Vés al contingut

Rafael Gálvez Bellido

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rafael Gálvez)
Plantilla:Infotaula personaRafael Gálvez Bellido
Biografia
Naixement1895 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista, compositor, pianista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEnric Casals i Defilló, Eduard Toldrà i Soler, Salvador Gratacòs i Nadal i Lluís Farreny i Alujas Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansBernardino Gálvez Bellido Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 685385 IMSLP: Category:Gálvez,_Rafael Modifica el valor a Wikidata

Rafael Gálvez Bellido (Madrid, 1895 - Barcelona, 31 de desembre de 1951) va ser un violinista i pianista d'anomenada, catedràtic del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.

Era fill d'un virtuós violinista, Rafael Gálvez Rubio (Andújar, 1860 - 1910), i germà del violoncel·lista i director Bernardino Gálvez. El 1897 [1] s'incorporà al "Quartet Crickboom" amb Pau Casals al violoncel, Mathieu Crickboom i Josep Rocabruna al violí i Rafael Gálvez al violí i, aquells mateixos darrers anys del segle xix i primers del XX (des del 1894 i fins al 1902) formà part del "Quartet Pellicer" [2] de música de cambra, integrat per Joan Baptista Pellicer, piano; Domènec Sànchez, violí; Rafael Gálvez, viola; i José de Castro, violoncel. També tocà a l'"Orquesta Antigua Unión Filarmónica", o "Orquestra d'en Nori", de la qual era violí primer [3] el 1901. El 1920 va ser membre, com també ho fou el seu germà Bernardino, de la formació inicial [4] de l'Orquestra Pau Casals

Anys després, als anys 40 formà el "Quinteto Gálvez" amb Gracià Tarragó, Josep Trotta, Salvador Prió i Ferdinand Guérin.

Com a professor de violí de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, tingué per deixebles Eduard Toldrà, Enric Casals, Salvador Gratacós i Lluís Farreny, entre molts d'altres.

Obres

[modifica]

(selecció)

  • 1920: Java pastrat, sobre aires españoles
  • 1925: Una castiza, xotis lent
  • 1926: Isidro...?, xotis
  • 1926: Soledad, pasdoble
  • 1927: The Gipsy's Caravan, xarleston
  • 1927: Voy de verbena, xotis castís
  • 1928: Paca, la Peque, xotis castís
  • 1928: Morucha, pasdoble
  • 1928: Baturrada, cercavila
  • 1929: Birdie, blues
  • 1929: Pepis, pasdoble torero
  • Cecília meva, sardana[5]

Literatura

[modifica]

«El maestro Lamotte». Ritmo, nº 34, 1941, pàg. 11-13. ISSN: 0035-5658.

Referències

[modifica]
  1. «Cronologia de Pau Casals». [Consulta: 1r abril 2018].
  2. Zurita, Trino «José de Castro, gran violonchelista gaditano». Mina III, Año III, núm. 6, Mayo-diciembre 2012, pàg. 13-15.
  3. «Notas locales». La Vanguardia, 30-03-1901, pàg. 3.
  4. «"Orquestra Pau Casals", al web monogràfic d'Eduard Toldrà» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-12-29. [Consulta: 1r abril 2018].
  5. «Llista de sardanes de Rafael Gálvez». [Consulta: 31 març 2018].