11] que ocupava un estatus social més elevat, va tenir un paper important en l'educació, especialment dels més pobres.[2]

Educació

[modifica]

Va iniciar una institució per a estudis de sànscrit a Mannanam el 1846. Va portar de Thrissur un tutor de la comunitat Variar per ensenyar. També va prendre la iniciativa d'iniciar una escola en un poble proper anomenat Arpookara per als conversos de la casta Pulaya ." [12] Chavara va ser el primer indi que no només es va atrevir a admetre els intocables a les escoles, sinó que també els va proporcionar una educació en sànscrit que estava prohibida a les castes inferiors, desafiant així les prohibicions socials basades en la casta, ja a principis del segle xix.[13]

El bisbe Bernadine Baccinelly va publicar una circular el 1864 que exigia l'establiment d'escoles a cada parròquia per fomentar l'alfabetització.[5][14] Kuriakose va tenir molt interès a implementar la circular. Cada monestir havia de supervisar aquestes activitats de les esglésies parroquials del seu barri.[15]

Menjar a l'escola

[modifica]

Perquè les escoles que va començar a Mannanam i Arpookara tinguessin èxit va començar a donar menjar als estudiants pobres, especialment als dalits.[2] Va ser la seva idea original. Va inspirar al govern indi a implemenatar-ho en totes les escoles governamentals.[10] Aquesta pràctica es continua encara a principis del segle XXI.

Va impulsar la pràctica benèfica coneguda com Pidiyari (un grapat d'arròs) per animar la gent a fer petites donacions diàries que ajudessin a donar menjar als nens pobres de les escoles.[16][17] Els participants reservaven diàriament una petita quantitat d'arròs en una olla de recollida especial. L'arròs es portava a l'Església durant els caps de setmana i s'utilitzava per alimentar els pobres, especialment els estudiants per menjar al migdia. Va impulsar l'organització "Unnimishihayude Dharma Sabha", que es va encarregar de la col·lecció Pidiyari.[2]

Impremta

[modifica]

També va iniciar el 1846 una impremta coneguda com St. Joseph's Press a Mannanam,[18] que va ser la tercera impremta de Kerala i la primera impremta fundada per un malayali sense l'ajut d'estrangers.[9][19] D'aquesta impremta va sortir el diari malayalam més antic existent en circulació, el Nasrani Deepika.[20]

Servei a l'Església

[modifica]

Va introduir la predicació del recès espiritual per als laics a l'església de Kerala. Va popularitzar les devocions i els exercicis de pietat com el rosari, el camí de la creu o viacrucis i l'adoració eucarística. Va ser vicari general dels catòlics de ritu siríac[9][21] el 1861 per contrarestar la influència de Mar Thomas Rochos en els cristians de Sant Tomàs.[22]

Congregació per a homes

[modifica]

En cooperació amb Palackal Thoma Malpan i Thoma Porukara, va fundar una congregació religiosa índia per a homes, coneguda com a Carmelites de Maria Immaculada (CMI). Va fer vots religiosos el 8 de desembre de 1855 i va prendre el nom de Kuriakose Elias de la Sagrada Família.[23]

Va ser el prior general de tots els monestirs de la congregació des del 1856 fins a la seva mort el 1871. Normalment se l'anomenava amb el nom de «Prior comú».[23] Les activitats dels membres de la congregació CMI sota el seu lideratge de Chavara van impulsar una transformació de la societat. Això va fer que sacerdots i gent propera demanessin obrir cases religioses a la seva zona. Va establir set nous monestirs a més de Mannanam. Es tracta de Koonammavu el 1857, Elthuruth (St. Aloysius College, Thrissur) el 1858, Plasnal el 1858, Vazhakulam el 1859, Pulincunnu el 1861, Ambazhakad el 1868 i Mutholy el 1870. El 1864, el vicari apostòlic el va traslladar al monestir de Koonammavu.[24]

Congregació per a dones

[modifica]

