Rúa Real (la Corunya)
| ||||
| Tipus | carrer  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Corunya (Espanya) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 0,3 ( ) km | |||
La Rúa Real és un carrer de la Coruña situada al barri d'A Pescaría[1] de la ciutat. És un carrer de vianants situada entre la rúa Rego de Auga i el Cantón Grande.
Història
[modifica]La rúa Real és una dels carrers més antics de la ciutat de La Corunya i era la principal via d'accés a la Ciutat Vella. En excavacions dels anys 1949 i 2004 s'han trobat tombes dels segles III al IV.[2]
Inicialment començava a la plaça de San Xurxo, situada davant de l'antiga església i cementiri de San Xurxo, que es trobaven on es va construir el teatro Rosalía de Castro. Té la seva disposició actual des del 1791.[3] Fins a almenys 1793 existia una capella contigua a l'edifici de la Duana.[4]
Al número 94 es va fundar el Casino Republicà el 1893[5] i el 1916 va tenir lloc la primera reunió de les Irmandades da Fala al número 38.[6]
El carrer es va anomenar Acevedo en diverses ocasions durant el segle xix i entre 1931 i 1936 carrer del Capità Galán.[3]
Veïns i comerços
[modifica]
Al número 56 hi van viure tant Juana de Vega com Adelaida Muro i al número 75 hi van viure i morir Eusebio da Guarda i Modesta Goicouría. Al número 11 hi va néixer Eduardo Dato.[7]
Al carrer hi havia els establiments del músic Canuto Berea i del fotògraf Pedro Ferrer[8] i al número 55 tenia la seva seu la Banca Obanza.
Al principi de la rúa Real hi havia el Saló París, que va ser un cinema entre el 1908 i el 1999,[9][10] i al número 94 al cine Savoy (després Ya-Voy), edifici desaparegut d'estil art déco d'Antonio Tenreiro i Peregrín Estellés.[11] Al número 20 va tenir lloc la primera exposició de Picasso el 1895.[12]
Arquitectura
[modifica]A la rúa Real es conserven alguns edificis destacats:[13]
- N. 11, del segle xix.
- N. 17, Casa Tizón, d'Antonio Tenreiro i Peregrín Estellés (1920).
- N. 27, Casa de José Frausk, de Fernando Domínguez Romay (1797).
- N. 55, Casa Obanza, de Faustino Domínguez Coumes-Gay (1884).[14]
- N. 14 (1860).
- N. 18, de Faustino Domínguez Domínguez (1869).
- N. 22, de Julio Galán Carvajal i Antonio de Mesa (1910), amb façana modernista.
- N. 24, Casa de Vicente Tenreiro, de Gabriel Vitini (1873).
- N. 86, Café Moderno, d'Antonio de Mesa (1919), modernista.
L'edifici de l'antiga duana (1779, reformat el 1846 per Faustino Domínguez Domínguez), actual seu de la subdelegació del govern, també té façana a la rúa Real.
Al número 74 hi havia el mural d'Urbano Lugrís[15] "Vista de A Coruña 1669" traslladat el 2016 a l'oficina d'Abanca a la rúa dos Olmos.[16]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Número 22 -
Número 24 -
Número 86 -
Inscripció en honor de la revista Alfar
Referències
[modifica]- ↑ Cultura Coruña
- ↑ Naveiro López, Juan. «Arqueología urbana en A Coruña y definición del asentamiento romano». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Las losas que pisan todos los coruñeses
- ↑ Vigo Trasancos, Alfredo. A Coruña y el siglo de las luces. Universidade de Santiago de Compostela, Universidade da Coruña, 2007.
- ↑ Reiriz Rey, Jesús María; Alfeirán Rodríguez, Xosé. Tiempos republicanos. A Coruña: Ateneo Republicano de Galicia, 2004. ISBN 84-933103-2-8.
- ↑ García, Rodri. «O xermolo das Irmandades da Fala que plantou Villar Ponte cumpre un século». La Voz de Galicia, 05-02-2016.
- ↑ «La milla cultural coruñesa pierde peso en la calle Real».
- ↑ Ventureira, Rubén. «Pedro Ferrer, fotógrafo y editor del primer disco gallego, tendrá calle en la ciudad». La Voz de Galicia, 03-03-2007.
- ↑ Martín Gutiérrez, Emilio. «El Salón “Villa de París” de La Coruña». Arxivat de l'original el 2016-03-02. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «El adiós del Chaplin eleva a ocho los cines cerrados en los últimos 15 años».
- ↑ Soraluce Blond, José Ramón. A Coruña: Arquitectura desaparecida. Los espacios del ocio, 2004. Arxivat 2016-03-02 a Wayback Machine.
- ↑ Picasso en A Coruña: o nacemento dun pintor. Concello da Coruña.
- ↑ Concello da Coruña. «Modificación Pepri – Aprobación definitiva», xaneiro 2015.
- ↑ «La huella de un ecléctico».
- ↑ El Ideal Gallego. «El futuro de un mural de Lugrís es una incógnita al cerrarse el Café Vecchio de la calle Real», 31 xullo 2015.
- ↑ El mural de Urbano Lugrís ya está instalado en la Oficina Principal de Abanca
Bibliografia
[modifica]- García López, Alfonso. Calles con historia. Espacio Cultura Editores, 2009. ISBN 978-84-938089-1-4.
- Iglesias Martelo, Vicente. La calle Real coruñesa. Historias y vivencias. Librería Arenas, 2008. ISBN 978-8495100283.
Enllaços externs
[modifica]- Història de la Zona Obelisco Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Fernández, Carlos. «Comercios para el recuerdo». La Voz de Galicia, 11 xaneiro 2009.