Vés al contingut

Ramón Balaguer Mirasol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamón Balaguer Mirasol
Imatge
Lliga de Segona Divisió aconseguida per Ramon Balaguer amb l'Alcoià. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1911 Modifica el valor a Wikidata
El Grau de València (Comarca de València) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata

Ramón Balaguer Mirasol (El Grau, 28 d'abril del 1911 - 12 d'agost del 1993) fon un futboliste i entrenador valencià, vinculat al Llevant UE, equip on jugà i entrenà.[1]

Provinent de família republicana, ell i els seus dos germans lluitaren al Front de Terol.[2] Els tres germans foren empresonats i purgats per desafectes al règim, però Ramón va poder exercir d'entrenador gràcies al fet que una malaltia l'obligà a abandonar el front als pocs mesos i a que fou jutjat per un jutge llevantinista.[2] La malaltia pulmonar que patia també explica que es retirara jove, passant a entrenar al Llevant UE,[2] equip en el qual començà a jugar quan era el Gimnàstic de València.[1]

El president del CE Alcoià, Ángel Pérez Soler, va fitxar-lo per a entrenar l'equip des de la temporada 1942/43, en Segona Divisió.[2] En la seua etapa a Alcoi, va destacar per un futbol netament ofensiu, amb resultats abultats tant pels gols rebuts com pels marcats.[2][3] L'estil ofensiu donaria lloc a l'expressió tindre més moral que l'Alcoyano,[2][3] fet que es feu patent en un partit de promoció d'ascens contra el RCD Espanyol, on els valencians continuaren atacant tot i perdre 7-1.[2] Guanyaria la lliga de Segona Divisió el 1945 i entrenaria l'equip les dues primeres temporades en Primera. La temporada 1945/46 l'equip finalitza últim i descendeix, però en Copa, que se celebrà en acabar la lliga, elimina al vigent campió, l'Atlètic de Bilbao, en la primera eliminatòria i quasi ho fa amb el Reial Madrid en quarts.[2] En la seua última temporada al club, la 1947-48, manté la categoria i en copa forçà un partit de desempat contra el València CF, que s'imposaria al tercer encontre disputat a Castelló.[2]

Posteriorment entrenaria a l'Elx CF, Llevant i CE Alcoià en distintes etapes, aconseguint un nou ascens a Primera amb el Llevant l'any 1962,[4] com a Secretari Tècnic.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Regües, Salvador. «El pasado, el presente y el futuro». Levante-EMV, 26-09-2009. [Consulta: 21 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Relaño, Alfredo. «La moral del Alcoyano». El País, 17-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021].
  3. 3,0 3,1 Alonso, Paco. «La moral del Alcoyano y el café licor». La Vanguardia, 22-01-2021. [Consulta: 22 gener 2021].
  4. «Balaguer Mirasol, Ramón | Càtedra Pedro Ibarra, Universitat Miguel Hernández d'Elx». [Consulta: 21 gener 2021].
  5. «Abrazo de Clérigues y Ramón Balaguer» (en castellà), 04-04-2019. [Consulta: 21 gener 2021].