Vés al contingut

Rainulf I de Poitiers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRainulf I de Poitiers
Nom original(fr) Ramnulf I de Poitiers Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement820 Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 866 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Poitiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Abat
Lay abbot (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreligiós Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBattle of Brissarthe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc
Comte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaRamnúlfids Modifica el valor a Wikidata
FillsGauzbert of Poitiers, Rainulf II de Poitiers, Ebalus Remensis Modifica el valor a Wikidata
PareGerard d'Alvèrnia Modifica el valor a Wikidata

Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.

Lluís el Pietós va entrar a Poitiers el dia de Nadal del 839 i va deposar al comte Emenó, que havia donat suport a Pipí II d'Aquitània. Es creu que Lluís va nomenar provisionalment a Renald al que va fer comte d'Herbauges, i que va morir el 843 potser perquè Rainulf era molt jove (uns 15 anys) per dirigir la defensa del comtat; no és clar si el 843 el rei, a la mort de Renald (o ja abans l'emperador) va nomenar Rainulf com a comte o bé el comtat va restar per uns anys com una mena de districte militar assolint les funcions comtals el bisbe de la ciutat Ebroí de Poitiers. El que si sap és que des de la mort de Lluís el Pietós el 20 de juny de 840, Pipí va intentar recuperar Poitiers, va nomenar un comte, que per afinitat hauria de ser Bernat II el Poiteví, germà d'Emenó, i va assetjar la ciutat però Carles el Calb va enviar al seu senescal Adalard que va obligar a Pipí a aixecar el setge; Bernat II va morir el 844 segurament quan ja havia abandonat el servei de Pipí.

A [1] Rainulf és descrit com un cap militar del rei Carles, sempre en moviment mentre l'administració corrent del comtat fou assegurada pel bisbe Ebroí, emparentat als rorgònides. L'execució del comte Gausbert del Maine, germà de Biquilda esposa de Rainulf, va crear descontents entre les famílies comtals. Després del 850 la noblesa va cridar a Lluís el Germànic, germanastre de Carles el Calb, que el 854 va enviar el seu fill Lluís el Jove (després Lluís III d'Alemanya el Jove). El bisbe Ebroí, sempre fidel a Carles, va morir en el curs d'un tumult. Seria llavors quan Rainulf va agafar la direcció efectiva del comtat.

El 854 Carles el Calb va casar al seu fill Lluís amb una filla del rei bretó Erispoe, i va formar una marca fronterera de la que va donar el govern a Lluís; aquesta marca se situava a l'est de Bretanya i incloïa el Maine. Carles va fer el mateix a Aquitània convertint el territori en regne per al seu fill Carles (l'Infant). El 856 va esclatar la revolta dels comtes del centre i oest de França molts dels quals eren parents d'Ermentruda, esposa de Carles el Calb. La revolta va tirar endavant i el 858 els caps rebels, el senescal Adalard i Eudes, cunyat del rei, van oferir la corona a Lluís el Germànic. Només la intervenció d'Hincmar de Reims que va arrossegar a altres bisbes, i la vacil·lació de Lluís el Germànic, va salvar la corona a Carles, que vers el 860 ja s'havia recuperat. Va castigar els que li havien estat infidels i els va substituir per membres de la família de la seva mare Judit de Baviera, els Güelfs, descendents de Welf I. El seu fill Carles l'Infant reclamava la independència d'Aquitània i es va casar amb la vídua del comte de Bourges, però Carles va anar a Aquitània i el va sotmetre. Durant tot aquest temps Rainulf va restar lleial a Carles el Calb.

Rainulf va derrotar a Pipí II el 864 i el va fer presoner, sent tonsurat i tancat a Senlis. Va prendre part a la lluita contra els normands i estava amb Robert el Fort a la batalla de Brissarthe en la que va morir el 866.[1]

Genealogia

[modifica]

Hipòtesi clàssica

[modifica]

Taula elaborada per Léon Levillain a L'abbé Ebles, chancelier du roi Eudes el 1902. En general encara acceptat. Otto-Gerhart Oexle ha corregit lleugerament la genealogia a l'afirmar amb raó que cap text diu qui fou la mare de Rainulf II i per tant no es pot assegurar més que com especulació que Bilquida, vídua de Bernat II de Poitiers s'hagués casat amb Rainulf; Oexle pensa que l'esposa podria ser una suposada germana de Bilquida de nom Adaltruda, pel mateix sistema especulatiu, perquè Adaltruda seria més jove que Bilquida i més convenient per Rainulf que el 844 tenia uns 20 anys, mentre Bilquida era probablement més gran i perquè s'esmenta en diversos documents una Adaltruda que hauria tingut una posició important entre els rorgònides (per onomàstica és un nom rorgònida, ja que la mare de Rorgó I del Maine el portava[2])

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí I
rei d'Aquitània
x822 Ringarda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rotruda
(† 810)
 
Rorgó I
(† 840)
comte del Maine
 
Biliquilda
 
 
 
 
Ne
(v. 823 †)
 
 
Gerard
comte d'Alvèrnia
(† 841)
 