El 13 de febrer de 1866, Kuriakose Elias Chavara va fundar el primer convent carmelita per a dones a Koonamavu amb el nom de "Tercer Ordre de Carmelites Descalços", que posteriorment es convertiria en la Congregació CMC[25] i CTC[26] a l'església Syro Malabar i a l'Església Llatina respectivament.[27] Tot i que la congregació CMC reconeix i defensa el paper de Kuriakose Chavara en la seva fundació, la congregació de la CTC li nega qualsevol paper i considera a la mare Eliswa com a fundadora.[28]

Va escriure que la manca de convents per a dones era una "situació patètica" que li provocava una profunda pena.[29] Va concebre el covent com una casa de santedat on les noies podien aprendre qüestions espirituals, créixer com a bones cristianes i treballar pel desenvolupament intel·lectual i l'educació de les dones per aconseguir el benestar social.[30] Chavara no només tenia un desig profund i durador d'establir un convent per a germanes, sinó que també havia fet tots els esforços possibles, incloent-hi l'orientació espiritual i administrativa en la realització del projecte.[31]

Escrits

[modifica]

Totes les obres literàries van ser escrites entre 1829 i 1870. Els escrits literaris reflecteixen l'espiritualitat cristiana però té poques referències a altres obres cristianes.[32]

Els escrits es poden dividir generalment en cròniques i escrits històrics, escrits espirituals, cartes, textos d'oració, escrits sobre litúrgia i escrits relacionats amb l'administració.[33][32]

Cròniques i escrits històrics

[modifica]

Nalagamangal exposa els esdeveniments diaris del monestir i la societat. Aquests escrits es van trobar originalment en malayalam, amb la seva lletra.[32] Hi ha dos manuscrits sota el títol "Mannanam Nalagamangal". El llibre "Obres completes de Chavara", vol. 1 publicat el 1990 conté cinc Cròniques.[33]

Escrits espirituals

[modifica]

Atmanuthapam o Les lamentacions d'una ànima penedida és un poema autobiogràfic escrit en estil èpic sobre la vida de Jesús. Reflecteix la filosofia de vida de Kuriakose Chavara, que al seu torn exemplifica una vida religiosa cristiana.[34]

Maranaveetil Cholvanulla Parvam o Un poema que es cantarà a la casa en pena és un poema de poema de 1162 versos que es pot cantar quan es col·loca el corpus al fèretre per a un homenatge públic.[35] El missatge subjacent és que s'ha de portar una vida virtuosa i temerosa de Déu per superar la dolorosa experiència de la mort.[32]

Nalla Appante Chavarul o Testament d'un pare estimat és un text pràctic per assessorar les famílies cristianes de la parròquia de Kainakari.[36]

Anastasiayude Rakthasakshyam o El martiri d'Anastacia conté 232 versos.[32]

Dhyana Sallapangal o col·loquis en meditació són notes meditatives reflexives.[32]

Les Eclogues o Èglogues van ser les primeres obres dramàtiques en malayalam del gènere pastoral o Eglogues.[37] Eren obres escrites per representar-se durant la temporada de Nadal. Kuriakose Chavara les va escriure entre 1856 - 1858. En va escriure deu pel noviciat del seminari Koonammavu.[38] El primer drama indi és Neeldarpan, publicat el 1860 i escrit en bengalí per Dinabandhu Mitra sobre les misèries dels cultivadors de l'indigo. La primera obra de teatre malayalam es considera Abhinjana Shakuntalam, traduïda al malayalam per Kerala Verma Valiakovil Thampuran el 1882. Kuriakose Chavara va escriure els deu eclogues o drames litúrgics dècades abans. Es podria considerar el pare del drama malayalam.[33]

Cartes

[modifica]

Es conserven 67 còpies originals de les cartes dirigides a diverses persones. Es van publicar a les «Obres completes de Chavara», vol. IV.[39]

Textos de pregària

[modifica]

Va escriure molts textos per fer oració però només se n'han conservat sis. Són El mètode d'inici de la meditació, que és una pregària intercessòria a la mare Maria que busca ajuda per fer meditació; Oració a la Santíssima verge Maria, que dona gràcies per les benediccions rebudes de la mare Maria; Oració del matí a la Santíssima Trinitat d'acció de gràcies; Oració nocturna a la Santíssima Trinitat d'acció de gràcies; Oració per la custòdia dels ulls per demanar ajuda perquè els sacerdots mantinguin la fidelitat a Jesucrist, i Oració que recitaran els sacerdots.[32]

