Rafael Esquivel Melo
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 agost 1946 (78 anys) Tenerife (Espanya) |
Ciutadania | siWD |
Activitat | |
Ocupació | oficial d'esport, empresari, futbolista |
Esport | futbol |
Família | |
Cònjuge | Julia Gisela Velásquez |
Fills | 6 |
Cronologia | |
21 novembre 2017 | Inhabilitat per la FIFA a perpetuïtat |
27 maig 2015 | Implicat en el Cas Fifagate |
Rafael Esquivel Melo (Tenerife, Espanya, 16 d'agost de 1946) és un dirigent esportiu veneçolà d'origen espanyol.[1] Va ser vicepresident de la Confederació Sud-americana de Futbol (CONMEBOL) i president de la Federació Veneçolana de Futbol (FVF).[2]
Va ser arrestat a Zúric (Suïssa), el 27 de maig de 2015, a petició del Departament de Justícia dels Estats Units acusat, juntament amb altres sis executius de la FIFA, de diversos delictes de corrupció en el marc de l'anomenat Cas Fifagate.[3][4] El març de 2016, Esquivel va ser extradit als EUA. Va sortir, a l'espera de judici, en llibertat condicional sota fiança de set milions de dòlars.[5][6]
El juliol de 2017, el Comitè d'Ètica de la FIFA el va inhabilitar a perpetuïtat per a exercir qualsevol activitat relacionada amb el món del futbol en considerar-lo culpable d'haver infringit diversos articles del codi ètic.[7]
Trajectòria
[modifica]La família Esquivel va emigrar a Veneçuela quan ell només tenia quatre anys. Amb setze anys va començar a treballar a la banca on va ocupar diversos càrrecs. Com a gerent d'una agència, va ser traslladat a l'Illa Margarita per obrir una nova sucursal. Va començar a jugar futbol amb l'equip del banc i va crear la Asociación de Fútbol del Estado Nueva Esparta, que va presidir fins a 1972. Amb la seva família regenten diversos negocis i, amb l'empresa Digasmar, tenen el control de la distribució de gasolina a l'Illa Margarita.[8][9]
Federació Veneçolana de Futbol
[modifica]El 1986, Esquivel va retirar-se de la banca i l'any següent va arribar a la vicepresidència de la Federació Veneçolana de Futbol (FVF) durant el mandat de René Hemmer, que va morir l'any 1988. Aquest mateix any, va guanyar la primera de les 10 eleccions consecutives a la presidència de la FVF, de la que va ser president des de l'any 1987 fins a l'any 2015.[10][11]
Conmebol
[modifica]El març de 2015, Rafael Esquivel va ser elegit Primer Vicepresident de la Confederació Sud-amèrica de Futbol (CONMEBOL) en el marc del seu 65è congrés ordinari.[12] Esquivel va exercir el càrrec de Primer Vicepresident durant els mandats del president, Eugenio Figueredo, que també va ser detingut a Zúric, el 27 de maig de 2015, i Nicolás Leoz, detingut posteriorment, en el referit Cas Fifagate.[3]
Fifagate
[modifica]El 27 de maig de 2015, Rafael Esquivel va ser un dels set membres de la FIFA detinguts a l'Hotel Baur au Lac de Zuric (Suïssa), en el marc de les investigacions liderades pel Departament de Justícia dels Estats Units en el conegut com a Cas Fifagate. Els dirigents, que estaven preparant el 65è congrés de la FIFA per elegir nou president, van ser formalment acusats de diversos delictes de corrupció. Les investigacions de l'FBI van determinar que els delictes s'havien comès des de l'any 1991 i que el total defraudat superava els 150 milions de dòlars.[13] Entre els set detinguts hi havia dos vicepresidents de la FIFA, Jeffrey Webb i Eugenio Figueredo, a més de Julio Rocha, Costas Takkas, Eduardo Li i José Maria Marin. Simultàniament, una altra operació d'escorcoll es va realitzar a la seu de la Confederació del Nord, Centreamèrica i el Carib de Futbol Associació (CONCACAF) a Miami.[14][15]
Un total de dues empreses i divuit persones van estar involucrades en aquest cas de corrupció. Quatre d'aquestes persones havien admès prèviament la seva culpabilitat i van actuar com a informadors de l'FBI, tenint un paper decisiu el que va ser president de la CONCACAF, Chuck Blazer, que va morir el 12 de juliol de 2017 a l'edat de setanta-dos anys.[14][16]
El novembre de 2016, Esquivel va declarar-se culpable, davant la justícia nord-americana, de diversos delictes de corrupció i va acordar la devolució de setze milions de dòlars per evitar una possible condemna de presó.[17][18]
El 21 de novembre de 2017, el Comitè d'Ètica de la FIFA, per la violació de les regles generals de conducta i altres vulneracions del codi ètic, el va inhabilitar a perpetuïtat per exercir qualsevol activitat vinculada al món del futbol.[19]
