Ràfids
Raphidae | |
---|---|
Esquelet de dodo | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Columbiformes |
Família | Raphidae Poche, 1904 |
Gèneres | |
Distribució | |
Els ràfids (Raphidae) és un clade extint d'ocells no voladors pertanyents a l'orde de les Columbiformes i conté els gèneres monotípics Pezophaps i Raphus. El primer conté l'espècie Pezophaps solitaria (el solitari de Rodrigues), el segon el Raphus cucullatus (dodo). Aquests ocells van assolir una mida impressionant com a resultat de l'aïllament a les illes lliures de depredadors, d'acord amb la llei de Foster.[1]
Taxonomia
[modifica]Tant el dodo com el solitari de Rodrigues eren endèmics de les illes Maurici, en l'oceà Índic, i es van extingir por la caça de l'ésser humà i la depredació d'animals introduïts per la colonització humana. Històricament, al dodo se li va assignar el gènere Didus, ara un sinònim menor de Raphus.[2] El 1848, una nova espècie dins de l'ara desaparegut gènere Didus, D. nazarenus, va ser anomenada per Hugh Edwin Strickland i Alexander Gordon Melville. Per allotjar la nova espècie, així com les altres espècies conegudes en aquell moment, Strickland i Melville van anomenar la subfamília Didinae.[3] El 1893 es van assignar tres espècies al grup: Pezophaps solitarius, Didus ineptus, i la possible espècie Didus borbonicus.[4] Avui dia, només es coneixen dues espècies amb Didus ineptus convertint-se en un sinònim subjectiu júnior de Raphus cucullatus; Didus borbonicus ara classificat com Threskiornis solitarius (ibis de la Reunió);[5][2] i Didus nazarenus sent identificat com a sinònim de Pezophaps solitarius.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Quammen, David. The song of the dodo: Island biogeography in an age of extinctions. New York: Scribner, 2004. ISBN 978-0-684-80083-7.
- ↑ 2,0 2,1 Parish, Jolyon C. The dodo and the solitaire: a natural history. Bloomington (Ind.): Indiana university press, 2013. ISBN 978-0-253-00099-6.
- ↑ Strickland, H. E. (Hugh Edwin); Melville, Alexander Gordon. The dodo and its kindred; or, The history, affinities, and osteology of the dodo, solitaire, and other extinct birds of the islands Mauritius, Rodriguez and Bourbon. London, Reeve, Benham, and Reeve, 1848.
- ↑ Sharpe, R.B. Catalogue of the Columbae, or Pigeons, in the British Museum of Natural History (en anglès). vol.21. London: Catalogue of the Birds in the British Museum, 1893. DOI 10.5962/bhl.title.8233.
- ↑ «Threskiornis solitarius». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 26/11/2024(català)
- ↑ British Museum (Natural History).; Lydekker, Richard. Catalogue of the fossil birds in the British Museum (Natural History). London: [s.n.], 1891. DOI 10.5962/bhl.title.8301.