Rèvola
Stellaria holostea | |
---|---|
Planta | |
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Caryophyllaceae |
Tribu | Alsineae |
Gènere | Stellaria |
Espècie | Stellaria holostea L., 1753 |
Descripció
[modifica]La rèvola o rèvola vera (de nom científic Stellaria holostea) és una herba fràgil de fulles sèssils, oposades, sense estípules i llargament acuminades, és a dir, acaben en punta ja des de molt a prop de la base i poden fer d'entre 3 i 8 centímetres de llarg; amb tiges quadrangulars.[1] Produeix flors de color predominantment blanc, amb cinc pètals (pentàmeres) profundament bífids o bipartits fins a llur meitat formant una estrella (d'ací el nom científic, stellaria, de stella = estrella) i doblement llargs que els sèpals els quals són glabres i lliures Té de 3 a 10 estams, per bé que poden faltar del tot. És d'inflorescència cimosa bípada. Fa el fruit en càpsula esfèrica d'uns 6-8mm. Les llavors són de subgloboses a reniformes i tuberculades. La floració és des del Març a Juliol.[1][2]
Distribució
[modifica]Es fa en l'Europa meridional. Es troba en boscos caducifolis humits principalment en l'estatge montà, i també apareix al nord del País Valencià, però no és present a les Balears.[1] A Catalunya és molt comuna a la Vall d'Aran, a les zones silíciques.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Flora arvense española, Las malas hierbas de los cultivos españoles. José Luis Carretero Cervero. Ed Phytoma 2004. ISBN 8493205664