Escrits sobre litúrgia

[modifica]

Va escriure diversos textos litúrgics que van tenir un paper important en la reforma de la litúrgia.[40] Inclouen l'ofici diví per als sacerdots, l'ofici diví per als difunts, l'ofici de la beneïda verge Maria, oracions de diverses benediccions, l'ordre de la Santa Missa - Tukasa, calendari litúrgic, adoració de quaranta hores i llibres de pregària per als laics.[32]

Escrits relacionats amb l'administració

[modifica]

En aquesta categoria hi ha 16 escrits que s'han conservat. Alguns d'ells estan escrits en fulles de palmera i d'altres en paper. Tracta de qüestions relatives a qüestions administratives relatives a l'època de Chavara.[33]

Mort

[modifica]

Kuriakose Elias Chavara va morir el 3 de gener de 1871, als 66 anys, a Koonammavu. Va ser enterrat a l'església Forane de St. Philomena, Koonammavu.[9][21] El seu cos va ser traslladat posteriorment a l'església del monestir de St. Joseph a Mannanam.[41][42] El seu memorial se celebra el 3 de gener segons el calendari litúrgic siro-malabar.[43] mentre que la seva memòria se celebra el 18 de febrer segons el calendari litúrgic romà del ritu llatí.

Canonització

[modifica]

La intercessió de Kuriakose Chavara va reportar una sèrie de favors miraculosos. Alfonsa Muttathupadathu, que després es va convertir en el primer sant de l'Índia, va declarar el 1936 que Kuriakose Elias Chavara li havia aparegut dues vegades durant la malaltia i li va alleujar el patiment. Alphonsa tenia una sagrada relíquia dels cabells de Chavra que va ser presa per un dels seus deixebles Varkey Muttathupadathu i que, segons ella, li permetia pregar a Kuriakose Chavara i rebre una cura miraculosa. La relíquia es conserva ara a Mannanam.[44] El miracle que Roma va aprovar per a la beatificació de Kuriakose Chavara va ser la cura de la deformitat congènita de les cames (Peu equinovar) de Joseph Mathew Pennaparambil, que es va produir l'abril de 1960.[45] Va ser una cura repentina.[46] Kuriakose Elias Chavara va ser beatificat a Kottayam el 8 de febrer de 1986 pel papa Joan Pau II en el transcurs d'una visita papal a l'Índia.[47]

El 3 d'abril de 2014, el Papa Francesc autoritzar la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar els decrets sobre el miracle atribuït a la intercessió de Kuriakose Kathanar.[48] Això va confirmar l'aprovació del papa per la canonització.[49] El 23 de novembre de 2014, va ser canonitzat a Sant Pere del Vaticà juntament amb Rosa Eluvathingal.[50][51]

El miracle que es va aprovar per a la canonització va ser la cura instantània, total i estable de l'esquena congènita (esotropia alternant) en els dos ulls de Maria Jose Kottarathil, una nena catòlica de 9 anys de Pala, al districte de Kottayam, a l'estat de Kerala. a l'Índia.[46] Tot i que cinc metges van suggerir que Maria fos operada, Maria i la seva família van decidir pregar a Kuriakose Chavara. El 12 d'octubre de 2007, Maria va visitar la sala i la tomba de Kuriakose Chavara a Mannanam amb els seus pares i el 16 d'octubre de 2007, els ulls entrecreuats van desaparèixer. El miracle va ser aprovat per la Congregació per a les Causes dels Sants el 18 de març de 2014, que va conduir a la canonització.[52]

Museus

[modifica]

Hi ha alguns espais amb exposicions relacionades amb Quirze Elias Chavara. És el cas del Museu St. Chavara, Centre d'Arxius i Recerca, de Mannanam.[53] Consta de la sala que va allotjar, dels articles que va fer servir, dels documents que va escriure, de la rèplica de la premsa que va fundar, de la primera escola que va començar i, sobretot, es troba al lloc on va fundar el primer monestir.

