Raül III de Valois
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 992  |
| Mort | 1060 (67/68 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Casa de Vexin |
| Cònjuge | Adèle de Breteuil |
| Fills | Raül IV de Valois |
| Pare | Gualter II de Vexin |
| Germans | Dreux de Vexin Oda de Vexin Foulques Ier d'Amiens |
Raül III de Valois també dit Raül III de Vexin (per ser de la casa comtal del Vexin si bé mai va ser comte de Vexin) o Raül de Mantes,[1] mort el 1060, va ser comte de Valois. Era fill de Gualter II el Blanc († després de 1017], comte de Vexin, i d'Amiens. Fou comte entre 1017/1024 i 1038.
Biografia
[modifica]A la mort del seu pare, per tal de preservar el patrimoni familiar, els dos fills grans (Raül i Dreux)[2] van compartir els comtats. Dreux, el gran, va rebre el Vexin i Amiens i va continuar sent fidel al rei capet, mentre que Raül va obtenir el Valois i es va acostar al comte de Blois, després comte de Troyes i de Meaux. Durant el seu govern el comte de Vermandois es va apoderar del comtat de Montdidier (excepte Coucy i Ramerupt), però Raül III li va arrabassar[3]
Es va casar amb Adela de Breteuil, filla de Gilduí, senyor de Breteuil, vescomte de Chartres, i d'Emmelina. Van tenir:
- Raül IV de Valois, III de Vexin i Amiens, anomenat el Gran († 1074), comte de Valois i després de Vexin i d'Amiens (Raül III)
- Tibald o Teobald (Thibaut)
- Haurien tingut potser també un altre fill, Gualter, que va ser senyor de Guisa el 1058.[4]
Notes
[modifica]- ↑ . Genealogia de Raül de Mantes sobre l'indret Medieval Lands
- ↑ de fet hi havia un fill segon, Folc, que fou bisbe d'Amiens; el petit, Guiu, devia ser massa jove
- ↑ després el seu fill Raül IV va consolidar els drets per matrimoni amb Eleonor senyora de Péronne, amb drets sobre Montdidider
- ↑ domini que s'hauria consolidat de manera hereditària a l'abdicació de Simó de Vexin el 1077
Fonts
[modifica]- Pierre Bauduin, La Première Normandie (Xe-XIe siècles)
- Édouard de Saint Phalle, « Les comtes de Gâtinais aux Xe et XIe siècle », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, 310 pàgs. (ISBN 1-900934-01-9), pàgs. 230-246