Ramon Godó i Pié
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Ramón Godó y Pié  2 juny 1825 Igualada (Anoia) |
| Mort | 20 gener 1883 (57 anys) Igualada (Anoia) |
| Director Igualadina Cotonera | |
| 1841 – 1883 | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, polític |
| Família | |
| Fills | Joan Godó i Llucià |
| Pare | Ramon Godó i Llucià |
| Germans | Bartomeu Godó i Pié Carles Godó i Pié |
Ramon Godó i Pié (Igualada, 2 de juny de 1825 - Igualada, 20 de gener de 1883)[1] fou un empresari català, propietari de la fàbrica Igualadina Cotonera, i germà de Carles Godó i Pié i Bartomeu Godó i Pié, fundadors del diari La Vanguardia.
Nasqué a Igualada l'any 1825, tercer dels nou fills de Ramon Godó i Llucià (1801-1865), alcalde d'Igualada i empresari tèxtil.[2] A diferència del seu pare i dels seus germans no va intervenir en política, i com a hereu se centrà en els negocis familiars.
La Igualadina Cotonera és un edifici d'Igualada, conegut popularment com el Vapor Vell, destinat a la fabricació de cotó que va ser construït entre 1841 i 1842. És la fàbrica de tipus "manxesterià" més antiga d'entre les que es conserven a Catalunya i fou constituïda com a "Compañía Fabril Igualadina" l'any 1842 per dotze socis que aportaren 266.000 pessetes.[3] Entre els socis hi figuraren diversos cotoners igualadins, encapçalats per Ramon Castells i Pié que aportà el 30% del capital, així com Ramon Godó Llucià,[4] pare de Ramon Godó i Pié. En la tardor de 1856, la societat passà a denominar-se "Sociedad Anònima Igualadina Algodonera", redefiní l'objecte social i donà entrada a nous socis.[5] Aquesta societat, que tenia dues unitats de producció a Igualada i una a Martorell, i es va dissoldre el 3 de maig de 1880, degut a problemes econòmics.[5]
L'any 1877 la fàbrica de teixits de Ramon Godó i Pié, comptava amb disset telers.[6] El 5 de febrer de 1881, enmig del procés de liquidació de la "Sociedad Anònima Igualadina Algodonera", Ramon Godó i Pié va adquirir l'edifici i els terrenys de la Igualadina Cotonera, sense incloure-hi la maquinària, per 30.500 pessetes.[5] El període posterior es caracteritzà per la forta conflictivitat social, amb una vaga que afectà a 3000 obrers d'Igualada durant 19 setmanes l'any 1881.[7]
Ramon Godó i Pié va tenir disset fills. El segon d'ells, Joan Godó i Llucià (1851-1935), conegut popularment com el Morrut i adscrit al partit liberal, va ser diputat provincial, diputat a Corts i alcalde d'Igualada.
Ramon Godó i Pié va morir el mes de gener de l'any 1883, després d'una llarga malaltia.[8] A partir de llavors, i sota la direcció ja de Joan Godó i Llucià, les societats que assumiran la direcció i la gestió de la indústria van ser Vídua i Fill de Ramon Godó (1884-1889) i Joan Godó Llucià (1889-1936).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Genealogía de Ramón Godó Pié» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine.
- ↑ festacatalunya.cat, LA IGUALADINA COTONERA, EL VAPOR VELL (1841-1842)
- ↑ Anoia Diari, 21 d'octubre 2009, Primer pas per la recuperació de la Igualadina Cotonera com a Museu
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Raco.cat, Miscellanea Aqualatensia, El procés d'electrificació de la Igualadina Cotonera (1885-1914)
- ↑ Revista d'Igualada, núm. 21, Dibuixant somnis... Fabricant teixits. I. El jacquard, la resposta igualadina a la manca de recursos energètics al segle xix[Enllaç no actiu], per Jaume Ortínez i Vives
- ↑ Raco.cat, Miscellanea Aqualatensia, Trajectòria d'un procés d'industrialització frustrat pàgina 187, per Josep M. Torras i Ribé
- ↑ Periòdic "L'Escut Igualadí", núm. 23 (Igualada, 23 de gener de 1883), p. 3.