Vés al contingut

Ràfids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ràfid)
Infotaula d'ésser viuRàfids
Raphidae Modifica el valor a Wikidata

Esquelet de dodo
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreColumbiformes
FamíliaRaphidae Modifica el valor a Wikidata
Poche, 1904
Gèneres
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els ràfids (Raphidae) és un clade extint d'ocells no voladors pertanyents a l'orde de les Columbiformes i conté els gèneres monotípics Pezophaps i Raphus. El primer conté l'espècie Pezophaps solitaria (el solitari de Rodrigues), el segon el Raphus cucullatus (dodo). Aquests ocells van assolir una mida impressionant com a resultat de l'aïllament a les illes lliures de depredadors, d'acord amb la llei de Foster.[1]

Taxonomia

[modifica]

Tant el dodo com el solitari de Rodrigues eren endèmics de les illes Maurici, en l'oceà Índic, i es van extingir por la caça de l'ésser humà i la depredació d'animals introduïts per la colonització humana. Històricament, al dodo se li va assignar el gènere Didus, ara un sinònim menor de Raphus.[2] El 1848, una nova espècie dins de l'ara desaparegut gènere Didus, D. nazarenus, va ser anomenada per Hugh Edwin Strickland i Alexander Gordon Melville. Per allotjar la nova espècie, així com les altres espècies conegudes en aquell moment, Strickland i Melville van anomenar la subfamília Didinae.[3] El 1893 es van assignar tres espècies al grup: Pezophaps solitarius, Didus ineptus, i la possible espècie Didus borbonicus.[4] Avui dia, només es coneixen dues espècies amb Didus ineptus convertint-se en un sinònim subjectiu júnior de Raphus cucullatus; Didus borbonicus ara classificat com Threskiornis solitarius (ibis de la Reunió);[5][2] i Didus nazarenus sent identificat com a sinònim de Pezophaps solitarius.[6]

Referències

[modifica]
  1. Quammen, David. The song of the dodo: Island biogeography in an age of extinctions. New York: Scribner, 2004. ISBN 978-0-684-80083-7. 
  2. 2,0 2,1 Parish, Jolyon C. The dodo and the solitaire: a natural history. Bloomington (Ind.): Indiana university press, 2013. ISBN 978-0-253-00099-6. 
  3. Strickland, H. E. (Hugh Edwin); Melville, Alexander Gordon. The dodo and its kindred; or, The history, affinities, and osteology of the dodo, solitaire, and other extinct birds of the islands Mauritius, Rodriguez and Bourbon. London, Reeve, Benham, and Reeve, 1848. 
  4. Sharpe, R.B. Catalogue of the Columbae, or Pigeons, in the British Museum of Natural History (en anglès). vol.21. London: Catalogue of the Birds in the British Museum, 1893. DOI 10.5962/bhl.title.8233. 
  5. «Threskiornis solitarius». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 26/11/2024(català)
  6. British Museum (Natural History).; Lydekker, Richard. Catalogue of the fossil birds in the British Museum (Natural History). London: [s.n.], 1891. DOI 10.5962/bhl.title.8301.