Rafael Correa

Rafael Correa

(2013)
Nom original	(es) Rafael Vicente Correa Delgado
Biografia
Naixement	6 abril 1963 (61 anys) Guayaquil (Equador)
President temporal de l'Unasur
10 agost 2009 – 26 novembre 2010 ← Michelle Bachelet – Bharrat Jagdeo →
President de l'Equador
15 gener 2007 – 24 maig 2017 ← Alfredo Palacio – Lenín Moreno → Electe a: Eleccions presidencials de l'Equador de 2006, eleccions presidencials de l'Equador de 2009, eleccions presidencials de l'Equador de 2013
President d'Aliança PAIS
19 febrer 2006 – 1r maig 2017 – Lenín Moreno →
Ministre de Finances
20 abril 2005 – 8 agost 2005
Dades personals
Residència	Bèlgica (2017–)
Ideologia	Socialisme del segle XXI
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign - Master of Science, Philosophiæ doctor (–2001) Universitat Catòlica de Lovaina - economia (–1991) Universitat Catòlica de Santiago de Guayaquil - economia (–1987)
Activitat
Ocupació	economista, polític
Ocupador	RT en español (2018–2019) Govern de l'Equador (2007–2017) Govern de l'Equador (2005–2005) Alfredo Palacio (2003–2005) Universitat Sant Francesc de Quito (2001–2005) Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (1997–2001) Universitat Sant Francesc de Quito (1993–1997) Banc Interamericà de Desenvolupament (1992–1996) Universitat Catòlica de Santiago de Guayaquil (1983–1993)
Partit	Moviment Revolució Ciutadana (2018–) Alianza PAÍS (2006–2018)
Membre de	Internacional Progressista (2020–) Grup de Puebla (2019–)
Moviment	Socialisme del segle XXI
Participà en
10 desembre 2019	presa de possessió d'Alberto Fernández
Família
Cònjuge	Anne Malherbe Gosselin (1992–)
Fills	Anne-Dominique Correa
Pares	Rafael Correa Icaza   i Norma Delgado
Cronologia
30 setembre 2010	Crisi política a l'Equador del 2010
Premis
(novembre 2017)  doctorat honoris causa de l'université Grenoble-Alpes (fr) (5 maig 2017)  Orde de José Martí (2 desembre 2015)  doctorat honoris causa de l'université Claude-Bernard-Lyon-I (fr) (15 novembre 2010)  Orde d'Augusto César Sandino (9 juny 2010)  Gran Creu amb Diamants de l'Orde del Sol del Perú (31 maig 2009)  Ordre de Francisco Morazán (20 abril 2008)  Gran Creu de l'Orde del General San Martín (11 octubre 2007)  Orde del Libertador (15 gener 2007)  Orde Nacional de Sant Llorenç  Orde de San Martín  Orde del Mèrit de la República d'Hongria  Orde del Sol del Perú  doctor honoris causa per la Universitat russa de l'Amistat dels Pobles  Orde Nacional al Mèrit  doctor honoris causa per la Universitat Nacional de Rosario  doctor honoris causa per la Universitat de l'Havana  doctor honoris causa per la Universitat de Xile  Gran Creu amb Collar de l'orde de Mèrit de la República d'Hongria  doctor honoris causa per l'Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou  doctor honoris causa per la Universitat de Córdoba (Argentina)  doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona  Doctor honoris causa per la Universitat de Santiago de Xile  doctor honoris causa per la Universitat de Buenos Aires  doctor honoris causa Conferit per Universitat Autònoma de Santo Domingo
Signatura
Lloc web	rafaelcorrea.net

Rafael Vicente Correa Delgado (Guayaquil, 6 d'abril de 1963) és un economista i polític equatorià.

Ministre d'economia (2005)

Doctor en economia per la Universitat d'Illinois el 2001, fou durant quatre mesos (d'abril a agost de 2005) ministre d'economia del govern del president Alfredo Palacio. Durant la seva gestió va proposar una postura d'esquerres, oposada als organismes com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, i a favor d'una major participació de l'Estat en els recursos petroliers. També va eliminar un fons d'estabilització dels ingressos petroliers, el qual Correa acusava de ser un mecanisme que afavoria els interessos dels posseïdors d'accions de deute públic, i el va substituir per un «compte de reactivació productiva i social» per afavorir la inversió social i productiva.

Presidència de l'Equador (2007-2017)

En les eleccions presidencials de 2006 aconseguí la victòria amb la coalició Alianza País - Partido Socialista Ecuatoriano, d'ideologia esquerra nacionalista, per davant del candidat populista conservador Álvaro Noboa; la presa de possessió de la presidència tingué lloc el 15 de gener de 2007, juntament amb el vicepresident Lenin Moreno.

Les seves propostes i posicionaments econòmics per al nou govern del país, reflectides en la composició del seu equip executiu, estan a mig camí de la «línia dura» d'Hugo Chávez i Evo Morales i les tendències més clàssicament socialdemòcrates de Néstor Kirchner o Luiz Inácio Lula da Silva. Proposa la renegociació del deute extern del país, l'aturada de les negociacions per incorporar-se al Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units, amb una posterior renegociació, i una major despesa en aspectes socials. És partidari de limitar el pagament del deute extern i, fins i tot, de renegociar-la de forma semblant a com s'ha fet a l'Argentina amb el govern de Kirchner. També és partidari d'una assemblea constituent per reformar la constitució actual i modificar el marc institucional de l'estat.

Després d'uns primers mesos de govern força inestables, a causa dels enfrontaments amb els partits polítics tradicionals, que veien en les polítiques de Correa un atac als seus privilegis tradicionals, el 15 d'abril de 2007 rebé un ampli suport (83% de vots a favor) en el referèndum per a la creació de la nova Assemblea Constituent. A la reforma constitucional s'hi sumaren la majoria de partits polítics i la nova constitució fou aprovada en 2008 amb un 74% de suport, i reformava els òrgans de govern de l'estat, despolititzà el poder judicial i elaborà un nou model territorial. Fou reelegit en 2009 per majoria absoluta en la primera volta, i en 2013 va renovar amb el 56% de vots en la prinera volta.

Vida postpresidencial

Correa i la seva família es van mudar a Bèlgica en acabar el seu mandat en 2017, tot i ser investigat per la justícia, i en 2020 va demanar l'asil polític.

Condemna per corrupció

En 2020 fou condemnat a vuit anys de presó per haver liderat una xarxa de corrupció entre 2012 i 2016 amb la que va finançar de manera irregular el seu moviment polític a canvi de l'adjudicació de milionaris contractes de l'Estat a diverses empreses, entre elles Odebrecht.

Enllaços externs

• Web oficial de Rafael Correa Arxivat 2008-06-16 a Wayback Machine.. (castellà) (quítxua)