Ràtzia de 909
conquesta feudal hispànica  | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | incursió militar | ||
| Data | 909 | ||
| Coordenades | 41° 52′ 37″ N, 1° 10′ 35″ E / 41.87685°N,1.17644°E | ||
| Lloc | Comtat de Ribagorça | ||
| Resultat | victòria musulmana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La Ràtzia de 909 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Antecedents
[modifica]L'agost del 872 Bernat de Gòtia moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa i Oliba II fou restituït en el comtats de Carcassona i Rasés, i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges. El Pallars i la Ribagorça s'escaparen del seu control, donat que els partidaris del comte assassinat crearen una dinastia nova iniciada per Ramon I de Pallars i Ribagorça, però fou atacat per Llop ibn Muhàmmad el 904[1] per enfrontar-se amb Ramon I, prenent-li els castells de Sarroca de Bellera, Castissent i Mola de Baró, assolint la màxima extensió dels seus dominis. Va causar grans destrosses i saquejos pel comtat pirinenc; van morir set-centes persones i va capturar prop de mil,[2] entre elles el fill del comte, Isarn
Muhàmmad al-Tawil prengué l'herència a Furtun ibn Llop, fill de Llop ibn Muhàmmad[3] i va convertir-se en Valí de Lleida el 907 i s'apoderà el 908[4][5] a la Ribagorça (Ràtzia de 908,[6]) de Roda i Montpedrós, probablement[7] Pedrui,[8] on només queda l'ermita de Santa Maria de Pedrui i un gran nombre de pedres amuntegades, que confirmen l'existència d'una població en l'antiguitat, que són atribuïdes a les restes d'una fortalesa medieval amb el nom en llatí de Monte Pedroso.
La ràtzia de 909
[modifica]El 909 Muhàmmad al Tawil, reietó de Wasqa, emprengué una ràtzia per la frontera del Comtat de Pallars, conquerint a Ramon I de Pallars i Ribagorça la vall de l'Isàvena[9] amb els castells i llocs d'Oliola, Ponts i Alguaire.
Referències
[modifica]- ↑ Pere Català Roca, Els castells catalans
- ↑ Abadal i de Vinyals, Ramon. Catalunya carolíngia. Institut d'Estudis Catalans, 1926-55.
- ↑ (castellà) Taifa de Huesca
- ↑ IGLESIAS COSTA, Manuel: Historia del Condado de Ribagorza Edita Instituto de Estudios Altoaragoneses. Área de Cultura de la Diputación de Huesca. Pàgina 60. ISBN 84-8127-121-7
- ↑ IGLESIAS COSTA, Manuel: Roda de Isábena. Volum 108 de Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Edita Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Estudios Pirenaicos, 1980. Original d'Universitat de Califòrnia
- ↑ ABADAL Y VINYALS, Ramón: Els primers comtes catalans, Volum 1. Pàgina 314
- ↑ Bramon, Dolors. De quan èrem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Vic: Eumo Ed., 2000, p. 249. ISBN 8476024509 [Consulta: 8 gener 2017]. Arxivat 2017-01-06 a Wayback Machine.. Dolors Bramon recull diferents possibles identificacions per aquest Montpedrós donant preferència a la de F. Codera (Estudios Críticos de la Historia ..., p. 241-242) com a Muntanya de les Pedres (Gabal al-Higara) que es deu tractar de l'actual santuari de Nostra Senyora de Pedrui al terme de La Pobla de Roda, municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que deu ser l'ermita de Santa Maria de Pedrui. Aquesta identificació és corroborada per MJ. Viguera (Aragón musulmán ..., p. 113) i P. Balaña i Abadia (Els musulmans a Catalunya ..., p. 91). Altres identificacions recollides són la de JM. Millà i Villacrosa (Textos dels historiadors àrabs ..., p. XXXVI, Com a Sant Salvador de Montpedrós (Llitera) i la de R. d'Abadal (Catalunya carolíngia ..., p. 39* i 123) com a Soperuny (Alta Ribagorça).
- ↑ «Pedrui» (en castellà). Despoblados medievales en Huesca. Crístian Laglera, 2013. [Consulta: 6 gener 2017].
- ↑ (castellà) A. Duran Gudiol, Aragón, Sobrarbe y ribagorza en los siglos IX y X: Geografía condal