Quitxés

Quitxé

Mercat de Chichicastenango
Tipus	ètnia
Població total	Guatemala 1.270.953 (2002)
Llengua	Quitxé, espanyol
Religió	Catolicisme, evangelisme religió tradicional
Part de	Maia
Grups relacionats	kaqtxikels, tz'utujils, uspanteks
Geografia
Estat	Guatemala
Regions amb poblacions significatives
El Quiché, Totonicapán, Quetaltenango.

Els quitxés són un poble indígena de Guatemala, de cultura i llengua maia. La paraula quitxé prové de qui, o quiy, que significa "molts", i txe, paraula maia original, que al·ludeix a un bosc o terra de molts arbres. El Quiché és també el nom d'un departament de Guatemala.

Història

Article principal: Regne K'iche' de Q'umarkaj

El poble quitxé és un dels pobles maies nadius de l'altiplà guatemalenc. En temps precolombins els quitxés van establir un dels més poderosos estats de la regió. L'última ciutat capital era Gumarcaaj, també coneguda com a Utatlán, les ruïnes de la qual es troben a dos quilòmetres de Santa Cruz del Quiché, al departament d'El Quiché, Guatemala.

Van ser conquistats per l'espanyol Pedro de Alvarado a principis del segle xvi, en 1524. L'últim comandant de l'exèrcit quitxé va ser Tecún Umam, qui va ser mort per Alvarado en la batalla dels Plans del Pinal. Tecún Uman és encara un heroi popular nacional i figura de llegenda, també és l'heroi nacional de Guatemala.

El departament de Quiché va ser nomenat així en al·lusió a aquest poble que en el seu inici va ocupar el territori denominat "Quix Ché" que significa "arbres amb espines". Aquest departament és la llar central del poble quitxé, encara que en temps recents s'ha dispersat sobre una àrea més àmplia del territori guatemalenc.

La llengua quitxé

Article principal: Quitxé

El k'iche' és part de la família de llengües maies. El nombre de parlants és entre 1 i 2 milions de persones, principalment en els departaments d'El Quiché, Totonicapán, Sololá, Quetzaltenango, Huehuetenango i Suchitepéquez. És l'idioma maia amb més parlants a Guatemala i el segon del país després de l'espanyol. La majoria dels indígenes k'iche's també parlen l'idioma espanyol, excepte en algunes àrees rurals aïllades.

El text més famós en idioma K'iche' és el Popol Vuh o "Llibre del temps", on es narra l'origen d'aquest poble des de la creació del món, dels déus i dels primers homes i dones, formats de blat de moro, fins a la conquesta espanyola.

Vegeu també

• Chojolom
• Rigoberta Menchú

Bibliografia

• Carmack, Robert M.. Quichéan Civilization: The Ethnohistoric, Ethnographic and Archaeological sources. Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 1973. ISBN 0-520-01963-6. OCLC 649816. 
• Carmack, Robert M.. The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom. Norman: University of Oklahoma Press, 1981. ISBN 0-8061-1546-7. OCLC 6555814. 
• Coe, Michael D.. The Maya. 6th edition, fully revised and expanded. Londres i Nova York: Thames & Hudson, 1999. ISBN 0-500-28066-5. OCLC 59432778. 
• Zamora Acosta, Elías^[1]. Los mayas de las tierras altas en el siglo XVI. Tradición y cambio en Guatemala. Diputació Provincial de Sevilla, 1985, p. 495 pàgines. ISBN 978-84-505-1746-0. 

Enllaços externs

• K'iche' - una introducció - article a Citizendium
• Allen J. Christenson's K'iche'-English Dictionary
• A reversal, the English-K'iche' Dictionary