Vés al contingut

Quobna Ottobah Cugoano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaQuobna Ottobah Cugoano
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1757 Modifica el valor a Wikidata
Ajumako (Ghana) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1791 (>1791) Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
ResidènciaSchomberg House (en) Tradueix (1784–1791) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, treballador domèstic, abolicionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables

Quobna Ottobah Cugoano (Ajumako, 1757 - 1791 (>1791)) fou un abolicionista i activista britànic que va néixer a Àfrica Occidental. Nascut en una família Fante a Ajumako, va ser venut com a esclau als tretze anys i enviat a Granada a les Índies Occidentals. El 1772 va ser comprat per un comerciant que el va portar a Anglaterra, on Cugoano va aprendre a llegir i escriure, i es va emancipar. Finalment, va començar a treballar per als artistes Richard i Maria Cosway, coneixent com a resultat diverses figures polítiques i culturals britàniques destacades. Es va unir als Sons of Africa, un grup d'abolicionistes negres Abolicionistes al Regne Unit a Gran Bretanya, i va morir en algun moment després de 1791.[1][2]

Biografia

[modifica]

Va néixer Quobna Ottobah Cugoano[a] el 1757 a Agimaque (Ajumako) a la Gold Coast (actual Ghana).[4] Va néixer en una família Fante,poble que constituiria més tard Ghana,[4] Als 13 anys, Cugoano va ser segrestat amb un grup de nens, vengut com a esclavitud i transportat des de Costa del Cap en un vaixell d'esclaus a Granada.[5] Va treballar en una plantació al Les Antilles fins que va ser comprat el 1772 per Alexander Campbell, propietari d'una plantació escocès, que el va portar a casa seva. A finals de 1772, Campbell el va portar amb ell a una visita a Anglaterra on Cugoano va poder assegurar la seva llibertat.[6][7] El 20 d'agost de 1773, va ser batejat a l'St James's Church, Piccadilly, com a "John Stuart - un negre, de 16 anys".[8]

El 1784, els artistes Richard Cosway i la seua esposa Maria el contracten com a servent. Això fou un punt d'inflexió en la seua vida, ja que li serví per a conèixer diverses personalitats del moment. Al costat d'Olaudah Equiano i altres africans educats al Regne Unit, creà Sons of Africa (Fills d'Àfrica), grup abolicionista que condemnava qualsevol tipus d'esclavitud.

El 1786, va tenir un paper clau en el cas d'Henry Demane, un home negre segrestat que havia de ser enviat de tornada a les Índies Occidentals. Cugoano es va posar en contacte amb Granville Sharp, un conegut abolicionista, que va poder treure a Demane del vaixell abans que embarqués.[9]

El 1787, possiblement amb l'ajuda del seu amic Olaudah Equiano, Cugoano va publicar una obra abolicionista titulada Pensaments i sentiments sobre el mal i malvat tràfic de l'esclavitud i el comerç de l'espècie humana (1787). A hores d'ara un devot cristià, la seva obra estava informada per la creença religiosa de Cugoano, i va utilitzar arguments al voltant del cristianisme i l'economia i la política globals per a aquesta causa. El treball demanava l'abolició de l'esclavitud i l'emancipació immediata de totes les persones esclavitzades. Argumenta que el deure d'una persona esclavitzada és escapar de l'esclavitud, i que s'hauria d'utilitzar la força per evitar una nova esclavitud. L'obra va ser enviada a destacades figures polítiques britàniques com George III, el príncep de Gal·les i Edmund Burke.[10] Una versió més curta de l'obra es va publicar el 1791, amb subscriptors que inclouen artistes destacats com Cosway, Joshua Reynolds, James Northcote i Joseph Nollekens, "indicant la seva suport a la missió de Cugoano".[11] En el treball escurçat, adreçat als "Fills d'Àfrica", Cugoano va expressar un suport qualificat als esforços per establir una colònia a Sierra Leone per a Londres. "Pobres Negres" (majoritàriament esclaus afroamericans alliberats que havien estat traslladats a Londres després de la Guerra Revolucionària Americana; altres primers colons van ser els Colons de Nova Scotian , és a dir Lealistes negres, també antics esclaus nord-americans, de Nova Escòcia, que van optar per traslladar-se a Sierra Leone). Cugoano va demanar l'establiment d'escoles a Gran Bretanya especialment per als estudiants africans.

