Rachel Katznelson
 (1964)  | |
| Nom original | (he) רחל כצנלסון-שזר |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 24 octubre 1885 Babruisk (Belarús) |
| Mort | 11 agost 1975 (89 anys) Jerusalem |
| Sepultura | Mont Herzl |
| Formació | Universitat Estatal de Sant Petersburg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Assaig |
| Ocupació | escriptora, educadora, assagista, activista |
| Partit | Mapai |
| Família | |
| Cònjuge | Zalman Shazar |
| Germans | Avraham Katznelson |
| Premis | |
| |
Rachel Katznelson-Xazar (hebreu: רחל כצנלסון-שזר), també coneguda com a Rachel Xazar, (Babruisk, Belarús, 24 d'octubre de 1885[a] - Jerusalem, 11 d'agost de 1975)[1] fou una escriptora, educadora i activista israeliana nascuda a Rússia. Fou primera dama d'Israel (1963-73) com a esposa de Zalman Xazar, tercer president d'Israel.[2]
Biografia
[modifica]Nascuda com a Rachel Katznelson el 24 d'octubre de 1885 a la ciutat de Babruisk,[3] aleshores a l'Imperi Rus i actualment a Belarús, en una família jueva tradicional. Amb 18 anys es va graduar amb honors a l'institut rus. Aquest fet li permetia accedir a la Universitat, que només estava oberta a un percentatge molt petit de jueus. Va ser acceptada la Universitat Estatal de Sant Petersburg per estudiar literatura i història. També va estudiar a l'Acadèmia d'Estudis Jueus de St. Petersburg, on va conèixer el seu marit Zalman Xazar —aleshores conegut com a Shneur Zalman Rubashov— amb qui va contraure matrimoni el 1920.[3]
El 1912, Katznelson va emigrar a Palestina, aleshores part de l'Imperi Otomà i actualment Israel, i immediatament va participar en nombroses organitzacions sionistes, havent format part prèviament del moviment sionista socialista durant 1905 a la seva ciutat natal. El 1916, va ser elegida pel Primer Comitè Cultural del Moviment Socialista, juntament amb Berl Katznelson i Yitzhak Tabenkin (també natius de Babruisk), i va treballar amb ells per millorar l'educació dels obrers. Més tard va ser elegida com a membre del comitè cultural del partit Achdut Ha'avodah i, el 1924, del Histadrut.[3] Durant la seva vida, va participar activament amb el Histadrut i el partit Mapai. També ajudava el seu marit en les seves diverses obligacions públiques com a membre del Kenésset, ministre del govern, membre de l'executiva de l'Agència Jueva per la Terra d'Israel, i finalment president d'Israel des de 1963 fins al 1973.
Família
[modifica]Els seus germans eren Avraham Katznelson (un dels signants de la Declaració d'Independència d'Israel), Joseph Katznelson (company de Ze'ev Jabotinsky i un dels dos Caps d'Immigració Il·legal d'Irgun) i Reuben Katznelson (membre de la Legió jueva i sergent i company de Joseph Trumpeldor a la batalla de Gal·lípoli). Reuben Katznelson fou el pare de Shulamit Katznelson[2] i de Shmuel Tamir.
Premis
[modifica]- El 1947, Katznelson-Xazar va rebre el Premi Brenner.[2]
- El 1958, va rebre el Premi Israel, en ciències socials.[2]
- El 1968, va rebre el Premi Yakir Yerushalayim.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Harshav, Benjamin. Language in Time of Revolution (en anglès). University of California Press, 1993-08-06. ISBN 9780520912960.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Katznelson-Shazar, Rachel (1888–1975) - Dictionary definition of Katznelson-Shazar, Rachel (1888–1975) | Encyclopedia.com: FREE online dictionary» (en anglès). [Consulta: 15 febrer 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Hagati-Chomsky, Michal. «Rahel Katznelson» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 15 febrer 2018].
Enllaços externs
[modifica]- «La Mujer De Israel En Sus Diferentes Épocas». Por Israel, 2015. (castellà)