Ramon (IV) de Tolosa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 925 (Gregorià)  |
| Mort | 961 (35/36 anys) Tolosa (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte de Tolosa (942–961) |
| Família | Casa de Tolosa |
| Fills | Hug de Tolosa, Letgarda de Tolosa, Ramon de Tolosa |
| Pares | Ramon III de Tolosa i Garsenda de Gascunya |
| Germans | Constança d'Arle Ponç II d'Albi |
cap valor | |
Ramon (IV) de Tolosa de Llenguadoc[1] mort vers el 961 va ser comte de Tolosa de Llenguadoc, Albi i Nimes (942-961)[2]
Va succeir al seu pare Ramon III / Ponç I a l'entorn del 950 (és esmentat per darrer cop el 844).[3] El Còdex de Roda esmenta a Regemundus fill de Pontio i d'una filla de Garcia Sanç.[4] El ducat d'Aquitània i comtat d'Alvèrnia, que posseïa el seu pare, li fou arrabassat al pujar al tron per Guillem III d'Aquitània.
Se suposa que la seva esposa va poder ser Gundinilis, una dama no identificada esmentada al testament de la comtessa Garsenda de Gascunya que cita a un "…Raymundo filio Gundinildis nepoti meo" (el meu net Ramon, fill de Gundinilis) que en aquest cas es referiria a Ramon (V) de Tolosa, fill de Ramon IV. Settipani no obstant pensa que la seva esposa fou Emilda de Roergue.
Settipani estableix dos possibles fills, i considera a Hug el gran:
- Hug de Tolosa, comte de Tolosa 961-972.[5] Settiponi suposa que seria el "Ugoni comiti nepoti meo…" (el meu net el comte Hug) del testament de Garsenda de Gascunya i com que l'esmenta abans que Ramon suposa que era el fill gran o almenys el fill més gran viu. Si al testament, datat el 972, esmenta a Hug com a comte, voldria dir que ho era en aquella data, però hauria mort poc després sense fills o s'hauria retirat a la vida monàstica, deixant pas al seu germà.
- Ramon (V) de Tolosa, comte de Tolosa 972-978
La Fundació per la Genealogia Medieval[6] considera fins a quatre fills, sent Hug el segon.[7] Així esmenta a:
- Hug de Tolosa (mort en una cacera em data desconeguda vers 1000), bisbe.[9]
- Letgarda († vers 980), esposa de Borrell II de Barcelona considerada tradicionalment a suggeriment de Étienne Baluze, com filla de Ramon III Ponç I quan l'existència de Ramon (IV) i Ramon (V) no havia estat tinguda en compte. D'acord amb la Fundació això no obstant, els fills de Ramon III Ponç I haurien d'haver nascut cap a 920/940 i si Letgarda pertanyia a la família tolosana (cosa encara per establir amb seguretat) hauria de ser filla de Ramon (IV) els fills del qual haurien d'haver nascut entre 940/960[10]
- Una filla casada amb Aimeric comte de Saintes, esmentat com a net de Raimundo Pictavensis comitis al que s'associa amb Ramon III Ponç I (ja que no hi ha cap comte Ramon de Poitiers) que fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia i per tant vinculat al comtat de Poitou.
Notes i referències
[modifica]- ↑ El IV se li assigna per haver estat conegut modernament junt amb un altre Ramon, a efectes de no alterar la numeració tradicional que feria que el Ramon IV de Tolosa establert a la "Història General del Llenguadoc" i obres posteriors, entre les quals la monumental Europäische Stammtafeln, passés a ser Ramon VI
- ↑ d'acord amb Settipani, 2004, el qual no obstant l'esmenta com Ramon III mentre esmenta al seu pare com a Ramon Ponç; aquest ordinal "III" no té suport en les fonts primàries.
- ↑ Comte Ramon Ponç a Medieval Lands
- ↑ J. Mª Lacarra, Textos navarros del Códice de Roda, Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón Vol. I (Saragossa, 1945) 32, pàg. 251. El duc referit és Garcia I el Corb (fill de Sanç III Mitarra), i la seva filla Garsenda de Gacunya.
- ↑ Aquest Hug podria ser el comte Hug I de Roergue, net de Ramon II de Roergue, que al seu testament del 961 esmenta al seu net Hug i un germà d'aquest de nom Ramon ("Ugoni nepoti meo…Raymundo fratre suo", "el meu net Hug i el seu germà Ramon")
- ↑ [1]
- ↑ aquesta opinió sembla més lògica donat que el primer fill solia portar el nom del pare o del avi, mentre Hug és un nom extern a la casa de Tolosa; però també és possible que un primer fill de nom Ramon hagués mort després del naixement d'Hug; era habitual que al néixer després un altre fill, se li donés el nom del difunt, especialment si era el nom del pare
- ↑ J. Mª Lacarra, Textos navarros del Códice de Roda, a Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón Vol. I (Saragossa, 1945) 33, pàg. 251
- ↑ esmentat al Codi de Roda com a "Regemundo [filius Pontio et filia Garsie Sanzionis]…et domnus Ucus episcopus"; Settipani diu que no l'identifica, ja que podria ser el comte Hug de Roergue; no hi ha explicació al fet de ser nomenat primer
- ↑ Però això tampoc es gaire segur ja que Letgarda és esmentada per primer cop en una donació del comte Borrell II de Barcelona al monestir de Sant Saturní d'Urgell el 6 de juny del 969 quan ja estava casada i tenia almenys un fill, el que situa el seu naixement més probable entre 940/950 però no exclou que fos més gran; com que Borrell II tenia el 969 més de 40 anys, la seva dona podia tenir entre 15 i 35 i per tant haver nascut entre 935 i 955