Vés al contingut

Ramon Garriga Alemany

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamon Garriga Alemany
Biografia
Naixement1908 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1994 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, historiador Modifica el valor a Wikidata
Interessat enFranquisme Modifica el valor a Wikidata

Ramón Garriga Alemany (Barcelona, 1908 - Barcelona, 10 de setembre de 1994) va ser un periodista, escriptor i historiador català.

Biografia

[modifica]

Nascut en 1908[1] a Barcelona.[2] Afí al bàndol nacional durant la guerra civil,[1] va fugir de Barcelona i el 1937 es va integrar en el Servei Nacional de Premsa i Propaganda. Va ser corresponsal a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.[1][2] El 1951 va marxar a Argentina, on es dedicà a escriure llibres i d'on no va tornar fins als anys 1970.[3]

En 1976 va rebre el Premi Espejo de España per l'obra Juan March y su tiempo, sobre la figura del financer balear Juan March.[4] També va ser autor de diverses obres relacionades amb la guerra civil, la dictadura franquista i la Segona Guerra Mundial, com Las relaciones secretas entre Franco y Hitler, sobre les relacions diplomàtiques entre els règims d'Adolf Hitler i Francisco Franco,[5] La Legión Cóndor, sobre el paper de l'aviació nazi en la guerra civil espanyola;[6] o La España de Franco. De la División Azul al pacto con los Estados Unidos (1943 a 1951), en el que hauria sostingut la tesi d'una «cega fe de Franco en la victòria alemanya»;[7] i també escriuria biografies de personatges vinculats al dictador, como la seva muller Carmen Polo,els seus germans Ramón i Nicolás o el seu cunyat Ramón Serrano Suñer,[1] a més de les del general Juan Yagüe o el cardenal Pedro Segura.

Obres

[modifica]
  • El ocaso de los dioses nazis (Ediciones Atlas, Madrid, 1945).[nota 1]
  • Las relaciones secretas entre Franco y Hitler (Jorge Álvarez Editor, Buenos Aires, 1965).[5]
  • La España de Franco. De la División Azul al pacto con los Estados Unidos (1943 a 1951) (Editorial José M. Cajica Jr., Puebla, México, 1971).[7]
  • Guadalajara y sus consecuencias (G. del Toro, Madrid, 1974).[8]
  • La Legión Cóndor (G. del Toro, Madrid, 1975).[6]
  • Juan March y su tiempo (Planeta, Barcelona. 1976).[4]
  • El cardenal Segura y el Nacional-catolicismo (Planeta, Barcelona, 1977).[9]
  • Ramón Franco, el hermano maldito (Planeta, Barcelona, 1978).[1]
  • La Señora de El Pardo (Planeta, Barcelona, 1979).[1]
  • Nicolás Franco, el hermano brujo (Planeta, Barcelona, 1980).[1]
  • Los validos de Franco (Planeta, Barcelona, 1981).[10]
  • Berlín, años cuarenta (Planeta, Barcelona, 1983).[11]
  • El general Juan Yagüe: figura clave para conocer nuestra historia (Planeta, Barcelona, 1985).[12]
  • Franco-Serrano Suñer. Un drama político (Planeta, Barcelona, 1986).[1]

Notes

[modifica]
  1. Reeditada en 1980 per Planeta.[1]

Referències

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José Luis Vila-San Juan
García-Lorca, asesinado: toda la verdad
Premi Espejo de España
1977
Succeït per:
Javier Tusell
La oposición democrática al franquismo 1932–1962