Vés al contingut

Ramon Manent i Folch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamon Manent i Folch
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1952 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Residèncial'Escala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, cantant Modifica el valor a Wikidata
GènereCançó popular Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJosep Maria Folch i Torres, net Modifica el valor a Wikidata

Ramon Manent i Folch (Barcelona, 1952) és un músic, cantador, folklorista i dinamitzador cultural català especialitzat en cançó tradicional dels Països Catalans.[1][2][3][4]

Ha fundat diversos grups i formacions on ha treballat camps tan variats com la música dels trobadors catalans i occitans, la baladística tradicional, el cant coral, el ball folk, la cançó marinera i de taverna, el cant improvisat i la polifonia tradicional. Ha estat pioner en la creació de les trobades de cantadors.[5]

Amb els grups Oreig de Mar, El Tamborí, Bitayna, Els Tranquils, Tres de Xauxa, La Mata de Jonc, 3 de Ronda i Driana ha enregistrat una vintena treballs discogràfics i ha coordinat l’edició de tres cd’s recopilatoris amb cançons recollides en context oral.[6]

Ha estat professor de cançó i polifonia tradicional a l’Aula de Música Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de flauta de bec i cant coral a l'Escola Municipal El Gavià de L'Escala. Ha dirigit el Cor Anselm Viola de Torroella de Montgrí, el Cor Indika de L’Escala [7] i el Cor País Meu,[8] d'àmbit nacional. Del 2011 al 2016 va dirigir l'espectacle Bandera de Catalunya [9] de Bellcaire d'Empordà.

Discografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Pallàs, Víctor «Ramon Manent ens parla del disc compacte «Fora son»». Ramon Manent ens parla del disc compacte «Fora son», 2004.
  2. Frechina, Josep Vicent «Ramon Manent. El plaer de cantar». Ramon Manent. El plaer de cantar, 2011.
  3. FUENTES, SÒNIA. ««La cultura popular és un factor integrador molt important, Catalunya n'és un exemple»», 22-12-2017. [Consulta: 12 octubre 2024].
  4. CCMA. «Mans (El suplement) - Les veus de la festa - parlem amb el músic Ramon Manent». [Consulta: 13 octubre 2024].
  5. CCMA. «La sonora - 12/10/2013 - 3Cat». [Consulta: 12 octubre 2024].
  6. «Avui. 26/7/1997.». [Consulta: 13 octubre 2024].
  7. «Les darreres caramelles de Ramon Manent al Cor Indika». [Consulta: 13 octubre 2024].
  8. CCMA. «Assaig general - Cor País Meu homenatja les persones exiliades per la Guerra Civil Espanyola al concert "Exili"». [Consulta: 13 octubre 2024].
  9. Vilar, Albert. «Ramon Manent dirigeix ‘Bandera de Catalunya' - 26 nov 2011». [Consulta: 12 octubre 2024].