Vés al contingut

Rabia Kazan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRabia Kazan
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Malatya (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Ankara Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDrets de la dona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, escriptora, activista política Modifica el valor a Wikidata
Activitat1996 Modifica el valor a Wikidata -

Rabia Özden Kazan (Malatya, 25 de juny de 1976) és una escriptora, periodista i activista política turca pels drets de les dones.[1][2][3][4][5]

Carrera

[modifica]

L'any 1996 començà la seva carrera periodística com a corresponsal de televisió al programa "Later hosting Istanbul" del canal turc Flash TV. Posteriorment, arribà a ser columnista al periòdic afiliat al Partit del Moviment Nacionalista (MHP) Ortadoğo, on hi treballà sis anys. Mentrestant, assolí gran reconeixement públic a Turquia quan entrevistà a Mehmet Ali Ağca, pres després d'intentar assassinar al papa Joan Pau II. Després, fundà la revista de notícies Haber Revizyon a Istanbul.

L'any 2007 viatjà a l'Iran on fou testimoni de matrimonis entre menors d'edat, tràfic de dones i matrimonis efímers. Escrigué un reportatge sobre les condicions de les dones a la capital, Teheran, titulat Tahran Melekleri (traduïble al català com "Els àngels de Teheran"), el qual tractà sobre el nikah mut'ah.[6] Per aquest motiu, rebé diverses amenaces després que el seu llibre fos publicat i esdevingués un best-seller a Turquia.

L'any 2008 es casà amb Giacinto Licursi, un polític i advocat italià, per la qual cosa es mudà a Roma.[7][8][9] Durant la seva estada a Itàlia, promogué activament el secularisme a l'Islam, la prevenció dels matrimonis entre nens i el tràfic de dones en diverses plataformes, incloent a la televisió italiana.

L'any 2010 es traslladà als Estats Units i treballà per a la World Federation of United Nations Associations (WFUNA) de les Nacions Unides durant dos anys.[10]

L'any 2012 decidí no tornar a utilitzar el hijab, que estigué forçada a utilitzar des dels set anys.[11] Després d'això, començà a treballar com a escriptora i activista dels drets de les dones a The International Civil Liberties Alliance (ICLA), amb seu a Suïssa.

L'any 2014 llançà la campanya global denominada This Is Not My Allah, a la Ciutat de Nova York, contra el atemptats islàmics, juntament amb l'analista polític francès Alain Wagner.[12]

Referències

[modifica]
  1. Yılmaz, Hüseyin. «Rabia Kazan ve başörtüsü keşfi!..» (en turc). Timeturk, 28-07-2009. Arxivat de l'original el 2017-10-22. [Consulta: 21 octubre 2017].
  2. «This is Not My Allah! New Location for 10/15 Press Conference Featuring Rabia Kazan» (en anglès). RNS Religion News Service, 10-10-2014. [Consulta: 21 octubre 2017].
  3. Lipman, Steve. «Standing Up To Islamic Extremism» (en anglès). Jewish Week, 21-10-2014. Arxivat de l'original el 2016-10-09. [Consulta: 21 octubre 2017].
  4. Sharif, Solmaz. «Turkish Writer Discusses Her About-Face in Iran» (en anglès). womensenews.org, 03-03-2012. [Consulta: 21 octubre 2017].
  5. Shulman, Temima G. «Modern Hanukkah Heroines» (en anglès). HuffPost, 22-02-2015. [Consulta: 21 octubre 2017].
  6. «Rabia Kazan'dan dekolteli poz» (en turc). Ensonhaber, 28-01-2012. [Consulta: 21 octubre 2017].
  7. «Ağca'nın sevgilisi yeni hayatını anlattı» (en turc). Milliyet, 29-01-2012. [Consulta: 21 octubre 2017].
  8. «Rabia Kazan'ın yeni hali şaşırttı» (en turc). Gazete 5, 18-01-2012. Arxivat de l'original el 2017-10-22. [Consulta: 21 octubre 2017].
  9. «Rabia Kazan'a İtalyan damat» (en turc). Haber Turk, 13-08-2007. [Consulta: 21 octubre 2017].
  10. «Rabia'nın büyük değişimi» (en turc). Hürriyet, 29-01-2012. [Consulta: 21 octubre 2017].
  11. «Ağca'nın eski sevgilisi Rabia Kazan türbanı attı» (en turc). En Son Haber, 18-01-2012. [Consulta: 21 octubre 2017].
  12. «Rabia Kazan Speaks About Her “This Is Not My Allah” Campaign :: Liberties Alliance» (vídeo) (en anglès). International Civil Liberties Alliance, 10-11-2014. [Consulta: 23 març 2021].