El 1791, Cugoano es va traslladar amb els Cosways al número 12 de Queen Street a Mayfair. La seva darrera carta coneguda, escrita el 1791, esmenta viatjar a "més de cinquanta llocs" per promocionar el llibre i que va trobar que "la complexió és un prejudici predominant". Cugoano volia viatjar a Nova Escòcia per reclutar colons per a la proposta de colònia lliure de britànics africans a Sierra Leone, però no se sap si ho va fer.[12]

Després de 1791, Cugoano desapareix del registre històric i és probable que morís el 1791 o el 1792.[13]

Commemoració

[modifica]

El novembre de 2020, una Patrimoni anglès placa blava en honor a Cugoano es va donar a conèixer a Schomberg House a Pall Mall, Londres, on havia viscut i treballat amb els Cosway des de 1784 fins a 1791.[14][15][16]

El 20 d'agost de 2023, l'església de Sant Jaume de Piccadilly va dedicar una nova placa en honor al 250è aniversari del bateig de Cugoano allà l'any 1773, l'única data registrada de la seva vida.[17] L'artista Che Lovelace de St James també va encarregar la creació d'una nova obra d'art en commemoració de l'aniversari del baptisme de Cugoano, que s'instal·larà a l'entrada de l'església el 20 de setembre de 2023: la primera obra d'art permanent encarregada per l'església de Sant Jaume, així com la primera del món que commemora Cugoano.[18][19][20]

Notes

[modifica]
  1. ↑ "La Biblioteca Britànica té una còpia de l'edició de 1791 [del llibre de Cugoano] en què el nom de l'autor s'imprimeix al final com 'Quobna Ottobouh Cugoano'. Ray A Kea, A Història cultural i social de Ghana del segle XVII al segle XIX, Lewiston, NY, 2012, notes que la versió moderna de 'Quobna' seria 'Kwabena', que significa 'nascut el dimarts', i 'Ottobouh' significava 'segon nascut', així que devia tenir un germà o una germana."[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bogues, Anthony. Black Heretics, Black Prophets: Radical Political Intellectuals. New York: Routledge, 2003, p. 25–46. 
  2. ↑ Dahl, Adam «Creolizing Natural Liberty: Transnational Obligation in the Thought of Ottobah Cugoano». The Journal of Politics, vol. 82, 3, 21-11-2019, pàg. 908–920. DOI: 10.1086/707400. ISSN: 0022-3816.
  3. ↑ Lyall, Andrew (2017), "Introducció", "Els casos de Granville Sharp sobre l'esclavitud", Bloomsbury Publishing (ISBN 9781509911233), nota 34, pàg. 10.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gates, Henry Louis (1988), The Signifying Monkey: A Theory of African-American Literary Criticism, Oxford University Press, pàg. 146–47.
  5. ↑ Gates, Henry Louis (1988), The Signifying Monkey: A Theory of African-American Literary Criticism, Oxford University Press, pp. 146–47.
  6. ↑ / "Ottobah Cugoano", Black History Month, 18 d'agost de 2015. Recuperat el 15 d'octubre 2019.
  7. ↑ Alston, David (2021), Slaves and Highlanders: Silenced Histories of Scotland and the Caribbean, Edinburgh University Press, pàg. 53 - 58 , ISBN 9781474427319
  8. ↑ «.org.uk/whats-on/quobna-ottobah-cugoano/ Quobna Ottobah Cugoano» (en anglès americà). SJP. [Consulta: 21 agost 2023].
  9. ↑ Harris, Jennifer. "Quobna Ottabah Cugoano", Dictionary of Literary Biography Yearbook: 2002, Detroit, MI: Gale Research Company, 2003.
  10. ↑ Fryer, Peter (1984), Staying Power: The History of Black People in Britain, London: Pluto Press, p. 101.
  11. ↑ «Richard Cosway RA (1742? - 1821)». Royal Academy.
  12. ↑ «Ottobah Cugoano | photographer, designer | Blue Plaques». English Heritage. [Consulta: 20 novembre 2020]. (sic)
  13. ↑ «Ottobah Cugoano | photographer, designer | Blue Plaques». English Heritage. [Consulta: 20 novembre 2020]. (sic)
  14. ↑ Brown, Mark. «Blue plaque for anti-slavery campaigner Ottobah Cugoano», 20-11-2020.
  15. ↑ «Ottobah Cugoano | photographer, designer | Blue Plaques». English Heritage. [Consulta: 20 novembre 2020]. (sic)
  16. ↑ Specia, Megan «Abolitionist Is Earliest Black Londoner Honored With Blue Plaque» (en anglès). The New York Times, 20-11-2020.
  17. ↑ Warren, Jess «Piccadilly: L'església commemora l'oblidada figura de la història dels negres» (en anglès). BBC News, 2023-08-20..
  18. ↑ «St James's Church Piccadilly to commemorate forgotten figure in history of Black Britain». Diocese of London, 27-07-2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
  19. ↑ Torre, Berny «'Forgotten' figure of black British history to be honoured in central London church». , 21-08-2023.
  20. ↑ Dale, Penny. «Quobna Cugoano: London church honours Ghanaian-born freed slave and abolitionist». BBC News, 20-09-2023.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quobna_Ottobah_Cugoano&oldid=34307083»