Thomsenolita
 Thomsenolita | |
|---|---|
 Cristalls de thomsenolita d'Ivittuut (Groenlàndia) | |
| Fórmula química | NaCa[AlF₆]·H₂O |
| Epònim | Hans Peter Jørgen Julius Thomsen  |
| Localitat tipus | dipòsit de criolita d'Ivittuut, Arsuk Fjord, Sermersooq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.04 |
| Dana | 11.6.6.1 |
| Heys | 8.6.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,563(2) Å; b = 5,541(2) Å; c = 16,115(1) Å; β = 96,35(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, blanc, lila pàl·lid |
| Macles | no observades |
| Exfoliació | perfecta en {001}; diferent en {110} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,981 g/cm³ (mesurada); 2,986(3) g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,407 nβ = 1,414 nγ = 1,415 |
| Birefringència | δ = 0,008 |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1868 |
| Símbol | Tse |
| Referències | [1] |
La thomsenolita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Hans Peter Jorgen Julius Thomsen (1826-1909), professor de química de la Universitat de Copenhagen.
Característiques
[modifica]La thomsenolita és un halur de fórmula química NaCa[AlF₆]·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant normalment cristalls prismàtics. Els cristalls també poden ser pseudocúbics i, en rares ocasions, es troba de forma esferulítica, estalactítica, en crostes o massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És un mineral dimorf de la pachnolita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la thomsenolita pertany a «03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: criolitionita, criolita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, pachnolita, carlhintzeïta i yaroslavita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a producte d'alteració de la criolita i altres fluorurs d'alumini alcalins, normalment en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: criolita, pachnolita, quiolita, elpasolita, ralstonita, sel·laïta o fluorita.[2] Va ser descoberta l'any 1868 al dipòsit de criolita d'Ivittuut, al fiord Arsuk (Sermersooq, Groenlàndia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Thomsenolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Thomsenolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 29 març 2016].