Rafael Barradas
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Rafael Justino María José Pascual Pérez Giménez Barradas [1] 4 gener 1890  Montevideo (Uruguai) | ||
| Mort | 12 febrer 1929 (39 anys) Montevideo (Uruguai) | ||
| Sepultura | Cementiri del Buceo | ||
| Altres noms | Rafael Barradas | ||
| Residència | Espanya (1914–1928) | ||
| Nacionalitat | Uruguaiana | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Espanya | ||
| Ocupació | pintor, dibuixant, artista gràfic | ||
| Art | Pintura, escultor | ||
| Família | |||
| Pare | Antonio Pérez Barradas | ||
| Germans | Carmen Barradas Antonio de Ignacios | ||
 | |||
Rafael Barradas (Montevideo, Uruguai, 4 de gener de 1890 - ídem., 12 de febrer de 1929) va ser un pintor uruguaià, fill de pares espanyols. Junt amb Joaquim Torres-Garcia, és un dels referents de la pintura d'Uruguai.[2]
Biografia
[modifica]El seu pare, també interessat en l'art plàstic, el va introduir ja des de petit a la pintura, una cosa que, d'altra banda, despertaria la seva passió i el començament de la seva trajectòria com a artista de prestigi internacional.
En la seva joventut, Barradas s'uneix a un grup d'intel·lectuals de Montevideo, entre ells Florencio Sánchez i Emilio Frugoni. El 1913 funda el diari El Monigote, que combinava la sàtira amb l'art i la cultura de la societat uruguaiana d'aquest llavors. Uns mesos després, va realitzar el seu primer viatge a Europa, on va visitar alguns països com França, Itàlia i Espanya, decidint finalment residir en aquest últim durant la major part dels seus últims anys de vida.
En els anys que va viure a Barcelona, va conèixer Joaquim Torres-Garcia i, de forma conjunta, exposen moltes de les seves obres més il·lustratives a la Galeria Dalmau. El 1917, mentre continuava treballant a Barcelona, decideix viatjar a Madrid i, allà, exposa molts dels seus treballs més recents.
De nou a Catalunya, presenta la seva nova escola d'art estètic, a la qual va anomenar vibracionisme i de la qual, al costat d'altres seguidors, va ser el seu màxim exponent. Tanmateix, poc després, Barradas entra en el corrent estètica coneguda com l'ultraisme, on forma part activa a la redacció i configuració de pamflets i revistes d'aquesta escola de l'art contemporani d'avantguarda.
Poc després s'estableix a la capital espanyola, on rep nombroses ofertes laborals i treballa com a editor per a la Biblioteca Estrella. Integra, així mateix, un grup intel·lectual al Café Oriente de Madrid; lloc al qual acudien persones com García Lorca, Buñuel o Dalí. En aquella època, també coneix l'escriptor argentí Jorge Luis Borges i junts editen la revista Tableros.
Ja en l'ocàs de la seva trajectòria com a artista, Barradas opta per continuar una tendència més afí al realisme i pràcticament oposada a la que havia desenvolupat com un dels màxims exponents d'una escola que, en el seu temps, havia desafiat els límits de la raó i la sintonia.
El 1924 torna a Madrid, després d'haver viscut un any a Luco de Jiloca. Allà, edita a les revistes Espasa Calpe i Occidente. Immediatament després és condecorat amb el premi Grand Prix de París a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials.
Uns mesos més tard es trasllada a l'Hospitalet de Llobregat, on va dur a terme una sèrie d'activitats de tint realista, vinculades a la fisionomía urbana catalana.
- L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet
Fou durant els anys de la seva estada a l'Hospitalet on, al seu entorn, i en el seu domicili, al carrer de Porvenir (avui Josep María de Sagarra) número 15, es formà la tertúlia o grup artístic i cultural conegut com l'«Ateneíllo» de l'Hospitalet. El 1928 torna a la seva ciutat natal, Montevideo, on va morir el 12 de febrer de l'any següent, després d'haver rebut honors al Teatre Solís.[3]
Referències
[modifica]- ↑ García Guatas, Manuel «BARRADAS: ARS LONGA VITA BREVIS» (pdf) (en castellà). Artigrama. Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, núm. 17, 2002, p. 53. Arxivat de l'original el 2020-09-24. ISSN: 0213-1498 [Consulta: 24 setembre 2011].
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 978-84-95554-27-7.
- ↑ Biografia de Rafael Barradas Arxivat 2007-10-26 a Wayback Machine. al Museu Nacional d'Arts Visuals de l'Uruguai
Enllaços externs
[modifica]
- Rafael Barradas. Biografia del Centre Cultural Barradas, a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine.
- Cinc cartes de Rafael Barradas a Sebastià Gasch
- «Remembering Rafael Barradas» (en castellà). El País Cultural, 10-05-2013. Arxivat de l'original el 10 de maig 2013. [Consulta: 10 maig 2013].