El St. Chavara Kuriakose Elias Museum de Koonammavu permet visitar la sala on va morir Chavara i també poden veure diversos articles que ell va utilitzar. Aquest museu està associat a l'església de Sant Filomena de Koonammavu.[54]

El Museu Nacional Chavara de Vazhakulam conté exposicions que consisteixen en un model en miniatura de la casa natal de Chavara, articles que ell va utilitzar i també diversos articles antics.[55]

El Museu i galeria d'art Chavara d'Alappuzha inclou exposicions amb articles que utilitza Chavara, com ara el bressol, la cadira que ell utilitzava a la barca. Una de les exposicions especials és la caixa que es va utilitzar per transferir les restes de Chavara de Koonammavu a Mannanam. També compta amb antigues paraments sagrats, utilitats antigues i caixes. També es mostren diversos llibres sobre Chavara. Un altre atractiu és el model en miniatura de la seva casa natal.[56]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Clipping of deepikanewspaper – Deepika Kochi». epapr.in. Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 7 setembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 K. Roshni. «Fr. Kuriakose Elias Chavara as an eminent social reformer». Thesis-Blog, 21-11-2017.
  3. ↑ Pope Francis confers sainthood on Father Kuriakose Chavara and Sister Euphrasia. Ibnlive.in.com (23 November 2014). Retrieved on 10 December 2018.
  4. ↑ ePaper View Arxivat 2023-04-06 a Wayback Machine.. Epaper.manoramaonline.com. Retrieved on 10 December 2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 ePaper View Arxivat 2022-11-22 a Wayback Machine.. Epaper.manoramaonline.com. Retrieved on 10 December 2018.
  6. ↑ «Milestones in the life and contributions of Saint Chavara| Saint Kuriakose Elias Chavara | Official Website». www.chavara.info. Arxivat de l'original el 14 d’octubre 2018. [Consulta: 15 octubre 2018].
  7. ↑ Thomas Panthaplackal. {{{títol}}}. 
  8. ↑ «Kuriakose Elias Chavara». CMI. Arxivat de l'original el 2014-04-01. [Consulta: 7 setembre 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Two Kerala-born Indian Catholics to be declared as saints in Vatican | India News, The Indian Express. Indianexpress.com (20 Novembre 2014).
  10. ↑ 10,0 10,1 Sibichen K. Mathew. «Kuriakose Elias Chavara: A forgotten Social Revolutionary», 21-11-2017.
  11. ↑ Duncan Forrester. , p. 98, 102. 
  12. ↑ Parappuram, Varkey. Nalagamangal (Chronicles)
  13. ↑ Wilson Kokkttu. Vazhthappetta Chavarayachante Dalit Darsanam, 8.
  14. ↑ «Unique Contributions of Blessed Kuriakose Elias Chavara in Education».
  15. ↑ Valerian. Malankarasabhamathavinte Oru Veerasanthanam, 138.
  16. ↑ «Pidyari», 21-11-2017.
  17. ↑ «Còpia arxivada». , 23-06-2012 [Consulta: 7 setembre 2020]. Arxivat 10 de gener 2018 a Wayback Machine.
  18. ↑ «Printing Presses of the 19th century, Kerala». . Arxivat 2020-08-08 a Wayback Machine.
  19. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en malaiàlam). marunadanmalayali.com.
  20. ↑ «Rashtra Deepika Ltd at a Glance». Deepika.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Mar Chavara Kuriakose Elias Kathanar». Manorama Online. Arxivat de l'original el 19 novembre 2014.
  22. ↑ «The life of Blessed Chavara». blessedchavara.org. Arxivat de l'original el 9 agost 2013. [Consulta: 15 setembre 2014].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Our Founder». cmi.in. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2017. [Consulta: 16 novembre 2017].
  24. ↑ «The Birth of CMI Congregation and Kuriakose Elias Chavara». saintchavara.blogspot.de. [Consulta: 15 novembre 2017].
  25. ↑ Congregació CMC
  26. ↑ Congregació CTC