Guillem
comte d'Alvèrnia
(† 846)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gauslí
(† 886)
bisbe de París
 
Bernat el Poiteví
comte de Poitiers
(† 844)
 
 
 

Bilquilda
 
 
 
Rainulf I
comte de Poitiers
(vers 838 † 866)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat de Gòtia
(† 879)
comte de Poitiers
nebot de Gauslí
 
Emenó
 
Rainulf II
(† 5 d'agost de 890)
comte de Poitiers
 
Gausbert
(† 892)
 
Ebles
(† 2 d'octubre de 892)
abat de Saint-Denis
nebot de Gauslí
 
 

Christian Settipani va exposar que aquesta taula presentava alguns problems:

  • La data de naixement de Rainulf I : si par sa mare era net de Pipí I d'Aquitània i de Raingarda, no hauria pogut néixer abans del 838, data en què la seva mara tenia uns 15 anys cokm a màxim i per tant és improbable que hagués estat nomenat comte el 839 o començament del 840 com diu Adémar de Chabannes, i fins i tot el 854 quan hauria assolit el govern efectiu encara hauria estat força jove i un noble de 15 anys no haguera estat la persona indicada per defensar un comtat molt exposat als atacs dels normands i altres perills. Per tant Settipani proposa el seu naixement d'un primer matrimoni de Gerard I d'Alvèrnia i no del segon matrimoni.
  • El matrimoni entre Rainulf I i una filla del comte Rorgó I del Maine produeix un parentiu de cosí per matrimoni amb Renald d'Herbauges, que no correspon a la qualificació que se li dona de consanguineus amb Renald. Settipani pensa que per tant era Rainulf el cosi de Renald i no la seva esposa i la seva mare (la primera esposa de Gerard d'Alvèrnia) seria de la família Rorgònida. Al seu fill Rainulf II (o més excatament al suposat fill Ebles, que seria germà de Rainulf II) se l'anomena “nepos” que vol dir nebot però també besnebot, Settipani pensa que la seva mare era filla de Rorgó I del Maine i de la seva primera muller Rotruda (filla de Carlemany) i no de la segona Bilquilda, per raons cronològiques i accepta que pugui ser la persona anomenada com Adaltruda el parentiu de la qual no està determinat.
  • La reconstruction n considera el llaç de cosins entre Rainulf II i Guillem III d'Aquitània (I de Poitiers) el Pietós. Settipani proposa que la mare de Ramnulf II seria una tia de Guillem. Suposa una tia paterna per explicar la tramsissió del nom Guillem, encara que aquest nom ja existia a la família de Rainulf I (el portava un germà del seu pare Gerard I)

Segons això va elaborar una nova taula hipotética:


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany
(† 814)
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís el Pietós
(† 840)
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gauslí I
 
Adaltruda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem de Gel·lona
(† 813)
comte de Tolosa
 
 
 
 
 
Pipí I
(† 838)
rei d'Aquitània
 
 
Rotruda
(† 810)
 
 
 
Rorgó I
(† 840)
comte del Maine
 
 
 
Biliquilda
 
Hervé
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat
(† 844)
marquès de Septimània
 
Guillem
comte d'Alvèrnia
(† 846)
 
Ne
(v. 823 †)
 
Gerard
comte d'Alvèrnia
(† 841)
 
(Adaltruda)
 
Gauslí
(† 886)
bisbe de París
 
Bilquilda
x Bernat el Poiteví
comte de Poitiers
 
 
Renald I
(† 844)
comte d'Herbauges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Plantapilosa
(† 886)
marquès de Gòtia
 
Guillem
(† 850)
 
Ne
 
 
 
 
 
Rainulf I
comte de Poitiers
(vers 825 † 866)
consaguineus de Renald II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Renald II
(† 885)
comte d'Herbauges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem el Pietós
(† 918)
duc d'Aquitània
 
 
 
 
 
Gausbert
(† 892)
 
Rainulf II
(† 5 d'agost de 890)
comte de Poitiers
consaguineus
Guillem el Pietós
 
Ebles
(† 2 d'octubre de 892)
abat de Saint-Denis
nepos Gauslí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ebles Manzer
(† 934)
comte de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem III
(† 963)
comte de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendentes

[modifica]

La seva esposa no és esmentada. Generalment es considerava que es va casar amb Bliquida, germana del comte Roricó o Rorgo II del Maine, vídua de Bernat II el Poiteví (+844) si bé aquest enllaç no està comprovat i Armand de Fluvià dona l'esposa com desconeguda. Otto-Gerhart Oexle especula que podria ser Adaltruda, germana de Bilquida. Va tenir tres fills:

  • Rainulf II, el seu successor
  • Gausbert (+ 893)
  • Ebles (+ 892)

Notes

[modifica]
  1. ↑ Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier. Pouvoirs et institutions dans la France médiévale, tome I : Des origines à l'époque féodale (en francès). Armand Colin, 2003. 
  2. ↑ Otto-Gerhart Oexle, Bishof Ebroin von Poitiers und seine Verwandten a Frühmittelalterliche Studien, 1969|, pàg. 184

Referències

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rainulf_I_de_Poitiers&oldid=33163875»