Rafat (Salfit)
رافات | ||||
Tipus | poble i assentament humà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Vila | ||||
Graella palestina | 154/164 | |||
Població humana | ||||
Població | 2.522 (2017) (0,28 hab./km²) | |||
Idioma oficial | àrab | |||
Geografia | ||||
Superfície | 8.870 dúnams | |||
Altitud | 293 m | |||
Limita amb | ||||
Organització política | ||||
Governació | Salfit | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 384 | |||
Fus horari | ||||
Rafat (àrab: رافات, Rāfāt) és una vila palestina de la governació de Salfit, a Cisjordània, 38 kilòmetres al sud-oest de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 1.861 habitants el 2007.[1] Limita al sud amb az-Zawiya, al nord-est amb Deir Ballut, i al nord-oest amb Kafr ad-Dik.
Història
[modifica]S'hi han trobat pots i ceràmica de l'Edat de Ferro, persa, hel·lenístico-romana, romana d'Orient, croada-aiúbida i mameluca.[2][3] També s'hi han trobat paviments de mosaic blanc.[2]
Època otomana
[modifica]En 1517 la vila fou incorporada a l'Imperi Otomà junt amb la resta de Palestina, i s'hi ha trobat terrissa de la primera època otomana.[2] Apareix en els registres fiscals de 1596 com a 'Arafat, situada al nàhiya de Jabal Qubal al liwà de Nablus. La població era de 6 llars, totes musulmanes. Els ciutadans pagaven un impost fix del 33,3% sobre els productes agrícoles, com el blat, l'ordi, els cultius d'estiu, les oliveres, les cabres i els ruscs, a més dels ingressos addicionals i un impost fix per a les persones de la zona de Nabulus; un total de 3,100 akçe.[4]
En 1870 Guérin va trobar un nombre d'antigues cisternes i un birket rectangular tallat a la roca de 15 passes de llarg per 10 d'ample. també va parlar de «nombroses» tombes.[5]
En 1882 el Survey of Western Palestine (SWP) del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Rafat com «una vila de pedra semiruïnosa en una lloma, aparentment un lloc antic, amb un Mukam molt visible en una peça de roca a l'oest de la vila, i tombes tallades en roca. El subministrament d'aigua prové de pous i cisternes.»[6] Més tard va assenyalar: «Al nord-est de la vila hi ha un descens en roca escarpada, en el qual hi ha dues tombes de classe, anomenades "roca enfonsada", una tallada en un bloc de roca quadrat, amb la part superior anivellada.»[7]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922 tenia 92 habitants, tots musulmans,[8] que augmentaren a 127 en el cens de 1931 tots musulmans, en un total de 31 llars.[9]
En 1945 la població de Rafat era de 180 habitants, tots musulmans,[10] mentre que l'àrea total de terra era de 8,125 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.[11] D'aquests, 1,889 dúnams eren usats per cereals,[12] mentre que 24 dúnams eren classificats com a zona urbanitzada.[13]
Després de 1948
[modifica]Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Rafat va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.
Persones notables
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 2007 PCBS Census Arxivat 2010-12-10 a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics. p. 112.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Finkelstein et al, 1997, pp. 254-255
- ↑ Dauphin, 1998, p. 815
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 134
- ↑ Guérin, 1875, pp. 129 -130; as given in Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 367
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 286
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 367
- ↑ Barron, 1923, Table IX, p. 26
- ↑ Mills, 1932, p. 64
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 19
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 60
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 107
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 157
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.