Vés al contingut

Réalité

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaRéalité
Reality Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMr. Oizo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
MúsicaMr. Oizo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMr. Oizo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMr. Oizo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Estrena28 agost 2014 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
francès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i comèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt2392672 FilmAffinity: 785713 Allocine: 204027 Rottentomatoes: m/reality_2015 Letterboxd: reality-2014 Allmovie: v613837 Metacritic: movie/realite TMDB.org: 179150 Modifica el valor a Wikidata

Réalité és una pel·Lícula de comèdia dramàtica surrealista franco-belga del 2014. escrita i dirigida per Quentin Dupieux. La pel·lícula es va estrenar a la secció Horizons a la 71a Mostra Internacional de Cinema de Venècia el 28 d'agost de 2014.[1] És protagonitzada per Alain Chabat, Jonathan Lambert, Élodie Bouchez, Eric Wareheim, John Glover i Jon Heder.

Argument

[modifica]

El director Jason Tantra (Alain Chabat) es prepara per dirigir la seva primera pel·lícula de terror. Bob Marshall (Jonathan Lambert), un ric productor, accepta finançar-lo amb la condició que Jason trobi el millor gemec de la història del cinema en 48 hores que sigui digne d'un Oscar... Però la "realitat" perd la seva orientació, els somnis, l'absurd mescla espai-temps en la narració que esdevé un laberint lògic i una mise en abyme que condueix l'espectador a una perplexitat sense fons.

Repartiment

[modifica]

Thomas Bangalter, marit de Bouchez i antic membre de Daft Punk, té un cameo a la pel·lícula. Interpreta el pacient a la sala d'espera del dermatòleg.[2]

Producció

[modifica]

Música

[modifica]

La banda sonora consta només dels primers cinc minuts de "Music With Changing Parts" de Philip Glass.[3]

« Aquest tema de Philip Glass data de l'any 1971. Quan l'escoltes, a la pel·lícula, sembla molt senzill però en realitat és una peça de gairebé 1h30 que no para de evolucionar d'una manera subtil. Només faig servir els primers cinc minuts. Podria haver fet una música de Canada Dry que imiti Philip Glass però hauria estat molt menys inspirada.

Vaig escoltar tota la discografia de Philip Glass. Buscava la cosa perfecta i me'n vaig enamorar. Donada la seva durada, la idea al principi va ser utilitzar diversos passatges de la cançó, sobretot perquè havíem aconseguit negociar els drets amb les editorials. Però durant el muntatge em vaig adonar que si no tenim la sortida, la pista és incomprensible.

Aquesta manera d'utilitzar els primers cinc minuts de la cançó crea una impressió de bucle sense fi, es torna gairebé angoixant. Mai no hi ha clímax, sempre tornem al mateix punt. Vaig arribar a aquesta conclusió molt ràpidament, al plató, fins i tot abans de pensar en Philip Glass. No volia fer una BSO, acompanyar la pel·lícula amb petites intencions musicals com fem habitualment. Necessites una peça musical que no para de tornar.[3]

»
Quentin Dupieux

Recepció

[modifica]

Recepció crítica

[modifica]

A l'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, la pel·lícula té una puntuació d'aprovació del 64% basada en 25 ressenyes, amb una puntuació mitjana de 6,13/10.[4] El lloc de cinema francès AlloCiné va donar a la pel·lícula una qualificació de 3,6/5 estrelles basada en 32 ressenyes.[5]

Premis

[modifica]

El 2014 va guanyar el Premi de la Crítica José Luis Guarner al XLVII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.[6]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]