Ramon Amado i Bernadet
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Ramón Amado y Bernadet  1844 Barcelona | ||
| Mort | 8 gener 1888 (43/44 anys) Barcelona | ||
| Formació | Escola de la Llotja | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
| Art | pintura | ||
| Moviment | Orientalisme | ||
| Influències | |||
Ramon Amado i Bernadet (Barcelona, 1844 - 8 de gener de 1888[1]) fou un pintor català de l'escola fortunyista.
Fill de José Amado i Sedano de professió notari natural de Madrid mort a Barcelona l'any 1868[2] i de Mercè Bernadet. Va formar-se a l'Escola de la Llotja i el 1864 va anar a Madrid a estudiar als museus. L'any 1865 va anar a Roma on va romandre alguns anys, va coincidir amb Fortuny,[3] i va recórrer tota la Itàlia. La tradicional campinya romana, les històriques runes monumentals, els records que tanca la ciutat eterna i la diversitat de tipus i aspectes, il·luminats pel puríssim cel del Laci, així com els canals, les illes, les góndoles, els misteriosos carrerons i els llegendaris edificis de la ciutat de les llacunes, van inspirar a Amado algunes de les seves remarcables composicions.[4]
A Roma i a Venècia va començar a dedicar-se a la pintura a l'aquarel·la, en la qual es va distingir després, tot assolint dominar com a excel·lent colorista. És autor de retrats, paisatges i composicions de tema històric i popular; també es distingí per les seves aquarel·les i litografies.[4] Hi ha obres seves al Museu d'Art de Girona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Se li coneix un retrat del rei Amadeu de Savoia, Las Navas de Tolosa, pintura a l'oli premiada en un concurs públic per la Diputació de Navarra; un altre quadre d'història, Sub-judice, amb personatges de l'època de Felip II, exposat al Saló de París del 1880; Un matrimoni i Un bateig, exposats al Saló de París del 1876 i Un mercat a Tarragona, del qual va parlar amb elogi M. Duranty, crític d'art de la Gazette des Beaux-Arts. Va participar en l'Exposició de Viena de 1882[5]
El pintor Amado fou un exemple viu de vocació artística i un treballador incansable, que va produir gran quantitat d'obres. La seva producció, però, va dispersar-se ja en vida seva, puix que fou adquirida pels seus clients de París, Roma, Viena i Londres.[6]
Va morir als quaranta-quatre anys, en la plenitud de les seves facultats d'artista.
Referències
[modifica]- ↑ «Defuncions. 1888.Registre núm.268». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 08-01-1888. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Defuncions. 1868. Llibre 4. Registre núm.7287». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 19-12-1868. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ Fontbona, 1990, p. 204.
- ↑ 4,0 4,1 Maseres, Octubre 1937, p. 320.
- ↑ El Mercantil Valenciano, 17 de febrero, 1882
- ↑ Antoni Garcia Llansó a La Il·lustració Catalana, en un article necrològic, el 29 de febrer de 1888
Bibliografia
[modifica]- Maseres, A. Butlletí dels museus d'art de Barcelona [Barcelona], Núm. 77, 10-1937 [Consulta: 1r octubre 2014].
- Fontbona, Francesc. Del Neoclassicisme a la Restauració. Vol.VI, 1990. ISBN 84-297-2064-2 [Consulta: 1r octubre 2014].