Ramon Manent i Folch
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1952 (71/72 anys) Barcelona |
Residència | l'Escala |
Activitat | |
Ocupació | músic, cantant |
Gènere | Cançó popular |
Família | |
Parents | Josep Maria Folch i Torres, net |
Ramon Manent i Folch (Barcelona, 1952) és un músic, cantador, folklorista i dinamitzador cultural català especialitzat en cançó tradicional dels Països Catalans.[1][2][3][4]
Ha fundat diversos grups i formacions on ha treballat camps tan variats com la música dels trobadors catalans i occitans, la baladística tradicional, el cant coral, el ball folk, la cançó marinera i de taverna, el cant improvisat i la polifonia tradicional. Ha estat pioner en la creació de les trobades de cantadors.[5]
Amb els grups Oreig de Mar, El Tamborí, Bitayna, Els Tranquils, Tres de Xauxa, La Mata de Jonc, 3 de Ronda i Driana ha enregistrat una vintena treballs discogràfics i ha coordinat l’edició de tres cd’s recopilatoris amb cançons recollides en context oral.[6]
Ha estat professor de cançó i polifonia tradicional a l’Aula de Música Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de flauta de bec i cant coral a l'Escola Municipal El Gavià de L'Escala. Ha dirigit el Cor Anselm Viola de Torroella de Montgrí, el Cor Indika de L’Escala [7] i el Cor País Meu,[8] d'àmbit nacional. Del 2011 al 2016 va dirigir l'espectacle Bandera de Catalunya [9] de Bellcaire d'Empordà.
Discografia
[modifica]- OREIG DE MAR. Havaneres i Cançó Popular. 1987. Barcelona. ECB.
- OREIG DE MAR. La ciutat cremada. 1988. Barcelona. ECB.
- EL TAMBORÍ. I tant amics. 1992. Premià de Mar. TRAM.
- BITAYNA. Som. 1993. Sabadell. PICAP.
- BITAYNA. Ball de cançons. 1998. MTM-Tram-06-C
- BITAYNA. Bandera de Catalunya. La fi del comtat d'Empúries. 1999. Barcelona. TRAM.
- BITAYNA. Cançons i músiques de Manlleu. 1999. Barcelona. ÀUDIOVISUALS DE SARRIÀ.
- JAUME ARNELLA. Cançons de taverna. 2000. Barcelona. TRAM.
- ELS TRANQUILS. Societat de Cançons. 2001.Barcelona. TRAM.
- BITAYNA. Gran Reserva. 2002. Terrassa. TEMPS RECORD.
- DDAA. Fora son. Cançons d'identitat. 2004. Terrassa. TEMPS RECORD.
- ELS TRANQUILS. Viu! 2006. L'Esquirol. AFÒNIX.
- CORAL DEL GES. 10è Aniversari. 2006. Casal de Gran de Torelló. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Familia.
- ELS TRES. Nos amb nos. 2008. L'Esquirol. AFÒNIX.
- LA MATA DE JONC. Cor d'homes: polifonia tradicional catalana. 2009. L'Esquirol. AFÒNIX.
- COR INDIKA. Aires Escalencs. 2011. L'Esquirol. AFÒNIX.
- JORDI MOLINA, LA MATA DE JONC i ENRIC CANADA. Cants a Tenora. 2012. Barcelona. DISCMEDI.
- COR PAÍS MEU. Muret 1213. Càtars!!! Les cançons. 2013. Catalunya. AUTOEDICIÓ.
- TRES DE RONDA. Marineres.cat. 2013, Barcelona. ÀUDIOVISUALS DE SARRIÀ.
- COR INDIKA. Nadales al carrer. 2013. Catalunya. AUTOEDICIÓ.
- COBLA LA FLAMA DE FARNERS. Països Catalans canten. 2014. Barcelona. PICAP.
- LA MATA DE JONC- Ò mon país-. 2015. Catalunya. AUTOEDICIÓ.
- ELS TRANQUILS - Les cançons de Sobremunt. 2015. Terrassa. TEMPS RECORD.
- DRIANA. Projecte (R)obert. 2017. Bellcaire d'Empordà. AUTOEDICIÓ.
- COR INDIKA i TRES DE RONDA. Cançons, músiques i sons de la Festa de La Sal 1997-2017. 2017. Catalunya. AUTOEDICIÓ.
- SOLC. Trobada de Cantadors a Sobremunt. 1993. Barcelona. TRAM.
- CANÇONS TRADICIONALS A L'ESCALA. Museu de l'Anxova / Ajuntament de l'Escala. 2008. PRODUCCIONS ÀUDIOVISUALS DEL PIRINEU.
- CANTABISAURA: Cantada al llevant de taula. Agrupació Cívica i Cultural Bisaura. 2011. AUTOEDICIÓ.
Referències
[modifica]- ↑ Pallàs, Víctor «Ramon Manent ens parla del disc compacte «Fora son»». Ramon Manent ens parla del disc compacte «Fora son», 2004.
- ↑ Frechina, Josep Vicent «Ramon Manent. El plaer de cantar». Ramon Manent. El plaer de cantar, 2011.
- ↑ FUENTES, SÒNIA. ««La cultura popular és un factor integrador molt important, Catalunya n'és un exemple»», 22-12-2017. [Consulta: 12 octubre 2024].
- ↑ CCMA. «Mans (El suplement) - Les veus de la festa - parlem amb el músic Ramon Manent». [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ CCMA. «La sonora - 12/10/2013 - 3Cat». [Consulta: 12 octubre 2024].
- ↑ «Avui. 26/7/1997.». [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «Les darreres caramelles de Ramon Manent al Cor Indika». [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ CCMA. «Assaig general - Cor País Meu homenatja les persones exiliades per la Guerra Civil Espanyola al concert "Exili"». [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ Vilar, Albert. «Ramon Manent dirigeix ‘Bandera de Catalunya' - 26 nov 2011». [Consulta: 12 octubre 2024].