Rústic de Caors
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Rusticus 570 (Gregorià)  Albi (França) |
| Mort | 636 (65/66 anys) Caors (Òlt, França) |
| Sepultura | Sent Peire de Silva Agra al veïnat de Gacounets (desapareguda) |
| bisbe i màrtir | |
| Celebració | Església catòlica, església ortodoxa[1] |
| Festivitat | 19 d'agost |
| Iconografia | Robes de bisbe |
Rústic (Albi, ca. 570 - Caors, 636), en occità Rostesi, fou un eclesiàstic franc, bisbe de Caors. Mort durant una revolta, és considerat com un màrtir per l'església local.[2]
Biografia
[modifica]Rústic va néixer a Albi vers el 570, fill de Salvi i Ercanfreda, de la noblesa galo-romana de la ciutat. Era germà de Desideri, que el va succeir com a bisbe. Rústic fou educat a la cort, on fou cridat amb els seus germans per Clotari II, de manera que en créixer poguessin ocupar alts càrrecs. Va abraçar l'estat eclesiàstic i fou ardiaca de Rodès i abat palatí (és a dir, intendent de la capella del rei), fins que fou nomenat bisbe de Caors cap al 623 i primer magistrat de Marsella.
Com a bisbe, va tenir conflictes amb els senyors locals, la conducta poc evangèlica dels quals va criticar. Això va provocar odi que va conduir a una revolta durant la qual els sediciosos el van matar. Van llençar el cos al riu Òlt, al final de 636.[3]
La seva mare Ercanfreda, que havia perdut el marit i dos fills en pocs mesos, va demanar a Desideri de Caors, que fou nomenat bisbe en el lloc de Rústic, que exigís al rei el càstig dels culpables de la mort de Rústic, però el rei Dagobert I ja n'havia iniciat la persecució i, un cop presos, els va condemnar a mort, servitud perpètua o exili, segons el grau de culpabilitat.
Veneració
[modifica]El cos de Rústic fou portat a Sent Peire de Silva Agra i fou honorat com a màrtir, al veïnat de Gacounets al municipi occità de Sent Rostesi, on fins al segle xix es trobaven les ruïnes d'aquesta església.[3] La festivitat de sant Rústic, d'abast local, és el 19 d'agost.[2] Va donar el nom al poble occità Sent Rostesi.[3] També van venerar relíquies seves a l'abadia de Lo Mas d'Asilh, destruïda al segle xvi, durant les guerres de religió.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Panev, Jivko. «18 aout» (en francès). Orthodoxie.com, s.d.
- ↑ 2,0 2,1 «Saint Rustique» (en francès). Nominis. Église Catolique en France. [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «L’origine du nom du village : Rusticus (ou Rustique)» (en francès). La commune. Ajuntament de Sent Rostesi. [Consulta: 7 juny 2022].
- ↑ Cénac-Moncaut, Justin Édouard Mathieu. Histoire des Pyrenées et des rapports internationaux de la France avec l'Espagne… Annales de la Catalogne, de l'Aragon, de la Navarre, etc (en francès). tom II. París: Amyot, 1853, p. 117.