Ràdio Estel

Ràdio Estel
	;
Dades
Tipus	emissora de ràdio
Història
Creació	28 octubre 1994
Governança corporativa
Seu	Barcelona;
Propietat de	arquebisbat de Barcelona
Lloc web	https://www.radioestel.cat/

Ràdio Estel és una emissora de ràdio en català inaugurada el 28 d'octubre de 1994 per l'Arquebisbat de Barcelona^[1] a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià. La programació inclou espais religiosos i d'actualitat eclesiàstica amb continguts generalistes d'informació general, cultura i música.

Història

Hi ha diverses teories sobre el paper que van tenir en el moment d'idear la ràdio el cardenal Narcís Jubany i Arnau, el cardenal Carlo Maria Martini i fins i tot el papa Joan Pau II.^[2] El cas és que la Generalitat de Catalunya concedí una llicència per a dur a terme l'emissora de ràdio el 1986, però no va ser fins al 28 d'octubre del 1994 que aquesta fou inaugurada per l'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles i el president del Parlament de Catalunya, Joaquim Xicoy i Bassegoda.^[1] Al principi només es podia escoltar des de Barcelona, però des del primer moment s'expressà la voluntat d'ampliar la cobertura a tot el territori de Catalunya.^[1] El primer lema de la ràdio va ser "amb llum pròpia", fent un joc amb el nom de l'emissora i la voluntat d'informar d'una manera singular i diferenciada de la Cope.^[1]

Santiago Ramentol en fou el primer director fins que a mitjans de la dècada del 1990 Teresa Pou en prengué el relleu. Els últims anys del segle XX foren l'etapa daurada de Ràdio Estel, quan arribà als 60.000 i 80.000 oients.^[3] Des del 1998 la ràdio està associada amb Ràdio Principat, del Bisbat d'Urgell, amb l'objectiu d'ampliar el seu radi de cobertura.^[4] Aquesta etapa daurada va acabar el 2000, quan el bisbe Joan Carrera Planas caigué en desgràcia.^[3] L'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles i Gordó, va nomenar nous directors de la ràdio al director i la codirectora del setmanari Catalunya Cristiana, el sacerdot Ramon Octavi Sánchez i la monja Gemma Morató.^[1] La seva primera decisió fou acomiadar a sis tertulians,^[5] el que juntament amb altres canvis generà malestar a la ràdio.^[6] Vuit anys després l'audiència havia caigut a 2.000 oients.^[3]

Jaume Aymar i Ragolta assumí la direcció de l'emissora el 2008.^[3] El mateix any el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, al ple per a debatre l'adjudicació de 83 freqüències d'FM a concurs davant de 1.200 sol·licituds, atorgà set freqüències a Ràdio Estel i una vuitena a l'Abadia de Montserrat, en detriment de Punto Radio i la Cope.^[7] Des del 2009 Ràdio Estel comparteix redacció amb Catalunya Cristiana.^[8] El 2012 la ràdio tenia 18.000 oients diaris, una audiència mensual acumulada de 44.000.^[3]

Programes

L'Evangeli

Programa curt i senzill que repeteixen tres vegades al llarg de la jornada. Consisteix a comentar l'Evangeli del dia que, prèviament, s'ha llegit. Cadascun dels dies del mes els oferts a diferents persones o institucions de l'església. Al Santuari de Sant Josep de la Muntanya els han proposat responsabilitatzar-se dels dies "vuit".^[9]

Freqüències

Andorra la Vella: 107.5 FM
Barcelona: 106.6 FM
Girona: 103.4 FM
Lleida: 91.5 FM
Manresa: 93.7 FM
Puigcerdà: 104.4 FM
Sant Pere de Ribes: 96.8 FM
Seu d'Urgell, la: 105.0 FM
Tarragona: 100.6 FM
Tortosa: 90.1 FM
Vic: 98.4 FM

També emet en territori occità:

Bossòst: 106.0 FM

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Boix Angelats, Jaume «Obispos catalanes se desmarcan de la COPE con una emisora propia». El País, 29-10-1994 [Consulta: 3 juliol 2014].
↑ Galvín, Angy «Ràdio Estel, la emisora evangelizadora». Mensaje cristiano, 01-06-2014 [Consulta: 4 juliol 2014].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Llisterri, Jordi «Petita història de Ràdio Estel». Catalunya Religió, 05-07-2012 [Consulta: 3 juliol 2014]. Arxivat 14 de juliol 2014 a Wayback Machine.
↑ Redacció «"La iglesia en Cataluña sería bueno que no dependiera de otras conexiones radiofónicas"». La Vanguardia, 19-04-1998 [Consulta: 4 juliol 2014].
↑ Martí Font, José María «El cardenal Carles impone su giro conservador a la radio de la Iglesia catalana». El País, 28-12-2000 [Consulta: 3 juliol 2014].
↑ Blanco, M. «Ràdio Estel». El País, 31-12-2000 [Consulta: 3 juliol 2014].
↑ Garriga, Josep «Carbonell secuestró el debate y dictó en el CAC la distribución de emisoras». El País, 17-11-2008 [Consulta: 3 juliol 2014].
↑ «Ràdio Estel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Web de l'Associació Sant Josep de la Muntanya a Barcelona.» (en castellà). Associació Sant Josep de la Muntanya. [Consulta: 16 juny 2015].

Enllaços externs

Pàgina oficial de Ràdio Estel

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ràdio Estel

[elpais1994-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Boix Angelats, Jaume «Obispos catalanes se desmarcan de la COPE con una emisora propia». El País, 29-10-1994 [Consulta: 3 juliol 2014].

[galvin14-2] Galvín, Angy «Ràdio Estel, la emisora evangelizadora». Mensaje cristiano, 01-06-2014 [Consulta: 4 juliol 2014].

[catrel2012-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Llisterri, Jordi «Petita història de Ràdio Estel». Catalunya Religió, 05-07-2012 [Consulta: 3 juliol 2014]. Arxivat 14 de juliol 2014 a Wayback Machine.

[lav98-4] Redacció «"La iglesia en Cataluña sería bueno que no dependiera de otras conexiones radiofónicas"». La Vanguardia, 19-04-1998 [Consulta: 4 juliol 2014].

[elpaisc2000-5] Martí Font, José María «El cardenal Carles impone su giro conservador a la radio de la Iglesia catalana». El País, 28-12-2000 [Consulta: 3 juliol 2014].

[elpaico2000-6] Blanco, M. «Ràdio Estel». El País, 31-12-2000 [Consulta: 3 juliol 2014].

[elp2008-7] Garriga, Josep «Carbonell secuestró el debate y dictó en el CAC la distribución de emisoras». El País, 17-11-2008 [Consulta: 3 juliol 2014].

[GEC-8] «Ràdio Estel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[9] «Web de l'Associació Sant Josep de la Muntanya a Barcelona.» (en castellà). Associació Sant Josep de la Muntanya. [Consulta: 16 juny 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]