Ramon Andreu i Bella
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 maig 1862  Barberà de la Conca (Conca de Barberà) | ||
| Mort | 5 desembre 1927 (65 anys) Tarragona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | esperantista | ||
Ramon Andreu i Bella (Barberà de la Conca, 16 de maig de 1862 - Tarragona, 5 de desembre de 1927), fou professor d'Esperanto i de Taquigrafia. Era hereu d'un dels propietaris rurals més importants de la Conca de Barberà.[1] Per desavinences familiars marxà a Madrid a treballar.[2]
Cursà la carrera de Lletres i probablement la d'Enginyer. Instal·lat a Madrid, treballà a l'Ajuntament i a l'Ateneo de Madrid. En aquesta institució, l'any 1899, dirigí el primer curs d'Esperanto i publicà un Diccionario Esperanto-Español. En el curs d'Esperanto va tenir com alumne el militar i sismòleg Vicente Inglada Ors qui més endavant, a Barcelona, fou un dels esperantistes més importants[3]
Publicà l'any 1900, a la "Revista de Estenografia y Fonética" (Madrid), una gramàtica abreujada d'esperanto. Fou també autor d'un Diccionari Esperanto-Español. El mateix any publicà Curso de la lengua internacional Esperanto i una Gramática y vocabulario Esperanto-castellano-catalán.[4]
L'any 1903, a Madrid tretze persones s'inscriviren al “Movimiento Esperantista Internacional”, entre els quals els professors Ramon Andreu i Joaquín de Arce y Bodega.[5]
Paral·lelament al seu interès per l'Esperanto, Ramon Andreu s'especialitzà també en la taquigrafia i el seu millorament. Sobre aquesta matèria inventà i publicà mètodes novedosos i publicà a la “Revista de Estenografía y Fonética” (Madrid).[3]
Publicacions
[modifica]- Taquigrafía moderna: nuevo sistema taquigráfico / por Ramón Andreu, profesor del Ateneo de Madrid- Madrid: Imprenta y Tipografía de los Huérfanos, 1895.
- Curso de lengua internacional Esperanto (Kurso de la lingvo internacia Esperanto), Madrid, 1901.
- Gramática y vocabulario Esperanto-castellano-catalán (Gramatiko kaj vortaro Esperanto-kataluna), Madrid, 1901.
- Diccionario taquigráfico: contiene 25000 palabras según el sistema llamado fonoquigrafía, Madrid : Lit. de A. Conejo, 1909.
- ¿Cual es peor sistema de Taquigrafia Española?, Madrid, 1913.
- Taquigrafía catalana: fonokideografía: sistema adaptado a varios idiomas, Madrid: Imprenta Costanilla de los Angeles, 1917.
- Taquigrafía castellana catalana y francesa : fonokideografía : numeración y tipografía taquigráfica, Madrid: Impt. de P. Madueño, 1918.
- Taquigrafía ecléctica rapidísima: según el sistema llamado fonokigrafía, Madrid: Impt. de G. Hernández y Galo Sáez, 1923.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Plaza Arqué, Carme: Història de Barberà a través dels noms, Tarragona, Excma. Diputació de Tarragona, 1990, p. 129.
- Sanz Bueno, Lupe: Historia del Esperanto en Madrid, Madrid: Esperanto-Liceo, 1993.
- Poblet Feijoo, Francesc: Els inicis del moviment esperantista a Catalunya, Tarragona: Kea: Limaco, coop., 2014.