Ramon I dels Baus
| Nom original | (fr) Raymond Ier des Baux  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1075 (Gregorià) (<1085) |
| Mort | 1150 (74/75 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Carrera militar | |
| Conflicte | setge de Trípoli Guerres baussenques |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Cònjuge | Estefania de Provença (1120 (Gregorià)–) |
| Fills | Matelle de Baux, Bertran I dels Baus, Hug II dels Baus |
| Pares | Guillem Hug dels Baus i Vierne |
Ramon I dels Baus (vers 1110 - Barcelona, 1150) fou el segon fill de Guillem Hug dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.[1]
Una butlla del papa Calixt II datada el 22 de juny de 1121 l'amenaçava d'excomunicació si no impedia que Alfons, comte de Tolosa, ataqués el monestir de Sant Gèli, i una de posterior del 22 d'abril de 1122 on es confirmava l'excomunió.
Presumiblement fou un candidat a comte de Provença el 1145, basant-se en una reclamació a través de la seva muller Estefania, filla de Gerbert de Gavaldà i de la seva muller Gerberga de Provença. Tant Ramon com el seu fill Hug II tindran pretensions sobre el comtat de Provença, iniciant-se així les guerres baussenques.
«Raimundus de Baltio» jurava fidelitat a l'arquebisbe Ramon d'Arle per carta datada el 1147.
Del seu matrimoni amb Estefania tingueren set fills: Hug II (que el succeí), Guillem, Bertran I (que succeí a Hug II), Gilbert, Ramon, Alasàcia, i Mabil·la o Matel·la, casada successivament amb Pere III de Gabardà i Brulhès, vescomte de Bearn i després amb Cèntul III, comte de Bigorra.
Referències
[modifica]- ↑ «Ramon I dels Baus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.