Vés al contingut

Ramon Bartomeus i Mola

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamon Bartomeus i Mola
Biografia
Naixement6 gener 1832 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Ocupaciócompositor, autor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1834 Modifica el valor a Wikidata - 1918 Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme musical Modifica el valor a Wikidata

Ramon Bartomeus i Mola (Barcelona, 6 de gener de 1832 - 29 de novembre de 1918) fou un compositor català. A més a més, també fou director i promotor de diferents societats.

Biografia

[modifica]

Estudià música a l'entorn familiar, és més, començà amb 4 anys amb l'ensenyament del seu cosí Josep Fornelio.[1] Posteriorment, estudià harmonia i composició amb Gabriel Balart i Crehuet.[2]

Durant la seva vida tingué oportunitats de desenvolupar diferents professions com ara pianista, cafeter o professor. No obstant això, a més de ser conegut com a compositor, també fou conegut com a promotor i director de diferents cors masculins.[3]

Dirigí la Societat Coral Esmeralda, la qual fou fundada al 1857. A l'any 1862 muntà una organització paral·lela a la de Josep Anselm Clavé. Aquesta organització es dedicà als corals, però no eren claverianes. L'any 1865 creà la Societat Coral Barcino que fou una refunderació de l'Esmeralda.[4] No obstant això, aquesta entitat tingué molts paral·lelismes amb la Societat Coral Euterpe de Clavé; de fet, explica Nájera, “es feien la competència, tenien balls corejats, concerts benèfics, programes semblants, disputes pel preu dels espectacles… fins i tot semblaven rivalitzar en el títol de les respectives publicacions, L’Eco de Barcino i L’Eco de Euterpe”.[5] Amb aquesta societat oferí nombrosos concerts populars, balls corejats i espectàcles benèfics a teatres de Barcelona i arreu de les províncies catalanes.

Entre els anys 1872 i 1883 publicà el periòdic El Eco de Barcino, el qual fou una rèpilica d'El Eco de Euterpe de Clavé. Durant les dècades dels 60 i dels 70, Bartomeus guanyà molta popularitat; fou el moment de màxima esplendor professional. Aquest fet causà una intensificació de la competència que tenia amb Clavé.

Obra

[modifica]

L'obra poètica catalana de Bartomeus va més enllà de desenvolupar el català com a llengua. A partir d'unes descripcions dels personatges, de les seves accions i del seu entorn, desenvolupà una imatge ideal on descriví la Catalunya ideal com a nació pròpia.

Bartomeus té un repertori extens, però escrigué més corals que altres obres. Destaquen obres com La nit, Al batre, El castell de les dames i La doncella de la costa, les quals són per veus masculines.

Música escènica

  • Criada y señora, Zarz, 1 act, E:Bsa.
  • El toreno o sea Paca la Salá, Jug, p, E:Bsa.

Orquestra

  • La niña de l'Ampurdá, Sinfonia.
  • La odalisca, Sinfonia.

Cor

  • El toreo, Val.
  • Estrella luminosa.
  • La caridad, H.
  • La doncella de la costa.
  • La nit.
  • La sardana.
  • Las orenellas.
  • Les campesins.
  • Lo forgetaire.
  • Lo russinyol.
  • Luz de la libertad, Maz.
  • Nit de Guerra.
  • Perlas divinas.
  • Una sesión de cortes, Pk.
  • Viva fora.

Música eclesiàstica

  • Salve, Ant, 3V, 1886, E:MO.
  • Vivan las copas, 2V, vn, cl, crn, fis, ac, E:MO.


Es conserva una obra seva al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.[6]

  • Himne per a cor i orquestra. Datat a la primera meitat del segle xx.

Al fons personal de Bartolomé Simó (pendent de publicació) es conserva una còpia manuscrita de l'obra escènica Terceto Andaluz/El tío chafarote/o sea/la perla de Chiclana per a veus i piano.

Referències

[modifica]
  1. ↑ La Publicidad (Hojas musicales), 5 de desembre de 1919, p.3. 
  2. ↑ LLORENS CISTERÓ, JOSÉ Mª. Bartomeus Mola, Ramón. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Volum 1. Madrid: Sociedad de Autores y Editores, 1999-2002, p.278 [Consulta: 10 novembre 2023]. 
  3. ↑ «Ramón Barrtomeus Mola». Patrimoni Musical. [Consulta: 10 novembre 2023].
  4. ↑ «Ramón Bartomeus i Mola». Gran enciclopèdia de la música. [Consulta: 10 novembre 2023].
  5. ↑ «Els cors de Clavé recuperaran les obres oblidades dels compositors Ramon Bartomeus i Josep Ribera, coetanis a Anselm Clavé». ENS, 14-04-2021 [Consulta: 10 novembre 2023].
  6. ↑ «Obres de Ramon Bartomeus i Mola a l'IFMuC».

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

https://cantut.cat/canconer/cancons/item/639-la-donzella-de-la-costa


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Bartomeus_i_Mola&oldid=33115623»