RH+, el vampiro de Sevilla
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Antonio Zurera |
Producció | Ángel Izquierdo i Antonio Zurera |
Guió | Antonio Zurera i David Feiss |
Música | Emilio Alquézar |
Muntatge | Ángel Izquierdo |
Productora | Canal Sur Televisión |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 8 desembre 2007 |
Durada | 80 min |
Idioma original | castellà |
Descripció | |
Gènere | cinema de terror i pel·lícula d'animació |
Lloc web | elvampirodesevilla.es |
RH+, el vampiro de Sevilla és una pel·lícula espanyola d'animació amb barreja de comèdia, terror i fantasia, amb crítica social i estil original del 2007, dirigida per Antonio Zurera i produïda per Canal Sur Televisión i la productora M5 Audiovisual.[1]
Sinopsi
[modifica]Don Manuel Malasangre i la seva família porten 500 anys treballant en un castell al servei dels comtes Von Salchichen de Francfurt, i es van convertir en vampirs encara no saben com. Un dia decideixen tornar a la seva terra i per això hi compren un castell per internet. Durant el viatge de retorn coneixen altres criatures força divertides i finalment acaben a Nova York, on es veuen arrossegats a una aventura on també hi són implicats extraterrestres, especuladors immobiliaris i el Sindicat Americà de Vampirs. Els protagonistes finalment eviten la destrucció l'Estàtua de la Llibertat i es converteixen en herois.[2]
Nominacions
[modifica]Fou nominada al Goya a la millor pel·lícula d'animació (2009).[3][4] També ha rebut el 'Special Recognition for a Superb Production and Feature Animation Award del Fantasy Worlwide Film Festival 2007' de Toronto.[5]
Referències
[modifica]- ↑ PRE-ESTRENO INTERNACIONAL DE RH+ EL VAMPIRO DE SEVILLA DE M5 AUDIOVISUAL[Enllaç no actiu] a andalocio.es
- ↑ RH+, el vampiro de Sevilla a Fotogramas
- ↑ RH+, el vampiro de Sevilla, al web dels Goya
- ↑ La cordobesa "RH+" concurre como Mejor Película de Animación, El Diario de Córdoba, 20 de desembre de 2008
- ↑ El Casyc acoge la proyección de 'RH+ El vampiro de Sevilla' en el ciclo de cine de infantil, El Diario Montañés, 14 de novembre de 2009