Hidrocenoralstonita

Hidrocenoralstonita
	; Thomsenolita-Ralstonita
Fórmula química	Na0.5(Al,Mg)₂(F,OH)₆•H₂O
Epònim	hidro-, vacant i J. Grier Ralston (en)
Localitat tipus	Dipòsit d'Ivigtut Cryolite, Ivittuut (Ivigtut), Arsuk Fjord, Sermersooq, Groenlàndia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CF.05
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CF.05
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.05
Dana	11.6.12.1
Heys	8.6.9
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 9,89Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Color	incolor, blanc
Exfoliació	imperfecta - en {111}.
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,56 a 2,62 g/cm³ (mesurada);
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1871
Símbol	Hkra
Referències

La hidrocenoralstonita és un mineral de la classe dels halurs. Va ser anomenada com a ralstonita en honor de J. Grier Ralston, de Norristown, Pennsylvània, EUA, qui va observar per primera vegada el mineral. L'any 2016 va ser incorporada al supergrup del piroclor i reanomenada com a hidrocenoralstonita.^[2]

Classificació

La hidrocenoralstonita es troba classificada en el grup 3.CF.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (3 per a Halurs; C per a halurs complexos i F per a Tecto-aluminofluorurs; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 11.6.12.1 (11 per a Halurs complexos i 6 per a Els fluorurs d'alumini - tetraedres aïllats; 6 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup). Es troba estructuralment relacionada amb el grup del piroclor.^[1]

Característiques

L'hidrocenoralstonita és un halur de fórmula química Na_0.5(Al,Mg)₂(F,OH)₆•H₂O. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.^[1]

Formació i jaciments

S'ha trobat a l'Àsia, Europa, Oceania, Amèrica del Nord, zones molt concretes d'Amèrica del Sud, l'Antàrtida i a l'oceà Atlàntic.^[1] Sol trobar-se en forma de producte d'alteració de criolita.^[3]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Ralstonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
↑ U. HÅLENIUS et al. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC). New minerals and nomenclature modifications approved in 2016». Mineralogical Magazine, 80(5), 32, pàg. 915-922. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018 [Consulta: 22 octubre 2016]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
↑ Web Mineral.com(en anglès)

Bibliografia

Brush (1871) American Journal of Science: 2: 30.
Bertrand (1881) Bulletin de la Société française de Minéralogie: 4: 34.
Brandl (1882) Ann. Chem.: 213: 1.
Penfield and Harper (1886) American Journal of Science: 32: 380.
Brauns (1891) Die opt. Anom. der Kryst., Leipzig: 242.
Jimbo (1899) Journal of Science College Imperial University Tokyo: 11: 234
Bøggild (1912) Meddelelser om Grønland: 50: 121.
Moyd in: Gordon (1939) Academy of Sciences Philadelphia, Not. Nat., no. 11.
Pabst, A. (1939) Formula and structure of ralstonite. American Mineralogist: 24: 566-576.
Ferguson (1949) American Mineralogist: 34: 383.
Palache, C., Berman, H., & Frondel, C. (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Volume II: Halides, Nitrates, Borates, Carbonates, Sulfates, Phosphates, Arsenates, Tungstates, Molybdates, Etc. John Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged: 126-127.
Pauly, H. (1965) Ralstonite from Ivitut, South Greenland. American Mineralogist: 50: 1851-1864.
Di Girolamo, P. and Franco, E. (1968) Ralstonite nelle fratture fumarolizzate del tufo campano di S. Prosco (Caseria). Atti. ccad. Sci. Fis. Mat. Napoli: 7: 1-18.
Hitchon, B., Holloway, L.R., and Bayliss, P. (1976) Formation of ralstonite during low-temperature acid digestion of shales. Canadian Mineralogist: 14: 391-392.
Heinrich, E.W. (1977) Aluminofluoride minerals of the Goldie carbonatite, Fremont County, Colorado. Mountain Geol.: 14: 33-46.
Effenberger, H. and Kluger, F. (1984) Ralstonit: ein Beitrag zur Kenntnis von Zusammensetzung und Kristallstructur. Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte (1984): 97-108.
Rosenberg, P.E. (1990) Stability relations of ralstonite in the system aluminum fluoride-aluminum oxide-water. Geological Society of America, Abstract Programs: 22: 340.
Mineralogical Magazine (1990): 54: 599.
Rosenberg, P.E. (2006): Stability relations of aluminum hydroxy-fluoride hydrate, a ralstonite-like mineral, in the system AlF3-Al2O3-H2O-HF. Can. Mineral. 44, 125-134.
Rosenberg, P.E. (2008): Stability relations of aluminum hydroxy-fluoride hydrate, a ralstonite-like mineral, in the system AlF3-Al2O3-H2O-HF: Erratum. Can. Mineral. 46, 541-542.

[mindat-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Ralstonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

[2] U. HÅLENIUS et al. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC). New minerals and nomenclature modifications approved in 2016». Mineralogical Magazine, 80(5), 32, pàg. 915-922. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018 [Consulta: 22 octubre 2016]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.

[3] Web Mineral.com(en anglès)

[1]

[2]

[3]