Rafael Albiñana Marín
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 gener 1869  l'Alcúdia de Crespins (la Costera) |
| Mort | 21 febrer 1925 (56 anys) València |
 Regidor de l'Ajuntament de València | |
| 1915 – 1920 Circumscripció electoral: Museu | |
 President de la Diputació de València | |
| 24 octubre 1909 – 1911 ← Juan Bautista Valldecabres Rodrigo – Pascual Testor y Pascual → | |
| Diputat provincial de València | |
| 1898 – 1903 | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat |
| Partit | Partit Liberal Fusionista |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | José Albiñana Marín |
| Parents | José Aparicio Albiñana, nebot |
Rafael Albiñana Marín (L'Alcúdia de Crespins, 18 de gener de 1869 - València, 21 de febrer de 1925). Advocat i polític valencià.
Va estudiar batxillerat a l'Institut de Segon Ensenyament de Sant Pau (actual Lluís Vives) de València (1885)
Pertanyia a una família de polítics liberals. Tant el seu pare, Francisco Albiñana Rodríguez, natural de l'Olleria, com el seu germà, José Albiñana Marín, i nebot, José Aparicio Albiñana, van ser diputats provincials pel districte d'Ontinyent-Enguera.
Afiliat al partit liberal i, després al demòcrata, va ser elegit diputat provincial pel districte de Xàtiva-Albaida en els anys 1898-1903 i 1907. El 24 d'octubre de 1909 va tornar a ser elegit diputat i nomenat president de la Diputació de València.[1] Després de la mort de José Canalejas, en 1912,gran amic seu, va voler retirar-se de la política però els seus companys de partit el van proposar per a regidor de l'ajuntament de València, on va estar fins a 1920 que deixà definitivament la política.
Durant l'any i mig de presidència el més significatiu va ser l'Exposició Nacional de 1910 i la visita de la reina a la ciutat de València, a més fer les gestions per aconseguir una beca per estudiar a l'estranger al xiquet José Iturbi Bágena, de 14 anys. Un dels seus objectius va ser la reforma dels centres benèfics gestionats per la Diputació de València: la Casa de la Beneficència i la Casa de la Misericòrdia. Va voler portar a terme un interessant projecte pedagògic que consistia en l'intercanvi d'asilats amb els dels millors centres europeus, amb la finalitat d'augmentar la cultura dels xiquets, a més de conèixer els centres europeus i copiar d'ells les millores oportunes. Posar en pràctica un programa pedagògic basat en la filosofia krausista: formar un home nou fruit de l'educació.
Després de deixar la Diputació de València va continuar defensant els postulats krausistes. La seua batalla a favor de l'educació el va portar a la Institución para la Enseñanza de la Mujer de Valencia.[2] Entre los años 1913 y 1915 fue presidente-rector de dicha institución, además de profesor.
Rafael Albiñana va formar part de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de València i va ser magistrat suplent de l'Audiència de València des de 1924 fins a la seua mort, el 21 de febrer de 1925. A més de l'advocacia i la política també va ser crític d'Art, president del Cercle de Belles Arts de València, i col·leccionista.