  27. ↑ «Our Founders». cmcsisters.org. Arxivat de l'original el 2021-02-27. [Consulta: 7 setembre 2020].
  28. ↑ «Congregation of teresian carmelites». ctcsisters.com. [Consulta: 21 novembre 2017].
  29. ↑ Chronicles of the Koonammavu Convent [CKC] 1:1
  30. ↑ «Congregation of Mother of Carmel». cmcsisters.org. Arxivat de l'original el 2021-02-27. [Consulta: 7 setembre 2020].
  31. ↑ Panthaplamthottiyil Jose and Saju Chackalackal, "Founder of the Women TOCD (CMC and CTC): Mother Eliswa or Blessed Kuriakose Elias Chavara?
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 32,6 32,7 K.P. Molly (2004). Blessed Chavara: Life and Mission. Religious philosophy of blessed Kuriakose Ellas Chavara – A study. PhD. Thesis. Department of Philosophy, University of Calicut
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 «Kuriakose Elias Chavara: Ahead of his Time». saintchavara.blogspot.de, 01-08-2014.
  34. ↑ Z.M. Moozhoor. {{{títol}}}. 
  35. ↑ «St.Kuriakose Elias Archives and Research Centre». kearchives.in. [Consulta: 26 novembre 2017].
  36. ↑ «Saint Chavara – Champion of Families – Light Of Truth». [Consulta: 21 novembre 2017].
  37. ↑ «St. Kuriakose Elias Chavara Chair in the Mahatma Gandhi University». www.saintchavara.org. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2017. [Consulta: 19 novembre 2017].
  38. ↑ «Chavara Portrait». www.chavaraculturalcentre.org. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2017. [Consulta: 19 novembre 2017].
  39. ↑ «Religion / Community and People / Chavara A Saintly Person / Prof: Dr. Fr. Thomas Kadankavil CMI». dhruwadeepti.blogspot.de. [Consulta: 19 novembre 2017].
  40. ↑ «Saint Kuriakose Elias Chavara | Mar Thoma Sleeha Cathedral». smchicago.org. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2017. [Consulta: 21 novembre 2017].
  41. ↑ «Saint Kuriakose Elias Chavara». www.syromalabarchurch.in. Arxivat de l'original el 2020-10-30. [Consulta: 7 setembre 2020].
  42. ↑ «Blessed Kuriakose Elias Chavara».
  43. ↑ Bl. Kuriakos Elias Chavara – Saints & Angels. Catholic.org (6 December 2018). Retrieved on 10 December 2018.
  44. ↑ «chavarahead». www.saintchavara.org. [Consulta: 18 novembre 2017].
  45. ↑ «Life of Saint Kuriakose Elias Chavara». friendsofcmi.org. [Consulta: 21 novembre 2017].[Enllaç no actiu]
  46. ↑ 46,0 46,1 «chavarahead». www.saintchavara.org. [Consulta: 18 novembre 2017].
  47. ↑ «Canonisation process of Kuriakose Elias Chavara». BlessedChavara.org. Arxivat de l'original el 10 octubre 2013.
  48. ↑ «Decrees for the Causes of Saints». The Vatican Information Service. [Consulta: 3 abril 2014].
  49. ↑ «Laval, Marie de l'Incarnation decreed saints». The Catholic Register. [Consulta: 3 abril 2014].
  50. ↑ «Six news Saints to be created on feast of Christ the King». Radio Vaticana. [Consulta: 13 juny 2014].
  51. ↑ «To faithful of the syro-malabar rite gathered for the Canonization of Kuriakose Elias Chavara of the Holy Family and of Euphrasia Eluvathingal of the Sacred Heart (24 November 2014) | Francis». w2.vatican.va. [Consulta: 15 octubre 2018].
  52. ↑ «Saint Chavara Kuriakose Elias – Miracles – Maria Jose Kottarathil». chavarayachan.blogspot.de. [Consulta: 18 novembre 2017].
  53. ↑ «St.Kuriakose Elias Archives and Research Centre». kearchives.in. [Consulta: 18 octubre 2018].
  54. ↑ «St. Philomena's Church Koonammavu». [Consulta: 16 octubre 2018].
  55. ↑ «Chavara National Museum Vazhakulam», 10-04-2014. [Consulta: 18 octubre 2018].
  56. ↑ «Christian Museums | Kerala Tourism». Christianity. [Consulta: 18 octubre 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quirze_Elias_Chavara&oldid=33747748»