Ramiro Rampinelli
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Lodovico Rampinelli  10 agost 1697 Brescia (República de Venècia) | ||
| Mort | 1759 (61/62 anys) Milà (Arxiducat d'Àustria) | ||
| Formació | Universitat de Pàdua (1730–1731) Universitat de Bolonya (1720–1722) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat de Pavia (1747–1758) Monestir de San Vittore al Corpo (1741–1747) Monestir de San Benedetto (1729–1731) Sant'Elena (1727–1729) Monestir de San Michele in Bosco (1723–1726) | ||
| Professors | Gabriele Manfredi i Jacopo Francesco Riccati | ||
| Alumnes | Maria Gaetana Agnesi | ||
| Orde religiós | Orde de Monte Oliveto | ||
Ramiro Rampinelli (Brescia, 10 d'agost de 1697 - Milà, 1759) va ser un matemàtic italià.
Vida i obra
[modifica]Rampinelli va néixer el 1697, fill d'un comercià de Brescia, i va ser batejat amb el nom de Lodovico (que després va canviar en professar els hàbits).[1] El seu pare volia que estudiés dret, però ell es va aficionar per l'arquitectura militar i la matemàtica, fins el punt que el 1717 decideix abandonar el domicili patern per allistar-se a la cavalleria.[2] En comptes d'això, i gràcies a la intervenció d'uns amics, es va traslladar a Bologna on va estudiar a la universitat amb el professor Gabriele Manfredi.[3]
El 1722 va ingressar a l'Orde de Monte Oliveto i, a continuació, va ser destinat a diferents convents de l'Orde. Mentre va estar al de Venècia (1727-1729) va poder estudiar amb el comte Ricatti[4] i mentre va estar a Pàdua (1730-1731) va tenir ocasió d'assistir a classes en la seva universitat.
A partir de 1731 va estar als monestirs de Pavia, Bolonya i Brescia, fins que el 1741 va ser destinat al monestir de San Vittore al Corpo de Milà,[5] on va ser professor de Maria Gaetana Agnesi.[6] El 1747, el senat de Milà li va confiar la càtedra de matemàtiques de la universitat de Pavia, càrrec que va mantenir fins la seva mort.[2]
Rampinelli només va publicar un llibre (de forma pòstuma): Lectiones Opticae (1760), però es conserva una abundant correspondència seva[7] i uns quants manuscrits de les seves classes de mecànica, de física, d'hidrostàtica i de trigonometria.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Succi, 1992, p. 25.
- ↑ 2,0 2,1 Roero, 2012, p. 49.
- ↑ Succi, 1992, p. 29.
- ↑ Succi, 1992, p. 30.
- ↑ Roero, 2012, p. 50.
- ↑ Succi, 1992, p. 20.
- ↑ Roero, 2012, p. 51.
- ↑ Succi, 1992, p. 221.
Bibliografia
[modifica]- Roero, Clara Silvis. «Ramiro Rampinelli, un maestro esemplare». A: Dario Mantovani (ed.). Almum Studium Papiense (en italià). Cisalpino, 2012, p. 49-52. ISBN 978-88-205-1077-0.
- Succi, Carlo «Un matematico bresciano: Ramiro Rampinelli, monaco olivetano» (en italià). Rodengo: Centro storico olivetano, Suppl., 1992, pàg. 1-221.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ramiro Rampinelli» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.