Ramon Martí i d'Eixalà

Ramon Martí i d'Eixalà

Nom original	(ca) Ramon Martí d'Eixalà
Biografia
Naixement	6 gener 1807 Cardona (Bages)
Mort	18 maig 1857 (50 anys) Madrid
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1848 – 1857 ← Josep Bertran i Ros – Ramon Roig i Rey →
Diputat al Congrés dels Diputats
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Cervera Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític, advocat, escriptor, jurista, professor d'universitat, filòsof, arxiver, professor titular
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Ramon Martí i d'Eixalà (Cardona, Bages, 6 de gener de 1807 - Madrid, 18 de maig de 1857) fou un advocat i filòsof català.

Es llicencià en dret a la Universitat de Cervera el 1830 i s'hi doctorà a la novament oberta Universitat de Barcelona el 1837. Obtingué la càtedra de dret públic civil i criminal, aportant una renovadora visió racionalista de la legislació. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1836), de la Societat de Foment de la Il·lustració i director de l'Institut Barcelonès del 1839 al 1841. En 1841 fou designat censor dels concursos per a càtedres per la Junta de Comerç i per la Diputació de Barcelona. També membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1835), i participà en la fundació de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1840), de la que en fou vicepresident, bibliotecari i arxiver.

Alhora, milità en el Partit Liberal i fou diputat a Corts Espanyoles el 1843, en 1844-1846, el 1853 i el 1857, on defensà el proteccionisme per la indústria catalana. Fou membre de la comissió reformadora del Codi de Comerç i redactor de les ordinacions municipals de Barcelona de 1857.

En filosofia rebé la influència de la doctrina escocesa del sentit comú (Francis Bacon, John Locke, David Hume) a través de Théodore Jouffroy i Pierre-Paul Royer-Collard. Fou l'introductor a Catalunya d'aquesta doctrina i creador de l'escola de filosofia catalana. Del seu pensament cal remarcar la teoria de la "consciència en tota la seva integritat", difosa pels seus deixebles Francesc Xavier Llorens i Barba i Manuel Duran i Bas.

Obres

• Discurso inaugural (…) en la obertura de las cátedras de Jurisprudencia. Barcelona: Rubió i Ors, 1836
• Tratado elemental de Derecho civil romano y español Barcelona: Joaquim Verdaguer, 1838
• Instituciones del derecho mercantil de España. Madrid, Vda. de Calleja, 1848.
• Curso de Filosofía elemental, Barcelona: Josep M. de Grau, 1841.
• Oración inaugural que en la solemne apertura de estudios del año 1849 a 1850 dijo en la Universidad de Barcelona. Barcelona: Tomàs Gorchs, 1849. [“Consideraciones sobre el origen, carácter y destino de los cuerpos universitarios”]

Vegeu també

• Escola de filosofia de Barcelona

Bibliografia

• REYNALS i RABASSA, Estanislau. Elogio fúnebre del Dr. D. Ramón Martí de Eixalá. Barcelona: Impremta Nueva, 1858.
• DURAN i BAS, Manuel. Martí de Eyxalá y sus lecciones sobre los sentimientos morales. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat, 1905.
• ROURE ROCA, Jaume. Ramon Martí d'Eixalà i la filosofia catalana del segle xix. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980.
• VALLS SALADA, Judit. Ramón Martí d'Eixalà. Un exponent de l'escola jurídica catalana del segle XIX, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011.
• VILAJOSANA RUBIO, Josep M. Vida i pensament de Ramón Martí de Eixalá. Cardona: Ajuntament de Cardona, 2011.