Extradit de Suïssa als EUA, el març de 2016 es va declarar no culpable i va quedar en llibertat sota fiança de set milions de dòlars, arrest domiciliari i control electrònic a l'àrea de Nova York i Florida.[20][21] El novembre de 2016 es va declarar culpable i va acordar pagar setze milions de dòlars.[22] La sentència definitiva està prevista pel 2020 en data per determinar.[23]
Referències
[modifica]- ↑ «Corrupción FIFA: quién es Rafael Esquivel, el implicado en Venezuela» (en castellà). Infobae, 27-05-2015. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Rafael Esquivel asume como primer vicepresidente de Conmebol» (en castellà). Radio Mundial, 04-03-2015. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Redacción, BBC Mundo. «Lo último sobre la detención en Suiza de directivos de la FIFA acusados de corrupción» (en castellà). BBC Mundo, 27-05-2015. [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ «The United States Attorney Charges» (pdf) (en anglès). The US Department of Justice, 20-05-2015. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ Viola, Daniel Roberto. «Esquivel será extraditado a EEUU y pedirá la libertad bajo fianza» (en castellà). iusport, 26-02-2016. [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ Agència, EFE New York. «Un juez concede a Esquivel la libertad provisional bajo fianza de 7 millones» (en castellà). efe.com, 11-03-2016. [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ «Julio Rocha, Rafael Esquivel y Richard Lai, inhabilitados por la FIFA a perpetuidad» (en castellà). iusport, 21-11-2017. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ Salcedo, Egward E. «Esquivel, el conquistador del fútbol venezolano» (en castellà). La Verdad, 09-02-2014. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2017. [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ de Jesús Orgaz, Enoc. «¡Rafael Esquivel y su EMPORIO de Origen Criminal en Isla de Margarita!» (en castellà). tururutururu.com, 13-06-2015. Arxivat de l'original el 15 de gener 2019. [Consulta: 15 gener 2019].
- ↑ «Rafael Esquivel, reelegido presidente de la FVF por cuatro años» (en castellà). La Nación, 18-03-2005. [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ Lapatilla. «Rafael Esquivel, el hombre que tiene 28 años frente a la FVF» (en espanyol europeu), 27-05-2015. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Prensa, FVF. «Presidente de la FVF Rafael Esquivel fue designado Primer Vicepresidente de la CSF» (en castellà). balonazos.com, 04-03-2015. [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ «Sports Marketing Bribery Schemes» (en anglès). The US Department of Justice. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ 14,0 14,1 «Descubre la cronología del 'FIFA Gate', el escándalo de corrupción» (en castellà). Besoccer, 23-02-2016. [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ Agència, AFP. «FBI allana oficinas de Concacaf en Miami Beach, en caso FIFA» (en castellà). El Comercio, 27-05-2015. [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ «Rafael Esquivel» (en castellà). Avance 24, 15-01-2019. [Consulta: 15 gener 2019].
- ↑ «Esquivel se declara culpable de 7 delitos y paga $16 millones a justicia de EEUU» (en castellà). El estímulo, 10-11-2016. Arxivat de l'original el 15 de novembre 2016. [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ «The United States Attorney Charges (2)» (pdf) (en anglès). The US Department of Justice, 25-11-2015. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ «Investigatory chamber of the Ethics Committee concludes investigation regarding Rafael Esquivel Melo and Julio Rocha» (en anglès). FIFA, 10-07-2017. [Consulta: 5 maig 2017].
- ↑ JC, EFE. «Rafael Esquivel paga fianza de 7 millones de dólares y obtiene arresto domiciliario» (en castellà). Globovisión, 10-03-2016. [Consulta: 29 gener 2019].
- ↑ «Victim Statement and Request for Restitution» (pdf) (en anglès). Attorneys for FIFA, 15-03-2016. [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ «Escándalo FIFA: Rafael Esquivel se declaró culpable de aceptar sobornos» (en castellà). Infobae, 10-11-2016. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Upcoming Court Dates» (en anglès). The United States Department of Justice, 17-12-2018. [Consulta: 29 gener 2019].