Rafael Catardi i Arca
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1892 l'Alguer (Itàlia) |
Mort | 20 juny 1974 (81/82 anys) |
Activitat | |
Ocupació | poeta, militar |
Rafael Catardi i Arca (l'Alguer, 1892 - 20 de juny de 1974) fou un militar i escriptor alguerès. Ingressà a l'exèrcit italià el 1913 i lluità en la Primera Guerra Mundial. Més tard ingressà a l'Istituto Geografico Militare de Florència i durant la guerra d'Etiòpia (1935-1936) organitzà la policia colonial italiana.[1] El 1938 fou traslladat a l'Acadèmia de Mòdena i ascendí a general el 1940.[1] A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia[1] treballant per al servei d'intel·ligència.
El 1947 tornà a l'Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres Països Catalans.[1] Ha sigut un dels fundadors del Centre d'Estudis Algueresos i ha investigat des dels arxius municipals la història de l'Alguer.[1] Durant els anys seixanta va editar l'obra de Mateu Lluís Símon.
Un moll del port de l'Alguer porta el seu nom.
Obres
[modifica]Estudis
[modifica]- Le antiche fortificazzioni di Alghero (1955)
- Matteo Luigi Simon e la crisi politica dell'Isola di Sardegna (1793-1796) (1964)
- L'Ordine de N.S delle Mercede in Alghero (1970).
Poesia
[modifica]- Meditacions (1957)
- Cançoner musical de rimes alguereses (1960)
- Rimes alguereses (1971)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Rafael Catardi i Arca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.