Ramon Castejón i Bajils
| |||
| Nom original | (es) Ramón Castejón Bajils (ca) Ramon Castejón i Bajils  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1827 Vilanova de Meià (Noguera) | ||
| Mort | 6 març 1887 (59/60 anys) Vilanova de Meià (Noguera) | ||
 Governador civil de Barcelona | |||
| 24 octubre 1873 – 6 gener 1874 ← Manuel Salavera Carrión – José Gómez Díez → | |||
 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |||
| 6 juny 1873 – 4 gener 1874 Circumscripció electoral: Balaguer | |||
 Governador civil de la província de València | |||
| 1r juny 1873 – octubre 1873 | |||
| Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |||
| 19 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Lleida | |||
.svg){kind=small} Governador civil de la província de Navarra | |||
| 24 octubre 1868 – 12 desembre 1868 | |||
 Paer en cap de Lleida | |||
| 1855 – 1857 | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Partit Republicà Possibilista | ||
| Família | |||
| Germans | Pedro Castejón | ||
.jpg)
Ramon Castejón i Bajils (Vilanova de Meià, 1827 - 1887) fou un polític català. Era membre d'una família acomodada d'ideologia liberal que el 1837 es va establir a Lleida per mor dels atacs dels carlins a la casa pairal. Estudià llatí i filosofia al Seminari de Lleida (1841) i el 1847 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Poc després es dedicà a la política, participà activament en la revolució de 1854 i el 1855-1857 fou nomenat paer en cap de Lleida.
El 1863 fou elegit diputat provincial. Compromès amb el republicanisme, el 1866 hagué d'exiliar-se a França. El 1867 tornà a Catalunya per la Vall d'Aran amb el general Contreras i intentà una sublevació republicana, però fracassà i tornà a l'exili, d'on va tornar quan triomfà la revolució de 1868 Fou elegit diputat pel districte de Balaguer a les eleccions generals espanyoles de 1869 i durant uns mesos fou nomenat governador civil de Pamplona. Participà en l'aixecament republicà d'octubre de 1869 i hagué d'exiliar-se a França novament, d'on va tornar quan fou amnistiat el 9 d'agost de 1870.
El 1871 fou elegit diputat provincial i el 1872-1873 novament paer en cap de Lleida, aquest cop per sufragi universal. A les eleccions generals espanyoles de 1873 fou elegit diputat per Balaguer i poc després el nomenaren governador civil de València, on sufocà el moviment cantonalista, i de Barcelona (1874).
Després del cop d'estat del general Pavía tornà a Lleida, on va reorganitzar el Partit Republicà Possibilista d'Emilio Castelar. El 1883 va formar part de la Junta Provincial d'Instrucció Pública i el 1885 fou escollit regidor del Partit Liberal Fusionista, encara que no va arribar a ocupar el càrrec.
Referències
[modifica]- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Biografia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. en castellà, publicada per l'ajuntament de Lleida el 1895.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Salavera Carrión |
Governador Civil de Barcelona 1873-1874 |
Succeït per: Jose Gómez Díaz |